Mariona Campos té una data límit: aquest dimecres 15 de juliol ha d'haver abandonat l'edifici del carrer Sèneca 22 de Barcelona. Allà és on ha estat, durant 38 anys, el Jove Teatre Regina, dedicat especialment a la programació familiar.
Ara, la segona generació es veu obligada a abaixar la persiana davant la no renovació del contracte de lloguer per part del propietari, que vol vendre l'edifici. Han tingut només tres mesos per tancar temporada i fer caixes. En una entrevista amb l'ACN, la directora de la sala lamenta que no s'hagi protegit ni el projecte, liderat per la companyia Trepa, ni "les quatre parets" on estaven, que tenen múltiples usos segons el cadastre. "És el preu de ser una ciutat tan oberta al món?", es pregunta Campos.
Durant gairebé quatre dècades el Regina ha programat 10.538 funcions davant de més de 2,1 milions d'espectadors. Ara el teló ja és dins d'una capsa de cartó. L'escenari està ple d'escales, eines i mobiliari desmuntat. El teatre està potes enlaire. No és el cas de les 300 butaques de la platea, que no s'extrauran pel cost que suposava retirar-les i el temps necessari per fer-ho.
La direcció del Regina va saber el 10 de març que el propietari no renovaria el contracte perquè volia vendre l'edifici. Després d'un procés de negociació, només van aconseguir allargar l'activitat fins a final de temporada, en lloc de les tres setmanes inicials que els donaven.
Mariona Campos considera que el temps de reacció ha estat insuficient. "Per un projecte com aquest necessitaríem tres anys, no tres setmanes", assenyala. Explica que el març és precisament el moment en què es tanquen les programacions de la temporada següent i també quan es preparen subvencions i coproduccions. Això els ha deixat sense marge per buscar un altre espai ni replantejar el projecte.
Malgrat que la sala abaixa la persiana, la companyia Trepa no dona per acabada la seva trajectòria. "El contingut va amb nosaltres", assegura Campos, que confia poder reprendre l'activitat si acaben trobant un espai viable.
Sense protecció
El local del carrer Sèneca 22 figura al cadastre com un immoble amb múltiples usos, encara que el principal sigui cultural, i no disposa de cap mena de protecció específica com a equipament cultural. Això permetria que, un cop es formalitzi la venda, l'espai pugui destinar-se a altres activitats, no necessàriament de l'àmbit de la cultura.
La directora del Regina lamenta que durant aquests mesos no s'hagi trobat cap fórmula per preservar-ho. "M'hauria agradat que aquestes quatre parets fossin protegides d'alguna forma, però si no és això, almenys protegir el projecte", afirma. Considera que, després de 38 anys d'activitat ininterrompuda, el teatre exercia una funció de servei públic tot i ser una empresa privada.
Campos assegura que tant l'Ajuntament com la Generalitat han mostrat predisposició des del primer moment, però considera que els terminis administratius feien impossible trobar una solució en tres mesos. "Han fet tot el possible", afirma, tot recordant que es tracta d'una operació entre particulars i que les institucions disposen de poc marge d'intervenció.
Trobada amb el Mago Pop
En un comunicat el passat 14 d'abril, el Mago Pop va confirmar l'interès de la seva empresa pel Regina, que els propietaris havien posat a la venda. Al text, l'artista indicava que quan van tenir coneixement de la possibilitat, se'ls va informar que hi havia un contracte de lloguer que acabava el 31 de març, prorrogat a petició dels llogaters fins al 31 d'agost.
Durant les negociacions, la direcció del Regina també va mantenir una reunió amb l'equip del Mago Pop. Campos explica que les dues parts van explorar la possibilitat que el projecte continués com a llogater, independentment de qui acabés adquirint l'edifici. "A nosaltres ens era igual qui ens llogués la sala mentre ens la llogués algú", resumeix.
La reunió, assegura, va ser cordial, però no va fructificar. Després d'aquell contacte, l'equip del Mago Pop va optar per desvincular-se de les negociacions fins que es resolgués la relació entre la propietat i el teatre. Campos assenyala que desconeix quin és actualment l'estat de l'operació de compra.
Una pèrdua per al barri i la ciutat
Campos sosté que la pèrdua va més enllà del Regina. Recorda que el projecte va ser pioner a dedicar la seva programació al públic familiar, tant a Barcelona com a Catalunya, i lamenta que desaparegui un dels pocs espais que prioritzaven aquest tipus de creació.
"Es perden 300 butaques que tenien prioritat per als infants i els joves", afirma. Tot i que continuen existint altres sales i companyies especialitzades, considera que n'hi ha molt poques que tinguin el teatre familiar com a eix central del seu projecte artístic.
La directora del Teatre Regina emmarca el tancament dins d'una transformació més àmplia del barri de Gràcia i de la ciutat de Barcelona. Considera que el que ha passat al Regina és comparable a la desaparició de comerços històrics, substituïts per negocis orientats a un públic global i internacional.
"A poc a poc se'ns tanca el forn de pa de tota la vida, el restaurant on anàvem a dinar, ara és un lloc de burritos i bowls. I això també pot saltar a la cultura", reflexiona. Per això es pregunta si aquesta evolució és "el preu de la globalització o de ser una ciutat tan oberta al món".
"És la pèrdua de la identitat dels que vivim a Barcelona, dels que l'habitem i no només la visitem", assegura Campos. Ho resumeix en una frase: "És gentrificació, versió cultura."
L'onada de suport del públic
Enmig del procés de tancament, hi ha hagut mostres de suport ciutadà. La petició 'Protegim el Teatre Regina' a la plataforma Change.org ha rebut més de 2.700 signatures verificades. També s'ha convocat una concentració multitudinària davant la sala, en solidaritat, que va aplegar un centenar de persones.
Campos assegura que el que més l'ha emocionada ha estat la resposta del públic. "No neix de nosaltres, neix de la gent que ens vol acomiadar", destaca, que afegeix: "Hem rebut una onada d'escalf de gent que diu que s'ha sentit a casa, que ha crescut amb nosaltres, que s'estima el projecte. Realment és molt commovedor".
Campos diu que intenta quedar-se amb la part positiva. "Aquí dins hi ha 38 anys de records, de rialles, de somriures i també de plors, perquè el teatre emociona", afirma. I conclou: "Això, per sort, ens ho emportarem allà on anem".
