El Ball de l'Ossa es tornarà a representar aquest dissabte a la Seu d'Urgell, més de cent anys després que aquesta tradició s'acabés perdent a la capital alturgellenca. Des de la Germandat de Sant Sebastià hi han estat treballant en els darrers tres anys en la seva recuperació, que s'emmarca en els actes festius de Carnaval.
Unes 25 persones l'acompanyaran cantant una peça que ha compost l'artista Arnau Obiols. Tot plegat, coincideix amb la declaració, a finals de novembre, de diverses festes d'aquest tipus com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco. Concretament, es tracta de les que es duen a terme als pobles d'Arlès, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans, a l'Alt Vallespir, i a les parròquies andorranes d'Encamp i Ordino.
La celebració començarà a dos quarts d'onze del matí a la plaça de Soldevila de la Seu d'Urgell, on hi haurà un esmorzar de caçadors que recrearà un moment de reunió entre ells per decidir que fer amb una ossa que hi ha als voltants de la ciutat pirinenca. El moment de l'entrada, anomenat 'Arruix', tindrà lloc a les dotze del migdia, quan es veurà l'animal sortint per diversos carrers del centre històric. Aleshores, aquest s'anirà desplaçant cap a la plaça del Patalín, on un domador la farà ballar, acció que després es repetirà a la plaça dels Oms.
Toni Gasset, Germà Major de la Germandat de Sant Sebastià, assenyala que la idea inicial de recuperar el tradicional Ball de l'Ossa va ser del seu antecessor en el càrrec, Climent Miró. Amb la pandèmia, però, el projecte va quedar aturat fins que s'ha pogut reprendre en els darrers mesos per tal de poder-lo fer realitat. Diverses fonts orals, entre ells el pare de Gasset, que va néixer al 1915, explicaven que quan eren petits havien vist per Carnaval una persona disfressada amb pells d'ossa a l'esquena, a la qual la gent "li anava donant cops".
El Germà Major creu que la festa tenia una finalitat purament lúdica i que buscava simular que hi havia osses a les muntanyes i que es podia anar a caçar-les. Ara, el format s'ha adaptat als temps i costums actuals i la disfressa, que al seu dia es feia a partir de pells de corder, és sintètica i prové dels Estats Units. Tenint en compte que al poble de Vilanova de Banat, a Alàs i Cerc (Alt Urgell), el ball es va mantenir fins als anys 60 i era similar, també s'han basat en els documents gràfics que es conserven de cara a la recuperació de la tradició a la Seu d'Urgell.
Pere Cerqueda conserva fotografies del Ball de l'Ossa de Vilanova de Banat, que ell mateix va veure quan era un nen, entre els anys 1952 i 1956. Així, recorda que l'animal anava lligat amb una cadena de ferro i portava una màscara antigàs a la cara. També, que li cridava l'atenció un personatge que l'acompanyava i que era l'encarregat de crear un ambient de discòrdia entre el públic. En aquest sentit, diu que era molt semblant al popular Don Cicuta del programa televisiu 'Un, dos tres' i que anava dient a la gent que era malgastadora i que tanta diversió els passaria factura.
