La darrera campanya d'excavació al bosc de Virós (Vall Ferrera), a 1.710 metres d'altitud, ha localitzat la que podria ser la primera farga documentada del Pirineu català. Es tracta de restes de tots els elements que conformaven un taller siderúrgic. Durant la campanya anterior es va documentar un forn de reducció i aquesta ha tret a la llum altres elements que formaven el taller com dos fornals.
Òscar Augé, arqueòleg coordinador de l'excavació, ha dit que també s'han localitzat dotze forats de pal, que indiquen que era un espai cobert. Totes aquestes restes ajudaran a entendre millor com era la vida al bosc de Virós fa 1.600 anys, durant l'època de les fargues, i conèixer millor les diferents formes d'extracció i transformació del mineral.
A partir de l'estudi de les mostres dels carbons recollits durant l'excavació, es podrà inferir també en el tipus de vegetació i d'arbres que hi havia al bosc de Virós fa 1.600 anys, i veure així com ha canviat l'estructura forestal a causa de l'acció humana, ha indicat Augé.
Si bé aquest jaciment havia estat documentat per un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) entre els anys 2003 i 2004, fins a l'estiu passat no s'hi havia fet cap excavació. Durant la campanya del 2022 per encàrrec del Parc Natural de l'Alt Pirineu, es va excavar un forn de reducció i es va reproduir a escala 1:1. Aquest any l'excavació ha ampliat el perímetre i ha estat en aquest espai on s'han localitzat altres elements, com les fornals on es convertia el ferro impur en producte metàl·lic. Ara, la totalitat del jaciment ocupa uns 80 metres quadrats.
Les dades que han aportat aquesta excavació, situen el jaciment com a l'únic localitzat al Pirineu. Documenta tots els espais de la zona de treball del ferro, el que vindria a ser un taller siderúrgic. El que sí que agradaria localitzar als arqueòlegs és la zona d'habitatge, que intueixen que no pot estar molt lluny de l'actual jaciment. Augé ha dit que creu que devia ser una activitat estacional, que només es podria fer, segurament, durant els mesos de primavera i estiu.
Les restes d'aquests antics tallers de reducció tenen una especial rellevància des d'un punt de vista arqueològic, ja que a l'època antiga en el nord-est peninsular, hi ha un buit de coneixement sobre aquesta activitat fora de contextos d'hàbitat.
Fer visitable el jaciment
Marc Garriga, director del Parc Natural de l'Alt Pirineu, ha explicat que un cop finalitzades les diferents intervencions arqueològiques, la voluntat del Parc és poder consolidar els vestigis per tal de fer-los visitables, i que la gent que passegi pel sender senyalitzat de la Costa dels Meners puguin veure'ls. Aquestes actuacions s'emmarquen en la voluntat de posar en valor el patrimoni siderúrgic de la Vall Ferrera, dins el projecte 'Boscos de ferro'.
L'any passat es va reproduir un forn de ferro a escala 1:1 que ja es pot visitar. Ara, la voluntat del Parc Natural és reproduir la coberta del taller siderúrgic com era antigament. D'aquesta manera es recuperarà un element patrimonial i es protegirà el jaciment de les inclemències meteorològiques.
Patrimoni siderúrgic de més de 2.000 hectàrees
La Vall Ferrera té un gran patrimoni siderúrgic, concentrat molt especialment en el bosc de Virós, que abasta unes 2.000 hectàrees d'alt valor paisatgístic i natural. Tota la zona es podria definir també com un enorme jaciment arqueològic amb restes de diverses èpoques relacionades amb l'explotació i aprofitament del ferro.
Des del segle III dC fins a principis del XX es va anar regirant la terra buscant un bé preuat: el ferro. Al llarg del temps es van succeir diferents tècniques d'explotació, sempre amb l'objectiu d'obtenir aquest metall cada cop més important. Ara, els arqueòlegs han tret a la llum les restes d'un d'aquests tallers siderúrgics on transformaven el mineral de ferro fins convertint-lo en lingots.
