Featured

Desinstal·lats els vuit plafons de les obres profanes de Sixena en la primera jornada de treball al MNAC

Abans de les cinc ha acabat la primera jornada de treball al MNAC per traslladar les pintures profanes de la sala 17 a Sixena. Poc després de les dues del migdia, el museu ja ha anunciat que s'havien desinstal·lat i baixat els vuit plafons que integren el conjunt d'obres profanes.

Segons ha explicat el museu, aquests s'han traslladat a una sala especialment condicionada per dur a terme els treballs necessaris previs al seu trasllat. El MNAC ha apuntat que s'ha començat a pesar i mesurar cadascun dels plafons, una feina que ha continuat aquesta tarda fins poc abans de les cinc de la tarda. A partir d'aquestes mesures s'adoptaran les decisions tècniques precises per fabricar les caixes a mida.

Ha arrencat aquest dimarts el trasllat de les pintures profanes de Sixena, que es troben a la sala 17 del MNAC. El director general de Cultura i Patrimoni Cultural, Pedro Olloqui, ha assegurat aquest matí, des de les portes del MNAC, que aquest trasllat és "una prova pilot" per al de les pintures de la sala capitular i ha insistit en la "viabilitat" d'aquest trasllat. Sobre les pintures murals, ha manifestat que entén el dol per la pèrdua, però no "la construcció d’un conflicte pel compliment de la sentència".

Olloqui ha arribat al MNAC acompanyat per un equip tècnic de sis persones, tres tècnics de la direcció general i tres tècniques expertes en restauració i trasllat de patrimoni mural, que seran les encarregades de supervisar el procés juntament amb els tècnics designats pel MNAC i els tècnics de l’empresa SIT, l’encarregada de dur a terme els treballs.

Segons han explicat fonts del MNAC, la delegació aragonesa ha estat rebuda pel director del museu Pepe Serra i el president del MNAC, Joan Oliveras. En accedir a l’equipament, Olloqui ha seguit l’inici dels treballs de desmuntatge de les pintures profanes. A continuació, ha sol·licitat poder veure les obres de la sala capitular. Una vintena de tècnics participen dels treballs, entre professionals de l’empresa SIT i dels governs català i aragonès.

El MNAC ha reiterat que les pintures profanes de Sixena presenten “unes característiques de conservació substancialment diferents de les pintures de la sala capitular”. Després d’haver iniciat els treballs de desinstal·lació de les pintures profanes pel seu trasllat al Monestir de Sixena d’acord amb la sentència del Tribunal Suprem, el museu ha recordat que les profanes “no van patir danys pel foc” i no requereixen tractaments previs complexos de consolidació i les ha diferenciat de les que s’exposen a la sala capitular. També han dit que amb les profanes no s’han limitat a conservar aquestes pintures, sinó que han garantit “l’accessibilitat universal”.

El dia en què ha començat el trasllat de les obres profanes de la sala 17 del MNAC, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha reiterat que "les sentències, agradin o no, s'han d'acatar i complir". Tot i això, i en referència a les pintures murals de la sala 16, Paneque ha recordat que des del MNAC, amb l'acompanyament i suport del Govern, s'han enviat informes que alerten que les pintures murals tenen "el risc de patir danys" si es du a terme el trasllat. En qualsevol cas, la portaveu del Govern creu que seria bo reconèixer que si no fos per la feina del MNAC "potser no en quedaria res de les obres de Sixena"

Les pintures

Les pintures profanes, tot i estar a la intempèrie des de l'any 36, no van patir el foc, a diferència de les pintures murals de la sala capitular. Les obres profanes van ser traslladades a Barcelona el 1960, deixades en dipòsit per la comunitat de religioses santjoanistes del monestir de Santa Maria de Sixena, i dipositades al MNAC aquell mateix any, mentre que les de la sala capitular van ser transportades el 1936. Els dos conjunts van formar part d'una gran exposició d'art romànic que es va celebrar l'any 1961.

Les obres profanes consten de vuit pintures de dimensions diverses (mateixa alçada i gruix, però longitud variable, la més gran de 384 cm de llarg), realitzades originàriament el segle XIII amb la tècnica de pintura al fresc, que posteriorment, als anys 60 del segle XX, van ser arrencades, transferides a un suport de tela i muntades sobre una estructura de fusta i guix i enviades al MNAC. Procedien del monestir de Santa Maria de Sixena i decoraven la part superior dels murs d'una sala rectangular situada entre l'església i el claustre. Les pintures es troben actualment exposades a la Sala 17 de la col·lecció permanent del Museu Nacional.

Entre les pintures hi ha una dama i joglar en un palau i lleó atacant un soldat; Combat naval entre una galera cristiana i una de sarraïna; un cérvol menjant fruits d'un arbre, lleó amb home nu i cavaller descavalcat i agenollat davant una dama entronitzada; cavallers que surten d'un castell cap a la batalla; un combat de cavallers i soldat atacat per un lleó; escenes cortesanes i de batalla; una comitiva de pelegrins i assalt d'un castell, i soldats defensant un castell i cavalcada de cavallers.

Grup El Cargol

 

Membres de:

Amb la col·laboració de:

✉️ info@ lesvegueries.cat 
✉️ publicitat@ lesvegueries.cat