Marc Artigau estrena a l’Espai Lliure del Teatre Lliure ‘L’última f**king nit (o la festa de Zeus i Hera)’ amb coreografia Núria Guiu, on mitologia grega i música moderna, de Bad Bunny, Rosalía, Bad Gyal o 31 Fam, es donen la mà. ‘L’última f**king nit (o la festa de Zeus i Hera)’ és la història d’un banquet, el de les noces de Zeus i Hera.
Un gran convit on no hi falten els déus de l’Olimp i celebren una gran festa amb música i dansa. Guiu ha explicat que a nivell coreogràfic s’ha partit de la idea de "la festa dionisíaca, de l’èxtasi i la catarsi", a través d’una festa que podria tenir lloc a l’antiga Grècia, però també en l’actualitat. El muntatge es podrà veure a l’Espai Lliure del 4 al 29 d’octubre.
Artigau ha explicat que la proposta va néixer fa tres anys a través del programa Creadors EN RESiDÈNCiA de l’Ajuntament de Barcelona. El dramaturg va entrar en contacte amb una escola de la Sagrera amb alumnes d’ESO. “A partir del diàleg amb ells parlant d’històries, vaig veure que els seus referents eren audiovisuals i de consum massiu i no eren conscients que tot això neix de la mitologia grega i això encara és vigent”.
El director ha destacat que són déus que beuen, són gelosos, menteixen, desitgen molt i són violents. “Crèiem que tot això baixar-ho a una festa a partir de la premissa de les noces de 300 anys de Zeus i Hera ens servia per explicar moltes coses”, ha destacat.
El títol de l’obra va néixer inspirat pels fets que van tenir lloc a finals de l’any passat a la discoteca Waka de Sant Quirze del Vallès. Ha recordat que hi va haver un cas que van gravar una adolescent menor d’edat practicant una fel·lació i que aquesta festa, amb menors d’edat, és deia ‘The last fucking night’, ha explicat Artigau. I d’aquí va sorgir el nom del muntatge.
Artigau ha assenyalat que a l’obra hi ha un element d’interacció amb el públic que no és constant, ha aclarit.
Coreografia
Núria Guiu ha manifestat que a nivell coreogràfic s’ha partit de la idea de la festa dionisíaca, de l’èxtasi i la catarsi, que podria succeir a l’antiga Grècia, però també en l’actualitat. “El text apareix des de la veu però hi ha un subtext que passa a través del cos de cada personatge. Com ballaria Zeus en una discoteca?”, ha preguntat.
Sobre la creació de l’escriptura, Artigau ha indicat que ha treballat d’una forma diferent a com està habituat. Hi ha escenes que duia escrites, però altres només les portava plantejades i anava escrivint-les a partir del treball amb els intèrprets o amb el que sorgia a l’assaig o a través de la dansa. “Quan començava la peça no sabíem com acabaria i ha estat una manera de treballar per a mi diferent i ha fet que tots anéssim a la una”.
Moha Amazian es posa en la pell de Dionís; Natàlia Mas, d’Hades; Júlia Molins, d’Hera; Guim Oliver, de Zeus; Marcel Quesada, d’Afrodita, i Clara Solé, d’Ares.
