Barcelona ha commemorat aquest dijous els 30 anys dels Jocs Olímpics i Paralímpics amb orgull de la imatge que la ciutat va mostrar, la reivindicació del llegat d'aquell '92 i l'agraïment a figures com la de Pasqual Maragall. En un acte al Saló de Cent del consistori, aquestes han estat idees recurrents en les intervencions polítiques, encapçalades per l'alcaldessa, Ada Colau: "El 25 de juliol del 1992, Barcelona va dir 'hola' i milions de persones d'arreu van descobrir la nostra ciutat, país i mediterraneïtat".
La proposta descartada pel 2030 d'uns Jocs d'Hivern també ha ressonat. "Tant de bo en 30 anys celebrem els 60 anys de Barcelona'92 i els Jocs del 30 o 34", ha dit el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco.
"Barcelona'92 no és una relíquia, és present i una invitació de futur", ha ressaltat la periodista Olga Visa, conductora de l'acte. I aquest ha estat el sentiment que molts dels representants polítics que han pres la paraula al Saló de Cent han volgut posar en valor, intentant defugir la nostàlgia i amb orgull de la petjada que va deixar la cita olímpica.
"El resultat va enlluernar el món", ha afirmat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que també ha destacat que els Jocs Olímpics van ser la "palanca necessària" per transformar una ciutat amb "projecte propi" i ha reivindicat els projectes internacionals que la trien com a seu, com el Mobile World Congress.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha dit que els Jocs "van omplir d'autoestima els barcelonins i van carregar d'autoestima el poble de Catalunya". Aragonès ha assenyalat que darrere de qualsevol iniciativa institucional com uns Jocs Olímpics hi ha d'haver "treball i compromís amb el conjunt de la ciutadania i el progrés de tots els territoris". També ha subratllat que l'èxit de Barcelona'92 rau en "l'aliança infranquejable entre ciutadania i institucions" i n'ha posat com a exemple els voluntaris, que es van fer seva la cita olímpica.
El 2030 o el 2034, en l'horitzó d'alguns
La candidatura conjunta de Catalunya i l'Aragó per acollir uns Jocs d'Hivern de cara al 2030, que el COE va descartar presentar després que la proposta fos sumida en la polèmica entre administracions i les crítiques de diversos sectors, ha estat present en l'acte.
El president del COE ha remarcat que el gran èxit de Barcelona'92 va ser la "unió de tothom" i "ser capaços d'entendre's i respectar-se". Blanco ha expressat el desig de celebrar uns Jocs el 2030 -tot i que el COE va descartar oficialment la candidatura conjunta- o el 2034. "Tant de bo ho puguem fer i m'hi deixaré la vida", ha dit.
"Molts no renunciem al somni olímpic, el 2030 o el 2034. Hi ha molta gent en aquesta ciutat que no renunciem el somni de liderar o coliderar uns Jocs Olímpics", ha afirmat. L'alcaldessa no n'ha fet cap referència en el seu discurs.
El ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, també ha alabat la unió de Barcelona'92, tot i que Maragall va haver de discutir-se amb molta gent, ha dit. La figura de l'exalcalde i expresident ha estat molt elogiada i Iceta n'ha destacat la "passió" i la "imaginació".
El secretari general del Comitè Paralímpic Espanyol, Miguel Segarra, ha reconegut que li hauria agradat que la cirereta del pastís d'aquesta commemoració hagués estat que la proposta dels Jocs d'Hivern estigués "enfocada d'una altra manera". En qualsevol cas, Segarra ha destacat que Barcelona'92 va ser "un abans i un després en el moviment paralímpic internacional".
El Cobi, la Petra, 'Amics per Sempre' i un mapping commemoratiu
Durant l'acte, s'ha fet el lliurament d'una litografia dels mítics Cobi i Petra, les mascotes dels Jocs Olímpics i Paralímpics, i s'ha interpretat l'emblemàtica 'Amics per sempre", entre altres records.
Hi han assistit diversos càrrecs polítics; exresponsables públics, com l'exalcalde de Barcelona Narcís Serra; personalitats del món de la cultura i del disseny, com el creador del Cobi i la Petra, Javier Mariscal, i esportistes i esportistes, com Fermín Cacho, Natalia Via-Dufresne, Helena Lloret i Toni Ponce, entre altres.
L'acte institucional ha anat seguit d'un mapping a la façana del consistori i actuacions musicals a la plaça de Sant Jaume.
