El Gran Teatre del Liceu oferirà entre el 20 de juny i el 2 de juliol ‘La flauta màgica’ de Wolfgang Amadeus Mozart sota la direcció del carismàtic Gustavo Dudamel i Paolo Bortolameolli. El tenor Javier Camarena debutarà amb el rol principal de Tamino acompanyat per un repartiment amb veus com Lucy Crowe, Serena Sáenz, Kathryn Lewek, Sara Blanch, Matthias Goerne o Mercedes Gancedo.
L’obra referencial de Mozart amb un missatge humanista en l’argument compta amb el Cor i l’Orquestra del Liceu i la participació de Veus-Cor Infantil Amics de la Unió. Amb el treball, David McVicar recupera l’aclamada producció estrenada el 2003 a Londres que combina el simbolisme de l’obra amb les formes del conte de fades.
Camarena en el paper de Tamino presenta un treball que ha de ser cantat amb “serenitat, equilibri i constància”. “Tamino compta amb el major nombre de minuts de l'òpera, participa en àries, duets i números corals: és una tasca delicada que mereix atenció i cura”, han explicat.
En l’espectacle del Liceu el paper de Sarastro l'encarnarà Stephen Milling, un baix de llarga trajectòria. El rol de Papageno recaurà en el baríton holandès Thomas Oliemans i en el barceloní Joan Martín-Royo, un dels joves talents sorgits de la cantera del Liceu. Pamina el cantaran les sopranos Lucy Crowe i Serena Sáenz i els números de "gran dificultat"de la Reina de la Nit els defensaran la nord-americana Kathryn Lewek i la tarragonina Sara Blanch.
Aquesta òpera també comptarà amb l'estrella de l'anterior producció estrenada al Liceu, el baríton alemany Matthias Goerne, que després de protagonitzar les funcions de ‘Wozzeck’, s'ocuparà en aquesta nova òpera del paper de l'Orador que rep Tamino en el palau de Sarastro.
Pel que fa a la producció, el director d’escena David McVicar va voler tornar a principis dels 2000 a l'essència de la història en totes les seves ramificacions: la simbòlica i la lúdica. Així, és un muntatge que ens transporta a un món fantàstic d’animals dansaires, màquines voladores i cels estrellats.
“McVicar no vol renunciar al conte infantil i als elements simpàtics: apareixen com a marionetes el primer ocell que captura Papageno i la serp que amenaça Tamino, i la Reina de la Nit sorgeix de la foscor caracteritzada com si fos la malvada Madrastra de Blancaneus en el clàssic de Disney”, han explicat.
“La flauta màgica” és considerat per alguns un conte infantil i per a altres una profunda meditació sobre la vida i la mort. L'òpera de Mozart és una obra referencial, però també l’espai on el compositor va expressar les seves profundes creences espirituals.
Mozart va compondre ‘La flauta màgica’ per encàrrec del seu germà maçó Schikaneder amb un doble objectiu: atraure al seu teatre privat un públic popular –havia de ser per tant còmic i en alemany–, i reflectir l’ideal maçònic sobre la raó i el bé en els jocs musicals.
