Les obres de reurbanització de La Rambla han deixat al descobert un tram de gairebé 50 metres de la muralla medieval del segle XIV. La intervenció s'ha fet en el sector de Santa Mònica i la muralla té una amplada de 2,9 metres i una torre pentagonal de 8,32 per 4,21 metres.
Les restes han confirmat el funcionament de la muralla com a sistema defensiu vinculat a un fossat i informació sobre les dinàmiques naturals de la riera que baixava per aquest punt de la ciutat. També han aportat informació sobre la vida quotidiana de la Barcelona medieval i s'hi han trobat restes d'un petit ase enterrat envoltat d'un gran nombre d'agulles de bronze.
Els treballs van començar al juliol amb la zona central del passeig i s'han combinat excavacions mecàniques superficials amb sondejos manuals per estudiar la fonamentació de la muralla i l'estratigrafia arqueologia. No es tracta d'una troballa, sinó que els arqueòlegs van anar a buscar "expressament" aquesta muralla, de la qual ja estava documentada la seva existència, segons ha explicat el cap del Servei d'Arqueologia de Barcelona, Josep Pujades.
"Havíem d'aprofitar aquestes obres per veure aquesta estructura patrimonial tan potent. Ara tenim uns 50 metres. Si arribem fins al final tindrem uns 100 metres de muralla. L'haurem pogut veure amb tota l'amplada", ha explicat el cap del Servei d'Arqueologia de Barcelona. Un cop se'n faci una documentació "exhaustiva", ha dit Pujades, la muralla es tornarà a cobrir. "Estem al mig de la Rambla i no ens podem permetre tenir aquests forats i que la gent no pugui passar", ha remarcat.
Una muralla "molt ben conservada"
L'objectiu de la intervenció era obtenir documentació completa de les estructures i tenir més informació sobre com es va viure i transformar aquest espai de frontera de la ciutat medieval. L'arqueòloga Irene Cruz, cap de la intervenció, ha subratllat que la muralla es troba "molt ben conservada" perquè no ha patit afectacions de cap servei modern. La construcció de la primera muralla, ha explicat l'arqueòloga, es va iniciar el segle XIII i es va anar construint durant gairebé un segle.
Quan es va acabar de construir aquesta muralla, ha indicat Cruz, es va començar a fer la segona muralla, que seria la del Raval. Així, aquesta primera va anar perdent la funció defensiva i va acabar quedant com un mur que dividia la ciutat.
Riuades medievals i restes d'un petit ase
En el sondeig exterior, a 3,5 metres de profunditat, s'han identificat estrats relacionats amb antigues riuades, amb acumulacions de terra, pedres i ceràmica arrossegades per l'aigua. Aquestes restes han confirmat el funcionament de la muralla com a sistema defensiu vinculat a un fossat i alhora han aportat informació sobre les dinàmiques naturals de la riera que baixava per aquest punt de la ciutat, incloses fortes riuades.
En la zona interior de la muralla, ha explicat Cruz, on s'hauria de trobar el camí de ronda de la muralla, als arqueòlegs els ha "sobtat que no deixa de ser una deixalleria" i s'hi han trobat abocaments i un petit ase en posició primària. "Ens ha sortit amb una datació molt exacta, amb una moneda al costat, que ja ens indica que estem a principis del segle XVII", ha afegit.
Les excavacions també han permès constatar l'ús d'un encintat amb morter de calç per segellar les juntes entre els carreus de la muralla. La voluntat era reforçar així l'estructura de la muralla davant agents externs com riuades. Alhora, a la part meridional de l'àrea d'excavació ha aparegut una gran estructura semicircular de pedra i morter, d'uns 3,5 metres de llarg, que coincideix amb els plànols de la primera urbanització de La Rambla a inicis del segle XIX. Segons els arqueòlegs, podria ser la capçalera d'un element que marcava l'inici del passeig, construït després de 1774 i abans de 1823.
Un cop es cobreixi aquest primer sector, s'obrirà un altre tram d'uns 50 metres més.
