El director de la companyia Les Antonietes, Oriol Tarrason, ha explicat que després de 15 anys s’acomiaden dels escenaris perquè senten que han d’aturar l’activitat i iniciar nous camins.
“No ho veig com un fracàs. La cultura és dura i abans d’esgotar-nos, parem i gaudim del que hem fet”, ha relatat en una entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Les Antonietes posen punt i final a la seva trajectòria aquest diumenge amb la representació del darrer muntatge ‘Dona’ al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa. L’espectacle dirigit per Tarrason i amb Annabel Castan, Anna Güell i Alba Sáez, compta amb un text de Queralt Riera sobre la dona, els abusos i la prostitució que barreja teatre, dansa i música electrònica.
Tarrason ha explicat que l’adeu de la companyia és definitiu perquè han tancat un cicle i és “un bon moment per acabar”. “Vam començar amb teatre clàssic i hem acabat fent espectacles contemporanis barrejant teatre i dansa. És un tancament sa”, ha apuntat.
Sobre el sector cultural, ha considerat que és “difícil” malgrat les subvencions públiques perquè sovint la cultura “no forma part de la societat”. “Estàs contínuament treballant i tenint la sensació que parteixes de zero en cada projecte. M’emprenya la sensació de començar de zero perquè són 15 anys de feina”, ha exposat.
Després de recordar que res és etern, Tarrason ha aplaudit el ressò i l’acollida de les produccions que han fet al llarg dels anys. “Hem pogut fer el teatre que hem volgut i ens hem atrevit. Celebrem que ha arribat bé a la platea. Marxem molt satisfets”, ha afegit.
Nascuda l’any 2007 amb l’espectacle ‘L’aigua’ basada en textos de Jesús Moncada, la companyia va arrencar amb Oriol Tarrason, Annabel Castan, l’Eduard Arderiu i el Raül Perales. El 2008 van col·laborar amb Tarrason per muntar un espectacle poètic a partir de textos de Mercè Rodoreda. Des de llavors Tarrasón va convertir-se en director habitual amb un format que ha fet fortuna: les versions de textos clàssics del teatre universal.
‘Dona’, el darrer muntatge
Del 18 d’octubre al 12 de novembre, el Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa serà escenari del darrer muntatge de la companyia. El nou espectacle explica la història de tres dones de tres generacions diferents, una àvia, una mare i una filla, que expliquen les seves històries vitals. Al llarg d’una hora surten a la llum secrets amagats, abusos infantils i prostitució. El muntatge desvetlla com les tres dones han viscut silenciades i al final la veritat surt a la llum.
Amb una voluntat expressa perquè el cos sigui el protagonista, l’obra compta amb florescents, unes dones vestides, sabates i una perruca. Juntament amb la música, la paraula i els silencis s’explica una història “dura” però amb un text “poètic” i “bonic”. L’obra gira al voltant de la duresa infinita que carrega els cossos de les dones i trenca amb el tabú de la prostitució. De fet, el treball reivindica l’abolició de la prostitució.
