La població de Barcelona va créixer per segon any consecutiu el 2023 i arriba als 1.702.814 habitants (un 2,6% més que l'any anterior) segons la lectura del padró a 1 de gener d'aquest 2024.
El "salt endavant" de la població recau en el moviment migratori, amb un augment d'un 10% de persones de nacionalitat estrangera empadronades, un total de 430.000 que representen més del 25% dels empadronats, un màxim en la història recent de la ciutat. Mentrestant el nombre de naixements va ser el més baix des de l'any 1939, 11.000, per bé que la reducció de la moralitat a nivells del 2019 ha suavitzat el saldo natural negatiu. El padró també registra un màxim històric de persones centenàries, que superen el miler per primera vegada a la ciutat.
La població de Barcelona creix per segon any consecutiu i se situa en 1.702.814 residents, un 2,6% més que un any enrere, i un registre que situa la xifra d’empadronats a la ciutat en el valor màxim d’ençà l’any 1991. El creixement poblacional ha estat "heterogeni però generalitzat", i ho fa en tots els barris i tots els Districtes de la ciutat.
L’evolució demogràfica de la ciutat de Barcelona continua la dinàmica de l’any anterior, caracteritzada per un saldo natural en nombres negatius que contrasta amb el dinamisme del moviment migratori, sobretot pel que fa a les entrades. La síntesi d’ambdues forces és que el guany de població empadronada a la ciutat és resultat d’un saldo natural negatiu de 3.661 persones i d’un de migratori i administratiu positiu de 54.205.
Quant al saldo natural negatiu, María Jesús Calvo Nuño, Cap de Departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’Oficina Municipal de Dades sobre el padró municipal 2024, matisa que "el ritme de davallada s'ha amortit" el darrer any perquè la baixa natalitat s'ha vist en part compensada per una xifra menor de defuncions.
En efecte, el nombre de naixements continua a la baixa, i els poc més d’11.000 natalicis del 2023 són el valor més baix des de 1900 (amb el parèntesi del 1939, al final de la Guerra Civil), però en canvi, després d’un bienni d’estabilitat la mortalitat disminueix fins a les 14.700 defuncions, la xifra més baixa des del 2019.
Més de 1.000 persones centenàries
L'edat mitjana de la població és de 44,5 anys, molt semblant a la dels últims quatre anys. Això no obstant, la lectura del padró mostra que per primera vegada s'ha assolit un màxim de persones centenàries a la ciutat des que hi ha registres: són 1.007, un 10,4% més que un any enrere, amb un pes relatiu aclaparador de dones; el 83,7% ho són. Els barris que concentren més persones centenàries en termes absoluts són la Nova Esquerra de l'Eixample, Sant Gervasi-Galvany, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Sagrada Família, Sarrià i la Vila de Gràcia.
D'altra banda, continua augmentant el nivell formatiu de la població: un 36,3% dels empadronats de setze i més anys té titulació universitària o un cicle formatiu de grau superior. Entre les dones, aquesta proporció s’enlaira fins el 38%.
Més d'un 25% d'estrangers
Per primer cop, un de cada quatre barcelonins té nacionalitat estrangera, després que el nombre hagi augmentat un 10,4% al llarg del 2023 fins a assolir aquest nou màxim de més del 25% dels empadronats. Són en total 432.556 dels 1,7 milions de barcelonins.
A Barcelona hi resideixen persones de 180 nacionalitats, a banda de l'espanyola, quatre de les quals es van estrenar l'any passat: Brunei, Comores, Belice i Corea del Nord. La segona nacionalitat de Barcelona en nombre d'empadronats segueix sent la italiana (50.052 habitants), seguida de la colombiana (28.551 habitants), la paquistanesa (més de 24.000) i la xinesa (amb gairebé 22.000 habitants). Per primera vegada des del 2015 creix sensiblement (un 0,1%) el percentatge de població de nacionalitat espanyola, ha apuntat Calvo.
El perfil més habitual de les persones migrants són adults joves (entre 25 i 40 anys) que declaren tenir estudis superiors en un 45%. Un 83% són estrangers, però només un 63% ve de l'estranger, és a dir, que molts provenen d'altres ciutats catalanes o espanyoles
La distribució dels estrangers en el territori és desigual: l’Eixample, Sant Martí i Ciutat Vella són els districtes amb més persones de nacionalitat estrangera en termes absoluts. En termes relatius, Ciutat Vella destaca molt per sobre, amb un 54% del total. La població estrangera presenta una estructura de gènere força equilibrada, amb lleugera preeminència masculina i força variabilitat segons la nacionalitat.
Els noms més populars
Per ordre de popularitat, els noms més triats pels nadons l’any 2023 van ser, per nenes, Olivia, Sofia, Julia, Lucia, Martina, Emma, Gala, Ona, Mia i Chloe. Entre els nens, encapçalen el rànquing Mateo, Liam, Lucas, Leo, Pol, Martí, Max, Bruno, Marc i Biel. Amb lleugeres variacions d’ordre, són els mateixos del darrer quinquenni.
