Can Framis reivindica els pintors abstractes Joan Claret i Joan Vilacasas fent dialogar les seves obres. Una exposició que surt de la Col·lecció Brigitte i Hans Robert Thomas, que se centra en l’amistat entre el matrimoni alemany, format per Hans Robert Thomas i Brigitte Hueck, amb els artistes Joan Claret i Joan Vilacasas.
Els col·leccionistes van atresorar més de 200 obres que, per voluntat dels seus hereus, van ser donades al fons d'art de la Fundació Vila Casas. En declaracions a l’ACN, el co-comissari Bernat Puigdollers destaca que la mostra vol reivindicar el valor històric i la vigència dels dos artistes.
Can Framis obres les portes aquest dimarts a l’exposició ‘Joan Claret i Joan Vilacasas. Donació de la Col·lecció Brigitte i Hans Robert Thomas’, comissariada per Bernat Puigdollers i Àlex Susanna. L’exposició planteja un diàleg entre els dos artistes, membres del grup 0 Figura (1960-1963), que van crear conjuntament amb Tharrats, Hernández Pijuan i el crític Santos Torroella al voltant de la Sala Gaspar.
L’exposició, apunta Puigdollers, explica la història d’una amistat entre dos artistes, Joan Claret i Joan Vilacasas, però també l’amistat amb uns col·leccionistes alemanys que van quedar “fascinats per la seva obra i van participar del furor artístic que es vivia a Catalunya als 60”. Van descobrir aquests dos artistes, a través de la Sala Gaspar, que apostaven per “la reivindicació de l’abstracció i trencament amb el passat figuratiu i academicista que té vocació internacional”.
El matrimoni Thomas havia tingut una posició acomodada, detalla el co-comissari, i van començar a estiuejar a Espanya als anys 60 i allí van descobrir l’obra dels dos artistes, van començar adquirir la seva obra i a partir d’aquí van conèixer personalment els dos artistes i van tenir una estreta amistat amb ells des de principis dels 60 fins a la seva mort. En total van reunir unes 200 peces que van mostrar públicament i van fer de marxants de la seva obra a Alemanya.
Després de la mort de la parella, els seus fills van voler que les obres tornessin a Catalunya i van fer una donació a la Fundació Vila Casas. A l’exposició, afegeix, no s’ensenya el complet de la donació, sinó “una mostra amplia del fons que explica la relació d’amistat entre els artistes i la rellevància dels dos pintors”.
Puigdollers remarca que els dos pintors no només van tenir una relació d’amistat, sinó que van tenir “moltes afinitats tant per les reflexions al voltant de l’espai i l’interès per l’abstracció”. Assenyala que Vilacasas era “una artista que començava a ser reconegut a finals dels 50 i va conèixer la faceta pictòrica de Claret i al veure les seves obres abstractes es va animar a continuar”. Destaca que “van treballant de manera paral·lela” i que “tenen una arrel comuna que els uneix personal i intel·lectual”.
El co-comissari creu que la mostra permet veure una evolució artística de Joan Claret i Joan Vilacasas, a través de l‘amistat que es va perllongar en els anys. “Són interessants aquelles que semblen obres més menors com petits apunts, dibuixos i cartes que porten un petit dibuix i petites dedicatòries”.
Col·lecció
La col·lecció completa donada a la Fundació Vila Casas consta de 177 obres de Joan Claret: 160 pintures i 17 gravats sobre diferents gravats. De Joan Vilacasas hi ha 81 obres: 61 pintures, 11 obres gràfiques, 2 llibres d’artista amb gravats originals i 7 escultures. A més de documentació de tots dos artistes.
