El compositor i cantautor nord-americà Rufus Wainwright ha enlluernat aquest dissabte el públic del Palau de la Música Catalana amb el seu 'Dream Requiem', una obra que parla de la humanitat i el planeta i que convida a reflexionar sobre els valors, el futur i el medi ambient.
La producció - encàrrec de vuit institucions musicals internacionals – ha comptat amb la participació de l'OBC, l'Orfeó Català, el Cor Infantil de l'Orfeó Català i la soprano Anna Prohaska. Ludovic Morlot ha estat l'encarregat de dirigir el rèquiem davant d'una sala completament plena. La proposta de Wainwright combinava la música de l'orquestra i el cant del cor i la soprano amb una narració que es podia seguir a través d'una pantalla, traduïda al català.
'Dream Requiem' és el darrer treball del compositor, que aquesta vegada ha optat per tirar endavant una obra que parla del contacte humà, la solidaritat i el futur. Sorgida durant la pandèmia, també esdevé una reflexió sobre el col·lapse mediambiental, ja que el seu text combina paraules de la missa de difunts en llatí, utilitzada per Verdi, Britten, Mozart i molts d'altres, amb el poema apocalíptic 'Darkness' de Lord Byron, escrit arran de l'erupció del volcà Tambora el 1815, que va enfosquir el cel de tot el món i va donar lloc al conegut com l'any sense estiu el 1816.
Els dos textos s'entrellacen, però són tractats musicalment de forma molt diferent. El text de Byron està majoritàriament narrat i subratllat per foscos arranjaments orquestrals que demostren la brutalitat i la força de les imatges apocalíptiques que evoca el poema. El de la missa de rèquiem en llatí, en canvi, és cantat per un gran cor mixt, un cor de nens i una soprano. Concretament, els moments corals massius es veuen interromputs per passatges d'aquesta, més tranquils, per subratllar la fragilitat de la vida i la natura.
De fet, si bé en un primer moment Wainwright volia fer una cosa més "contemporània" per fugir una mica del romanticisme que l'havia acompanyat durant els darrers anys, en una presentació prèvia al recital d'aquest cap de setmana va explicar que no es va poder resistir a tornar-hi després de quedar "impactat" en llegir el poema de Byron.
Tot plegat, sumat a la seva passió pels rèquiems, la qual va recordar que li ve des de ben petit. "Van iniciar la meva trajectòria musical i em van convertir en un fanàtic de l'òpera", va assegurar. El compositor també va afirmar que es tractava d'una peça "molt especial" amb la qual sentia que havia trobat el seu "lloc" com a compositor clàssic.
La narració del concert a Barcelona l'havia de fer l'actriu nord-americana Sharon Stone, que fa només uns dies va haver d'abandonar el projecte pels focs a la seva ciutat natal, a Los Angeles. Aquesta conjuntura ha fet que el narrador hagi estat finalment el mateix Wainwright, que va relatar que ho enfocava d'una forma molt emotiva, "commogut" per molts dels passatges que incorpora el text, que li recorden als incendis.
Una parada molt esperada a Barcelona
L'estrena absoluta del 'Dream Requiem' va tenir lloc el 14 de juny de 2024 a l'Auditori de Radio France de París amb l'Orchestre Philharmonique de Radio France, el Choeur et Maîtrise de Radio France, la soprano Anna Prohaska i l'actriu Meryl Streep com a narradora, sota la direcció de Mikko Franck. El 17 de gener passat va sortir al mercat l'enregistrament del concert en directe (Warner Classics). Després del concert d'aquesta nit, l'obra de Wainwright passarà encara per altres importants escenaris internacionals, com el Walt Disney Concert Hall de Los Angeles o el Concertgebouw d'Amsterdam.
L'obra és un encàrrec conjunt de les dues institucions catalanes – el Palau i L'Auditori – juntament amb l'Orchestre Philharmonique de Radio France, la Filharmònica d'Hèlsinki, la Royal Opera House de Londres, Los Angeles Master Chorale, la Netherlands Philharmonic Orchestra així com l'RTÉ National Symphony Orchestra d'Irlanda.
Cantant, compositor de cançons i autor de dues òperes i un musical, Rufus Wainwright (Rhinebeck, 1973) és considerat un erudit musical amb un llenguatge únic i una proximitat a gèneres clàssics, com l'òpera, que l'han convertit en un dels músics més cotitzats a les sales de concerts arreu del món. És per això que el director del Palau, Joan Oller, va subratllar que era tot un honor que el projecte decidís fer parada a la capital catalana. "És un repte important pels nostres cors i penso que ens fa créixer com a organització".