Barcelona es consolida com a epicentre dels nòmades digitals a Espanya. Segons les últimes dades disponibles de l’Observatori Permanent de la Immigració, més d’un 30% de les autoritzacions de residència per teletreball que es van concedir l’any passat eren per a estrangers establerts a la província de Barcelona.
Fa dos anys que Espanya facilita l’entrada dels nòmades digitals amb visats especials, però des de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) dubten que aquesta política migratòria ajudi a impulsar els sectors d’innovació, tal com defensa el govern espanyol. De fet, Jonathan Chaloff, analista de polítiques migratòries de l’OCDE, avisa que els visats a nòmades digitals fomenten “el turisme”.
En una entrevista a l’ACN, Chaloff remarca que és “molt difícil d’imaginar” que els nòmades digitals tinguin “algun tipus de repercussió” en el teixit empresarial del país perquè els visats que dona Espanya els impedeixen treballar amb clients locals.
“Hi ha bastants països (a l’OCDE) que no han introduït aquests visats perquè no hi veuen cap valor afegit”, constata l’expert, advertint dels problemes fiscals i laborals que s’associen al nomadisme digital, així com del risc que els visats facilitin activitats il·legals.
A part dels dubtes sobre els beneficis econòmics que aporten al país, l’augment de nòmades digitals també ha generat controvèrsia pel seu impacte social. Associacions de veïns com la del Poblenou denuncien que els poders públics “potenciïn” l’arribada d’aquests teletreballadors internacionals, ja que els vinculen a la gentrificació i a la crisi de l’habitatge.
Des de l’Ajuntament de Barcelona relativitzen la dimensió dels nòmades digitals en comparació amb investigadors o estudiants estrangers que s’instal·len a la capital catalana. Malgrat l’interès inicial que van despertar els visats especials, els nòmades que ara arriben al Barcelona International Desk són “residuals”, assegura la responsable del servei, Mònica Madrigal.
Cloudworks, empresa amb diversos coworkings a Barcelona, ha detectat un “creixement sostingut” de treballadors estrangers que s’estableixen temporalment a la ciutat i que “combinen el teletreball”. Entre ells, hi ha nòmades digitals, però també diuen que són “un segment minoritari” a la ciutat.
Un fenomen postpandèmia
Londres, Amsterdam, París, Mèxic, Los Angeles, Chicago, Washington, Montreal o Vancouver. Són només algunes de les ciutats on va viure durant tres anys en Serg, un americà d’origen cubà que durant la pandèmia de la covid-19 va decidir recórrer mig món treballant des del seu portàtil. És el paradigma del nomadisme digital, un modus vivendi popularitzat als països rics amb l’expansió del teletreball.
L'última parada del Serg és Barcelona. Aquest assessor de negocis de 44 anys ha arribat a la capital catalana amb un visat per a ‘nòmades digitals’, un permís especial creat a Espanya amb la Llei d’Startups del 2022.
El visat per a teletreballadors internacionals dura un any, però després poden allargar la seva estada fins a cinc anys sol·licitant una autorització de residència. Va dirigit a estrangers amb titulació universitària, formació professional o d’escoles de negoci “de reconegut prestigi” o amb experiència professional mínima de tres anys. Han de demostrar recursos propis mensuals d’almenys el 200% del salari mínim interprofessional (uns 2.600 euros) i poden venir acompanyats de cònjuges, parelles de fet i fills.
Els treballadors per compte d'altri només poden treballar per a empreses estrangeres, mentre que els autònoms únicament poden treballar per a empreses establertes a Espanya si el volum de feina no supera el 20% d’activitat.
És una porta d’entrada ràpida a Espanya que, a més, va acompanyada de rebaixes fiscals. D’aquesta manera, l’executiu socialista de Pedro Sánchez volia impulsar la creació o establiment d’empreses “innovadores” a l’estat, especialment en l’àmbit tecnològic.
Concentració a Barcelona
Segons dades facilitades a l’ACN pel ministeri d’Exteriors, l’interès per aquests visats s’està estabilitzant. El primer any que es concedien (2023) se’n van sol·licitar 523, mentre que el 2024 les peticions es van duplicar: 1.135. Fins al 22 de setembre d’aquest 2025 s’han demanat 438 visats per a nòmades digitals als consolats espanyols a l’estranger.
