Vall d'Hebron i l'Atenció Primària estan desplegant una prova pilot en deu Centres d'Atenció Primària (CAP) de Barcelona per detectar possibles casos de dengue autòcton.
Així, davant d'un cas d'una persona que no ha viatjat i presenta símptomes compatibles amb el dengue, el CAP fa una recollida de mostres que envia al laboratori de referència per determinar si hi ha infecció o no per dengue autòcton. L'objectiu principal és detectar casos de manera precoç i facilitar tallar la cadena de transmissió per reduir possibles brots com el de l'any passat a Tarragona, on van detectar-se vuit casos. El projecte, anomenat Den-Aut, s'ha posat en marxa coincidint amb l'inici del període de més activitat del mosquit transmissor del dengue.
El doctor Israel Molina, responsable de la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional de Vall d'Hebron, explica que el dengue autòcton ja no és un risc sinó una realitat a Catalunya. Les condicions climàtiques i el fet que el mosquit tigre, principal transmissor de la malaltia, s'hagi assentat a Catalunya, ho expliquen.
De fet, els mosquits Aedes, sobretot l'anomenat mosquit tigre, està present a Catalunya des del 2004 i el primer cas de dengue autòcton es va detectar el 2018, seguit d'un segon cas el 2019, mentre que el 2023 es van notificar tres casos. L'any passat, però, a Tarragona es va registrar un brot amb fins a vuit casos.
Treball en xarxa
En aquest context, explica Molina, van considerar important impulsar un projecte per fer un diagnòstic "adequat" del dengue autòcton que integra tant centres d'atenció de medicina tropical com d'atenció primària.
Per a dur-ho a terme, comenta Marta Guerrero, metgessa de família del CAP Manso, s'ha començat per fer formació específica sobre el dengue a diferents centres de Catalunya i ja s'ha arribat a més de 500 professionals de l'atenció primària. Amb la formació ja feta, el projecte de cribratge pilot s'ha començat a desplegar en deu CAP de Barcelona i no es descarta expandir-lo a d'altres més endavant.
En concret, s'està desplegant als CAP Adrià, Casc Antic, Doctor Lluís Sayé, Roger, Sant Martí de Provençals, Trinitat Vella, Casanova, Comte Borrell i Les Corts. D'aquests deu, en alguns ja està en marxa i en altres s'està començant a implementar.
Davant d'una persona amb símptomes compatibles amb el dengue, al CAP es fa la recollida de mostres, i s'envia al laboratori de referència, on es fa l'estudi que permet determinar el diagnòstic. Segons l'evolució clínica i els resultats, pot fer-se una nova prova serològica.
Entre els símptomes del dengue destaquen la febre i almenys dos dels següents: cefalea intensa, dolor retroocular, nàusees i vòmits, exantema o canvis de color a la pell, dolors musculars o a les articulacions, lumbàlgies o leucopènia. Així a les persones que vagin al CAP amb algun d'aquests símptomes, se'ls explicarà el projecte i, si decideixen participar en l'estudi, se'ls farà la prova.
Prevenció de brots
Diana Pou, metgessa de la Unitat de Salut Internacional de Vall d'Hebron, assenyala que les unitats de salut internacional han vist molts casos de dengue importats i destaca que el dengue ha augmentat "moltíssim" a nivell mundial. En aquests casos són persones que han viatjat i que, davant de la sospita d'haver-se infectat, solen acudir a una unitat específica a la tornada del viatge, per exemple.
Per contra, no passa el mateix amb els casos de dengue autòcton, ja que la persona amb els símptomes acudeix al seu metge de capçalera. "És molt improbable que el metge de capçalera que l'atengui tingui la sospita de dengue. Això ens fa pensar que probablement hi ha hagut casos de dengue en el nostre àmbit que no hem diagnosticat", indica.
Per això, resumeix, s'ha optat per impulsar aquest projecte que, d'una banda, forma els metges de primària que rebran aquests casos, i de l'altra, es facilita als CAP les proves necessàries per recollir les mostres, com pot ser un test d'antígens de dengue, i tenir un resultat "de forma ràpida".
"L'objectiu també és detectar aquests casos de la manera més precoç possible, perquè això ens facilitarà tallar la cadena de transmissió. El que no volem és que s'instauri el dengue", remarca.
En qualsevol cas, Israel Molina matisa que el risc que aquesta malaltia s'implementi i es transmeti dins del territori és "molt, molt baix", tant pel vector com pel clima i les eines de salut disponibles.
la segona cosa és també fer entendre que risc de dengue autòcton existeix, o sigui, ho hem comprovat perquè hi ha hagut casos de dengue autòcton, però el risc que aquesta malaltia s'implementi i es transmeti dins del territori, el risc és molt, molt, molt baix per diferents qüestions, tant de vector com de clima, com sobretot de l'articulació que tenim amb les eines de salut.
També ho ha remarcat Pou, que explica que el mosquit tigre "no és tan hàbil" per transmetre el dengue, fet que facilita que el risc que s'instauri la malaltia "sigui menor".
