La 68a edició de la Setmana Internacional de Cine de Valladolid, la Seminci, estrena aquest dilluns el llargmetratge documental ‘Muyeres’ de la directora Marta Lallana i amb el músic barceloní Raül Refree com a protagonista.
La producció és una exploració sobre la identitat centrada en la preservació de la cançó tradicional popular asturiana. El primer llargmetratge en solitari de Lallana barreja ficció i realitat i s’interessa per una de les tradicions orals més riques de l’Estat en perill de desaparèixer. En una entrevista amb l’ACN, Lallana ha reconegut que fer una pel·lícula com aquesta “no és fàcil” i que pot semblar una “cosa estranya” perquè aposta per una temàtica que no forma part de l’agenda social o política.
En una entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies (ACN), Lallana ha afirmat que la temàtica de la pel·lícula “no està de moda” encara que cada vegada l’art mira més cap al passat per “crear quelcom contemporani”.
Després del drama ‘Ojos negros’ (2019), Lallana s’ha tornat a interessar per la memòria, les arrels i les identitats. L’interès pels cants asturians arriba per part de Raül Refree, que va realitzar una investigació per un disc de Rodrigo Cuevas. “Em comença una fascinació per conèixer tot allò de la tradició oral asturiana. No sabia que era la tradició oral més rica del país”, ha assenyalat.
A partir d’un programa de la televisió asturiana, la directora va confeccionar un llistat de dones amb qui podria realitzar el film. Però, algunes de les dones d’aquesta llista ja havien mort. Per això, la directora es va centrar en la Irene i la Constantina, les últimes dones que mantenien la tradició oral.
Lallana ha defensat que encara que es tracti una tradició, el film és “profundament” contemporani tant per la manera com s’utilitza el llenguatge com per la música. “No obrim la caixa dels records. Busquem el component humà, la connexió amb la naturalesa”, ha explicat. “Aquestes dones expliquen que res és com era, que se senten en terra de ningú i no es troben connectades amb el present”, ha destacat la directora. “S’han quedat al marge del present”, ha afegit.
Lallana ha recordat que hi ha cançons que es calcula que fa 500 anys que es canten i que això és quelcom “màgic”. A més, el film documental trenca amb el costum de la societat actual de voler “immediatesa” i “estímuls” contínuament. “Donem valor a la vida amb el temps i la paciència. A mirar per la finestra i veure com canvien els colors. Per a mi trobar aquests moments m’inspiren molt i és el que hem volgut traslladar en imatges”, ha relatat.
De fet, el film s’ha rodat en blanc i negre. “Sempre la vaig pensar en blanc i negre”, ha explicat. Tot i això, no tot el film és en aquest format perquè hi ha un moment que s’ofereix en color. El color blanc i negre vol representar allò que és vell. L’esperança en la difusió de la tradició oral es plasma en color.
“El blanc i negre ho fa més personal. Algunes persones em van dir que amb blanc i negre perdia el verd que hi ha a Astúries. Però parlo de quietud, d’una falsa calma i el blanc i el negre m’ajuda a retratar-ho perquè no distreu”, ha explicat a l’ACN.
Al llarg de la producció hi apareixen moltes imatges de pau amb muntanyes, boira i animals. “Traslladem la idea de la quietud de la naturalesa. La boira evoca a quelcom que està a punt d’explotar en la naturalesa. Quan jo veig un paisatge tan pausat i silenciós em pregunto què passa portes en dins”, ha argumentat.
Seguint amb la dinàmica habitual de la directora, el repartiment del film compta amb intèrprets amateurs. De fet, les protagonistes són reals. Per realitzar el càsting l’equip del film va anar casa per casa a “entaular” relació amb les dones i proposar-los la producció. El rodatge va ser en un format més aviat reduït en diferents parts d’Astúries, amb un primer enregistrament a finals de 2021 i un segon l’estiu de 2022
L’argument
El documental se centra en les àvies d’una zona rural d’Astúries on les tradicions orals estan en perill d’extinció per les migracions i els canvis en els valors. Enmig de les muntanyes de Somiedo, se situa un indret on el temps s’ha aturat, entre allò real i allò fantàstic. Hi viuen unes dones que conserven els vells cants i llegendes. Un conegut músic, Raül Refree, decideix deixar-ho tot i viatjar per registrar tot aquest llegat abans que desaparegui.
El debut de Raül Refree
Amb aquest llargmetratge el músic Raül Refree ha debutat al cinema interpretant el paper d’un home que buida la casa del seu avi i allà hi troba unes cintes que l’obsessionen amb les veus i les músiques. El cant tradicional el convidarà a una immersió i recerca d’un passat que se li escapa de les mans.
“No tenia gens clar això de fer d’actor, va ser la Marta qui em va insistir i convèncer per fer el personatge. Em va dir que en el fons era reproduir experiències que jo havia viscut abans”, ha explicat. “Ha estat una experiència maca, però no crec que la repeteixi”, ha conclòs.
En declaracions amb l’ACN, Refree ha dit que tant la banda sonora del film com el que s’explica parteix d’un viatge iniciàtic que va realitzar a Astúries i de la tradició antiga per desenvolupar paisatges musicals amb sonoritats actuals.
“Igual com les dones que als anys cinquanta utilitzaven lletres que escoltaven a la ràdio quan cantaven tonades tradicionals, jo desconstrueixo els cants i les gravacions antigues per pintar-les altra vegada amb una paleta de colors del segle XXI”, ha relatat. “Explicant que tot i que moltes coses es perden per sempre a la tradició, també n'hi ha d'altres que de forma inesperada neixen de les seves cendres”, ha concretat.
El músic ha reivindicat observar el territori i les seves singularitats per entendre millor “qui som i què volem ser” en un moment que l’individualisme i la globalització “marquen els patrons del món actual”.
En un moment que el cinema ha tractat força el món rural, ha assegurat que és un tema que interessa als cineastes perquè “cada vegada més gent que posa en dubte la manera com vivim a les ciutats i també perquè el rural ben entès representa uns valors que necessitem per tirar endavant aquest món en decadència”.
