El Museu de Lleida ha incorporat a l'exposició permanent dues taules gòtiques del Mestre de Vielha que la Diputació de Lleida va adquirir a un particular de Valls per 70.000 euros i que ara ha cedit al Museu. En elles s'hi representen l'Anunciació, a la part superior, i els sants Fabià i Sebastià a la inferior.
Les taules quedaran exposades a les sales del gòtic que, gràcies a aquesta incorporació, estarà ara presidida pels pintors més rellevants de la segona meitat del segle XV que treballen entre Ponent i la Franja i que són Pere Garcia de Benavarri i els seus deixebles Jaume Ferrer II, Pere Espallargues i el Mestre de Vielha, tal com ha destacat el director del Museu de Lleida, Josep Giralt.
Les dues taules corresponen a dos carrers que haurien format part d'un retaule més gran. Des del Museu de Lleida expliquen que, tenint en compte que l'escena de l'Anunciació s'ha de veure conjuntament, sense cap element entremig que trenqui l'escena, el conjunt podria haver estat format per un mínim de cinc carrers, i aquests dos que es presenten formarien part d'una banda lateral. Segurament, afegeixen, també hi hauria hagut una predel·la, que tancaria el conjunt per la seva part inferior.
L'autoria de les taules s'ha atribuït al Mestre de Vielha per les característiques estilístiques que hi apareixen, com ara la línia vermella de la part baixa del globus ocular i les dues línies negres que marquen la separació entre els llavis i la boca, omnipresents en els seus treballs. Segons la historiografia, el Mestre de Vielha es podria tractar de Bartomeu, fill de Pere Garcia de Benavarri, el pintor més destacat que va treballar entre Catalunya i l'Aragó, i documentat entre 1445 i el 1485 en ciutats com Saragossa i Barcelona. Giralt però, espera que els especialistes acabin posant nom al Mestre de Vielha.
El director del Museu de Lleida ha explicat que aquesta "és una de les peces que probablement passa després de la guerra a una de les col·leccions més importants d'una dona de l'Hospitalet. Des d'allà, a través d'un antiquari de Valls, que era cosí dels pares dels antics propietaris, els va animar a comprar-la. Per això estava a Valls i, quan el senyor Domènech que va ser qui la va comprar es va morir, va sortir l'oportunitat d'incorporar-la a una col·lecció pública". Giralt ha afegit que les taules han arribat al Museu després de 60 anys en mans privades i que per tant ha calgut netejar-les i restaurar-les abans d'exposar-les.
Per la seva banda, el president de la Diputació, Joan Talarn, ha reconegut que és un "orgull" haver pogut adquirir i cedir aquesta peça i ha destacar que es compleix així amb "el compromís de la Diputació de Lleida d'aportar al Museu, quan surti l'oportunitat, les obres necessàries per explicar-nos com a territori i la nostra història comú amb l'Aragó", tot i "seguir reclamant que torni on pertoca allò que va marxar. No hi renunciarem", ha afegit en referència a les obres de Sixena recorregudes al Tribunal Constitucional i les de la Franja, a l'Audiència d'Osca.
