La comunitat ucraïnesa s'han manifestat aquest dissabte al centre de Barcelona, en el segon aniversari de l'inici de la invasió de Rússia al seu país. La manifestació ha reunit a l'entorn de 5.000 persones, que han fet clams a favor de la pau, d'agraïment a l'acollida oferta als refugiats i crides a boicotejar "el diner rus".
A la plaça de Catalunya s'ha fet lectura d'un manifest que reclama als governs que proporcionin "tots els tipus d'ajuda possibles" a Ucraïna perquè pugui defensar-se i, també, que es trenquin col·laboracions amb empreses i negocis russos, i es confisquin i transfereixin a Ucraïna tots els actius russos en països tercers. 'Barcelona amb Ucraïna' ha clamat perquè la guerra, "intolerable", s'acabi el més aviat possible.
Uns pocs milers de persones, la majoria ucraïnesos, han sortit al carrer a Barcelona en el segon aniversari de l'inici de la guerra. 5.500 persones segons els organitzadors, un miler menys segons la Guàrdia Urbana, han marxat pel Passeig de Gràcia des del carrer Provença i fins a la plaça de Catalunya per reclamar el final de la guerra i més "ajuda" econòmica i militar a Ucraïna.
La comunitat ucraïnesa de Barcelona, associacions ucraïneses de Catalunya i activistes, n'eren els convocants. El manifest que han llegit al final de la marxa ha recordat que el conflicte ja suma dos anys de durs "atacs diaris amb molts i moltes víctimes innocents, terribles massacres, tortures, violacions, deportacions forçades, destruccions brutals de ciutats, pobles i patrimoni cultural, danys irreparables al medi ambient, milions de refugiades, i altres greus conseqüències provocats per l'agressió russa mai vistes a Europa des de la Segona Guerra Mundial".
Els organitzadors han recordat també que durant aquests dos anys l'Oficina del Fiscal General d'Ucraïna ha registrat "més de 126.135 crims de guerra i agressió". Només entre nens i nenes d'Ucraïna, l'agressió russa ha provocat 528 morts, 1.230 ferits i 19.546 deportats, comptabilitzen.
Tres peticions als governs
Abans dels parlaments s'han fet uns minuts de silenci en honor de totes les víctimes "de l'agressió russa". Pel que fa al manifest de la protesta, incloïa tres reclams "als governs": que es proporcionin "tots els tipus d'ajuda possibles per a Ucraïna, perquè pugui defensar-se contra l'agressió russa, alliberar tot el territori ocupat i aconseguir fortes garanties de pau pel futur; que s'aturi qualsevol mena de col·laboració amb empreses i negocis russos a tots els nivells; i que s'identifiquin, congelin, confisquin i transfereixin a Ucraïna tots els actius de la Federació Russa que es troben aquí".
D'altra banda, els organitzadors han agraït a totes les institucions de la ciutat, de Catalunya, la resta de l'Estat i de la UE per l'ajuda prestada i que se segueix donant al seu país, així com als milions d'ucraïnesos temporalment desplaçats. El manifest ha fet menció i un agraïment exprés a l’Ajuntament de Barcelona per la seva declaració de suport a Ucraïna del 26 de gener i al Parlament de Catalunya, per la del 6 de febrer, i també a la gent de Barcelona "per una càlida acollida" de milers de refugiats.
Vorobyov: "resistència i ajuda militar"
L'esdeveniment ha comptat amb la participació del Cònsol d'Ucraïna a Barcelona, Artem Vorobyov. El cònsol ha recordat que Ucraïna pateix "l'agressió de Rússia" des de fa molts anys, però que aquesta s'ha intensificat els darrers dos anys amb l'esclat d'una guerra a "gran escala". En aquest sentit, ha insistit que per continuar plantant cara necessita dues coses: resistència i ajuda militar. "La primera l'hem demostrat, però necessitem que els nostres aliats ens donin suport", ha afegit, "no volem cedir el nostre territori ni volem sumar més morts".
D'altra banda, ha explicat que en tot aquest temps, unes 175.000 persones han arribat a Espanya fugint de la guerra i que, tant a l'Estat, com concretament a Catalunya, s'han sentit molt ben acollits. "Estem molt agraïts pel que fan els governs, i aquelles persones que ens defensen també ho estan perquè les seves dones, nens i famílies no es troben en perill", ha conclòs.
Per part de l'Ajuntament de Barcelona, el comissionat de Relacions Internacionals i Promoció de Barcelona, Pau Solanilla, ha insistit que està clar que es tracta d'un conflicte que afecta "tot Europa" en què la comunitat internacional "s'hi juga molt". "Cal ajuda militar i recolzament econòmic i, sobretot, que ciutats com Barcelona puguin fer de refugi als ciutadans ucraïnesos", ha afegit, "estarem allà, i demanarem que es doni el suport que calgui, tot el temps que calgui al poble ucraïnès".
I per part del Govern, Mireia Mata i Solsona, secretària d'Igualtats del Departament d'Igualtat i Feminismes, ha afirmat que Ucraïna ha demostrat que quan hi ha vies de migració i refugi "legals i segures", les coses es poden fer de forma "ordenada i garantint la seguretat de les persones". "Seguim reivindicant la fi de la guerra i que la gent que ha vingut aquí de forma no desitjada, pugui tornar al seu país", ha conclòs. També han intervingut Sergi Barrera, cap de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i Manuel Szapiro, representant de la Comissió Europea a Barcelona.
A banda dels parlaments, també hi ha hagut actuacions de la solista bandurista Liudmyla Gutik, fundadora d’un estudi vocal i escola de música a Guissona, un dels municipis que ha acollit més refugiats ucraïnesos a Catalunya, i també el reconegut violinista ucraïnès Vassyl Popadiuk. Com a punt i final, el violoncel·lista Peter Thiemann ha interpretat 'El cant dels ocells' amb el violoncel del mateix Pau Casals.
