Les Festes de Gràcia escalfen motors per enllestir els guarnits abans del 15 d'agost. Amb els carrers tancats, les comissions de festes treballen a contrarellotge i, en alguns casos, amb poques mans, per acabar unes decoracions que porten més d'un any de feina. Entre els participants hi ha "nervis" perquè deu dies abans es troben que falten voluntaris.
En aquesta edició, hi haurà 23 carrers guarnits, entre els quals els centenaris Llibertat, Mozart i Verdi. D'altra banda, l'habitual polèmica sobre el soroll d'una festa massificada s'ha avançat als dies previs, amb veïns que s'han queixat de les feines de preparació. "No fem xivarri, sinó que mantenim viva una tradició de 200 anys", defensa l'associació de veïns del carrer Verdi del Mig.
En les tasques de preparació es palpen els contrastos entre els passatges més coneguts i els que no reben tanta atenció. Precisament a llocs com al carrer Verdi asseguren que a vegades "sobren mans" per fer les decoracions mentre que d'altres lluiten per assegurar el relleu generacional.
"És un goig que la gent vulgui participar, però també ens trobem que no hi ha feina per tothom o som massa mans fent la mateixa cosa, mentre que hi ha carrers que tenen problemes de gent i ningú hi va", ha detallat Susanna Font, membre de la comissió del Carrer Verdi del Mig, que dedicarà la decoració a la plaga de rates de Barcelona i a la faula del Flautista d'Hamelín.
És el cas del carrer Lluís Vives, que fan una crida als veïns perquè s'animin a tirar endavant uns guarnits que es dedicaran al món dels 'minions'. "Estem nerviosos. Ens falten moltes mans per acabar el guarniment al carrer i tenim l'esperança que a la nit tothom pugui baixar i ens ajudi a penjar coses", ha explicat Lina López, presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia i participant en el carrer Lluís Vives.
El nucli que idea el decorat durant l'any és sovint menys d'una desena de persones, que entre octubre i desembre comença a planificar el guarnit. A partir de Setmana Santa aquest gruix s'incrementa segons la disponibilitat, però no és fins a l'inici de l'estiu que arrenquen els treballs de debò, que sovint es fan al local de les associacions repartides pel barri.
El carrer de la Perla va estar a prop de no poder renovar la llicència per guarnir però l'any passat un grup de joves "que no trobava espai a les festes" va agafar el relleu. Ara, un any després, entomen amb més calma la cursa per acabar les decoracions. "Hem millorat molt amb la tècnica, l'any passat van córrer molt, no sabíem on ens havíem posat. Aquest any ja tenim més nocions", ha explicat a l'ACN el Roger Olmo, membre de l'associació de veïns Perles de Gràcia, que oferirà un viatge per les clavegueres des d'un vàter fins a la Barceloneta.
El procés de participació en la festa és democràtic i si carrers que no impulsen un guarnit durant tres anys es convoca una votació per decidir si es continua endavant o es perd la llicència. "És molt difícil crear un carrer nou, perquè s'ha de votar per majoria. Tal com està el barri, cada cop més gentrificat i amb gent que no és del barri costa molt tirar endavant una tradició com aquesta i que els veïns estiguin a favor", ha afegit Olmo.
I és que a banda del relleu generacional, la massificació de la festa és un dels debats que l'acompanya des de fa anys. En aquesta edició, abans que arribi el bullici dels concerts i el pas de la gent ja hi ha hagut debat pel soroll de la preparació dels guarnits, principalment pels veïns nou vinguts al barri des de l'esclat de la pandèmia, que estaven més acostumats al silenci.
Diversos guarnidors voluntaris han explicat a l'ACN que han rebut queixes de veïns que demanen que facin menys soroll mentre treballen. "No estem fent xivarri, estem intentant mantenir viva una tradició de 200 anys d'història", ha declarat Font, que destaca que "el guarnit és la peça clau de la festa". Precisament, en aquesta edició es descobrirà una placa que celebra el centenari dels guarnits al carrer Verdi i també al de Mozart.
De la mateixa manera, Olmo afegeix que "sap greu pels veïns que es puguin molestar però és una tradició bonica, és un tret d'identitat del barri i volem que segueixi".
També al carrer Lluís Vives han constatat que els nous veïns "els costa molt entendre el moviment social que hi ha als carrers". Amb tot, la presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia defensa els valors que suposa una tradició com la dels guarnits. "Estem fent cohesió social, estem fent festa al carrer, amb la qual cosa és impossible compaginar. Entenem que tothom necessita descans, però és una realitat que Gràcia és un barri de molt moviment", ha afirmat Gómez.
De la mateixa manera, que el soroll i l'arribada massiva de turistes expulsa molts veïns durant els dies de la festa, per a altres persones, l'esdeveniment és un reclam. És el cas de Maria Cecilia Moura que ve de Brasil a veure la seva família i aprofita per any rere any per participar en les decoracions del carrer Lluís Vives. "M'apassiona aquesta tradició i també la de Sant Medir o Sant Jordi", ha dit.
Una altra de les novetats d'aquest any és que la Fundació Festa Major de Gràcia aposta per reduir l'impacte de la festa al medi ambient amb gots reutilitzables, samarretes orgàniques i sense embolcall i augment de 5 a 12 comissions que reciclaran el 100% del seu guarnit un cop acabada la celebració, el 21 d'agost.