Gran part dels permisos per a nòmades, però, es donen des d’Espanya, ja sigui perquè han vingut amb altres tipus de visats o perquè volen allargar una estada concedida amb un visat de teletreball. Segons les últimes dades disponibles de l’Observatori Permanent de la Immigració, el 2024 també es va registrar un augment de les autoritzacions per residència a nòmades digitals, que es van duplicar respecte al 2023: de 9.537 a 19.771.
Barcelona és el destí preferit dels nòmades a l’estat espanyol: 1 de cada tres s’instal·len a la capital catalana. És a dir, el 30% de totes les autoritzacions per a nòmades a l’Estat el 2024. Concretament, es van demanar 6.401 autoritzacions de residència per Barcelona, gairebé el doble que les sol·licitades per Madrid (3.514).
El Regne Unit, Mèxic, Estats Units o Colòmbia són els països d’origen més habituals dels nòmades digitals que s’instal·len a Espanya. Els ciutadans de la Unió Europea també practiquen aquesta modalitat de treball, però no hi ha dades perquè tenen dret a la lliure circulació al bloc europeu i no necessiten un visat.
L’atractiu de la capital catalana
Una enquesta recent a prop de 400 nòmades digitals de Barcelona realitzada per la Universitat de Girona revela que el clima (45%) i la qualitat de vida (54%) són els grans atractius de la ciutat per aquests estrangers, i en menys mesura les oportunitats laborals. “Barcelona no és només un lloc per treballar, sinó una experiència de vida curosament seleccionada. La ciutat mateixa —el seu ambient, cultura, clima i teixit social— és el principal "producte" que es consumeix”, diu l’estudi.
Sergi Tarragona, portaveu de Cloudworks, creu que “l’ecosistema emprenedor”, la “xarxa d’startups” i “talent creatiu” situen la capital catalana en el mapa global. De retruc, la creixen comunitat internacional també s’ha acabat convertint en un al·licient més per a nòmades digitals com la Nadia.
“La comunitat de nòmades digitals, i d’expats, a Barcelona és molt gran. Per a mi és molt important estar envoltada de persones que puguin ser una la meva família també perquè viatjo sola”, diu aquesta sociòloga colombiana s’ha instal·lat a Barcelona després de passar per les principals ciutats d’Espanya i per una vintena de ciutats més de tot el món.
En canvi, la Bethan, una jove britànica que va marxar del Regne Unit per l’alt cost de vida i el clima polític turbulent, va triar Barcelona perquè era un destí assequible i atractiu culturalment.
Quin impacte econòmic tenen?
La justificació del govern espanyol per donar un visat VIP als nòmades digitals és la promoció econòmica dels sectors d’innovació, sobretot de les noves tecnologies, però a l’OCDE qüestionen que sigui una mesura adequada per aconseguir-ho.
Chaloff explica que els països del Carib van ser els primers a introduir aquests visats i ho van fer com una mesura per fomentar el consum: “Volien que hi anés més gent, que hi passés més temps, gastés diners, i contribuís a l’economia través del consum”.
Aquesta és una de les principals crítiques d’algunes associacions de veïns barcelonines, com la del Poblenou, que presideix Joan Maria Soler. “Treballen aquí, però els diners no es queden aquí”. Tot i que consumeixen al barri, en Joan Maria assegura que han provocat la “proliferació d’establiments” amb “preus prohibitius” en el sector de la restauració que, precisament, té llocs de treball “precaris”.
Excepte a Espanya i Portugal, els visats per a nòmades digitals no han despertat gaire interès a la resta de països de l’OCDE. Espanya és “una destinació popular”, constata Chaloff. Tanmateix, dubta de l’impacte “significatiu” en l’activitat econòmica local perquè els nòmades digitals no necessàriament tenen un salari alt a jutjar pels requisits econòmics del visat espanyol.
