Després de la seva estrena aquest mes de juliol en el marc del Grec, l’adaptació contemporània de ‘La plaça del Diamant’, dirigida per Carlota Subirós, inaugura la temporada del TNC el 28 de setembre. Subirós homenatja la protagonista de la novel·la, la Colometa, que al muntatge prefereixen anomenar-la Natàlia, i centra l’obra en l’univers interior del personatge i ho fa des d’una perspectiva del segle XXI, des de l’avui.
L’espectacle, que es podrà veure fins al 5 de novembre a la Sala Gran, està acompanyada per la instal·lació ‘Flors i viatges’, de cabosanroque, a la Sala Tallers, i l’exposició ‘Rodoreda, mirall de llengües’ al vestíbul del teatre.
Subirós ha presentat la posada en escena com un repte perquè és “una de les novel·les més punyents, riques i brillants de la literatura europea del segle XX i més estimades i conegudes en la cultura catalana”. La directora ha remarcat que quan hi ha hagut altres versions, tant cinematogràfiques com escèniques amb un gran impacte en l’imaginari col·lectiu, fa que hi hagi el repte de dialogar amb aquestes versions.
En el procés d’ideació de l’espectacle, una de les primeres decisions que van prendre va ser no recrear escènicament l’univers de la novel·la de Rodoreda i van descartar el realisme, perquè pensaven que “sempre es quedarien curts amb l’imaginari tan precís de la novel·la”. En paral·lel, ha afegit, van decidir no posar el focus en l’univers exterior, sinó en l’experiència interior de la protagonista. “Qui porta tota la història és la veu de la Natàlia, en primera persona, una dona humil del barri de Gràcia, que explica el riu de la seva vida”.
La directora ha assenyalat que el llibre és “una mirada del passat amb una gran bellesa i força”, però l’equip de l’obra no volien fer “una estampa del passat, sinó com aquest passat ressona avui” i fer-ho “parlant des del present i de com avui aquesta novel·la continua ressonant”. El muntatge, ha afirmat, ret homenatge a la veu de la Natàlia i “vol contestar a la pregunta de qui és avui a la Natàlia amb una perspectiva de segle XXI i creiem que podria ser de moltes maneres”.
La dramaturga ha recordat que Sílvia Munt va fer una extraordinària interpretació de la Colometa a la popular adaptació cinematogràfica i tenia clar que no volia trobar una nova actriu que representés la Colometa del segle XXI. “No ens interessava que una actriu donés una única visió del personatge, sinó com moltes dones, cadascuna des del seu recorregut, poden ressonar en la veu de la Natàlia des d’avui i des de l’escena contemporània”. El personatge està interpretat per onze actrius d'edats i perfils diversos que mostren els matisos i contrastos de la vida de la protagonista, ha explicat el TNC.
Repartiment
El repartiment compta amb Clara Aguilar, Lurdes Barba, Màrcia Cisteró, Montse Esteve, Paula Jornet, Vicenta Ndongo, Neus Pàmies, Anna Pérez Moya, Alba Pujol, Yolanda Sey i Vanessa Segura. La producció compta amb música en directe interpretada per Clara Aguilar.
Cabosnroque
El muntatge arriba acompanyat per la instal·lació de cabosanroque ‘Flors i viatges’. Un bosc inspirat en els relats de ‘Viatges i flors’, de Rodoreda, que reflexiona sobre la guerra. A les paraules de Rodoreda, s'hi suma, a més, la mirada de dones i infants que van viure la Segona Guerra Mundial, testimonis de les cròniques de la Premi Nobel, Svetlana Aleksiévitx. La instal·lació, que es podrà visitar a la Sala Tallers, del 29 de setembre al 8 d’octubre, combina literatura, antropologia i música amb el món visual i sonor de cabosanroque.
Laia Torrents, de cabosanroque, ha explicat que quan treballaven la instal·lació va esclatar la guerra d’Ucraïna. Veient les declaracions de dones que fugien de la guerra, es va adonar que deien el mateix que escrivia Mercè Rodoreda a les cartes a l’Anna Murià fugint de Paris.
‘Rodoreda, mirall de llengües’
El vestíbul del TNC també acull l'exposició ‘Rodoreda, mirall de llengües’, que se centra en les traduccions que s'han fet de la novel·la ‘La plaça del Diamant’ al llarg dels anys des de la seva primera publicació el 1962. Aquesta exposició és una adaptació de ‘Rodoreda, espejo de lenguas’ (Centre Cultural Blanquerna, Madrid) i de ‘Rodoreda, mirall de llengües. La plaça del Diamant, cinquanta anys’ (Institut d'Estudis Catalans i Fundació Mercè Rodoreda, Barcelona).
