'Sorolla. Caçant Impressions' és la mostra amb la que Palau Martorell inaugura la seva activitat com a espai d'exposicions a la ciutat aquest dimecres. L'antic palauet neoclàssic situat al carrer Ample davant la Plaça de la Mercè, propietat de Núñez y Navarro, serà ara un centre cultural amb una programació regular de grans exposicions de col·leccions internacionals.
El projecte privat dirigit per Jesús Rodríguez i José Félix Bentz, vol portar a Barcelona grans mestres com Chagall, Calder, Basquiat o Tamara de Lempicka. Per començar i a les portes del Centenari Sorolla, l'any 2023, es presenten un total de 193 olis en petit format sobre taula, cartó o altres materials del pintor valencià pertanyents a la col·lecció del Museu Sorolla.
L'espai cultural replica el nom de l'edifici que l'aixopluga: Palau Martorell. Aquest és un projecte d'iniciativa privada dirigit pels gestors culturals Jesús Rodríguez i José Félix Bentz, el primer dels quals és director de la promotora i organitzadora d'exposicions internacionals Evolucionarte, i el segon, president del Reial Cercle Artístic de Barcelona.
Palau Martorell és l'edifici neoclàssic que acollia l'Antiga Societat del Crèdit Mercantil, situat al carrer Ample, número 11, i va ser construït entre 1886 i 1900, sota la direcció de l'arquitecte Joan Martorell i Montells. La finca destaca per les seves grans proporcions, la seva simetria i la distribució dels elements decoratius en el cos central de la façana principal. Des de fa anys és propietat de Núñez y Navarro, qui l'ha arrendat ara a als promotors culturals.
Sorolla en petit format
La primera gran mostra triada per a obrir la programació del Palau Martorell és 'Sorolla. Caçant impressions', comissariada per Blanca Pons-Sorolla, besneta de l'artista valencià i experta en la seva obra, i María López del Museu Sorolla. L'exposició consta d’un total de 193 olis en petit format sobre taula, cartó o altres materials pertanyents a la col·lecció del Museu Sorolla.
Al llarg de la seva vida, Joaquín Sorolla (1863-1923) va arribar a pintar prop de dos mil olis sobre cartons o tauletes de petita mida. En deia “anotacions”, “taques”, o “notes de color”. Aquest format va ser cada vegada més utilitzat al llarg del segle XIX pels grans artistes, perquè permetia recollir amb rapidesa idees o impressions de coses vistes que anaven més enllà d'un simple esbós. Al principi es van considerar obres íntimes, productes inacabats del treball del pintor, però aviat es va apreciar en elles la seva llibertat creativa i van començar a exposar-se i a cotitzar-se com a mostres d'allò més personal i original de l'artista.
Sorolla les va utilitzar a vegades per a assajar composicions, però sovint com a simple exercici. Les conservava en el seu estudi, subjectes amb agulles cobrint amb elles parets senceres, però aviat va començar a emmarcar-les, i en totes les seves exposicions aquests cuadrets van tenir una presència abundant i destacada.
Programació familiar
El nou espai també acollirà activitats familiars, així com una línia dedicada a la projecció d'artistes contemporanis i un atractiu programa de conferències. En aquest sentit, la mostra de Sorolla conviu amb una exposició a la planta soterrani dedicada al món dels 'Clicks', de Playmobil.