A més, l’expert de l’OCDE veu problemàtic el control del tipus de teletreballadors que entren al país. Per exemple, persones que treballen en jocs d'atzar en línia”, fent activitats sense valor afegit, o inclús activitats il·legals.
Segons l’enquesta de la Universitat de Girona, els nòmades digitals a Barcelona es dediquen més al sector econòmic tradicional –comerç, finances o màrqueting- (23%), que no pas al sector de la tecnologia de la informació i la comunicació (18%).
D’altra banda, el visat espanyol prohibeix en la majoria de casos treballar amb clients locals, la qual cosa “limita l’impacte” en termes d’innovació, segons l’expert de l’OCDE. Tant el Serg com la Bethan critiquen precisament aquesta restricció. “L’experiència que jo porto amb la meva carrera no la puc utilitzar per als negocis espanyols”, lamenta en Serg.
La Nadia, en canvi, opina que la creació dels visats és una bona política per “generar intercanvi de coneixement entre professionals que estan en diferents indústries de la innovació i la tecnologia”. “Segur que es poden generar aliances entre aquestes empreses en el futur”, afirma.
Fenomen controvertit
Més enllà de la qüestió empresarial, el nomadisme digital ha generat controvèrsia a Barcelona perquè se’l vincula a la gentrificació i a la crisi de l’habitatge. Al barri del Poblenou, els veïns noten una “forta animadversió” cap a aquest col·lectiu.
“No tenen perspectiva o intenció de quedar-se i no fan cap esforç per integrar-se i per conèixer el barri”, lamenta en Joan Maria. “Tant és així que no només no es preocupen d’aprendre el català, ni tan sols el castellà”, crítica. Segons ell, viuen en “una bombolla relacional”, amb les seves dinàmiques pròpies d’oci que són “alienes a les dinàmiques de la gent d’aquí”. “Són mons paral·lels”, diu.
La Bethan, en Serg i la Nadia reconeixen l’existència d’aquesta “bombolla” i són conscients del malestar local. “Per descomptat hi ha gent que només està un parell de mesos i té una estada superficial”, però la Bethan no creu sigui el cas de la majoria de nòmades. Sigui com sigui, no saben “què fer al respecte”. “La gent vol sentir-se més integrada, però no necessàriament sap on posar la seva energia”, diu
“Encara és difícil integrar-se a la comunitat de Barcelona”, opina en Serg, que voldria aprendre català, però veu “difícil” inscriure’s a cursos o programes per aprendre la cultura local. “Si no tens una cita amb catalans o vas a un intercanvi de llengües, és difícil integrar-se”, remarca la Bethan.
El president de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou remarca que “el problema no són aquesta gent”, sinó els responsables públics que els hi posen “una catifa vermella” malgrat l’impacte que, segons ell, tenen en els barris.
La Nadia nega que els nòmades digitals siguin els responsables de la gentrificació i la manca de pisos: “No crec que siguem tants com per canviar el nivell de vida d’una ciutat”. La sociòloga colombiana apunta a “problemes més estructurals, com la inflació, la crisi postcorona, el turisme massiu i l’augment dels preus de l’habitatge en general”.
Una moda que es desinfla?
Mònica Madrigal, responsable del Barcelona International Desk, assegura que l’interès inicial que va despertar la Llei d’Start-ups “s’ha anat reduint” i que els nòmades digitals que arriben al seu servei són “residuals”. Per contra, s’ha disparat el nombre d’investigadors que arriben a la ciutat i que, juntament amb professionals i estudiants, són els principals perfils que s’adrecen al punt d’informació internacional.
Segons dades del consistori, només un 9% dels estrangers que s’adrecen al servei d’atenció especial per al “talent internacional” treballen com a nòmades digitals. La gran majoria són treballadors altament qualificats d’empreses establertes a Barcelona (30%), estudiants de grau o postgrau (27%) o emprenedors (12%).
En Serg i la Bethan van arribar a Barcelona com a nòmades digitals, però ara es plantegen quedar-s’hi més temps. Després de cinc anys vivint com “si estigués d’Erasmus”, la Nadia també comença a estar cansada de sobreviure amb una sola maleta. “El nomadisme digital no és per a tota la vida”, admet.
