El compositor i cantant de Love of Lesbian, Santi Balmes, i el comunicador, escriptor i músic David Escamilla dialoguen sobre cançons, la creativitat i la vida “amb la màxima naturalitat” al llibre ‘Esa pieza que no encaja’ (Principal de los libros).
L’obra, en format entrevista amb preguntes d’Escamilla i respostes de Balmes, té en el seu nucli diverses cançons de Love of Lesbian com ‘El poeta Halley’, ‘Si salimos de esta’ o ‘Club de fans de John Boy’. En una entrevista amb l’ACN, Balmes apunta que ‘Esa pieza que no encaja’ és “un llibre que es basa en alguns detalls o esbossos biogràfics” seus, però deixa clar que no volia entrar en una matèria que fos “més pròpia d’un psicoanalista”.
Fa uns 15 anys que David Escamilla i Santi Balmes es coneixen i, com destaca Escamilla, durant tot aquest temps han tingut “un diàleg infinit” sobre la vida, la música i les cançons. Fa uns quatre anys, Escamilla va proposar-li a Balmes que el convidés a viure dins de les cançons de Love of Lesbian. “Com si una cançó fos una casa”, apunta, i Balmes li ensenyés tot el que hi ha a l’interior del pis.
Així, ‘Esa pieza que no encaja’ se centra en algunes de les cançons del grup com ‘El poeta Halley’, ‘Universos infinitos’, ‘Si salimos de esta’, ‘Club de fans de John Boy’, ‘Los toros en la Wii’ o ‘Viaje épico hacia la nada’. I a partir d’aquí van apareixent les reflexions de Balmes que van més enllà de la pròpia cançó i el procés creatiu.
Escamilla explica que el llibre es construeix de manera atzarosa, “sense guió, com la vida”, a partir de “converses robades” en diferents trobades entre els dos.
Balmes apunta que al llibre potser hi ha coses que els membres de la banda Love of Lesbian no saben sobre algunes cançons. “Potser ells són els més interessats en llegir el llibre”, destaca. Afegeix que aquests llibres en format entrevista, si s’haguessin escollit unes altres cançons hauria sortit una cosa molt diferent. “Té un punt atzarós bestial”.
El compositor apunta que ‘Esa pieza que no encaja’ és “un llibre que es basa en alguns detalls o esbossos biogràfics” seus, però deixa clar que no volia entrar en una matèria que fos “més pròpia d’un psicoanalista” i menys encara explicar-ho al lector. “He donat unes pinzellades sobre alguns ítems vitals que no em venia de gust” parlar-ne.
Escamilla explica que amb el llibre els lectors es convertiran en “voyeurs d’una conversa privada de dos persones que parlen de cançons, la creativitat i la vida amb la màxima naturalitat”. Afegeix que la conversa ha estat molt fluida i no hi ha hagut cap censura de res. “Som dues persones bastant espontànies”.
El cantant diu que en el llenguatge musical hi ha una part inexplicable i en les converses amb Escamilla ha intentat explicar “uns processos molt inconscients”. Confessa que no té clar si li interessa “arribar al rovell de l’ou sobre perquè compon i com és que li surten les seves creacions musicals”.
David Bowie
Balmes indica que a través del llibre ha fet l’exercici de trobar els moments vitals que han fet que la vida l’hagi encaminat cap a “un lloc inesperat”. Entre d’altres, musicalment destaca el descobriment de David Bowie. “Hi ha hagut bandes de música que m’han impactat més, però Bowie va convertir el canvi en una constant i era una persona que veia el seu art d’una manera tridimensional i va començar a jugar amb les cartes obliqües davant un bloqueig”.
