S'ha publicat per primera vegada un dels concerts que van oferir el trio de Tete Montoliu i la cantant Laura Simó. ‘Together again’, editat per Swit Records i de la discogràfica d’Ignasi Terraza, recull l’actuació que el trio habitual de Montoliu, amb Horacio Fumero, Peer Wyboris i Simó, van oferir a Calella l’any 1994.
La cantant, acompanyada per Terraza, presenta aquest disc en diversos concerts que estan organitzant per recordar Montoliu. En declaracions a l’ACN, Terraza destaca que l’objectiu és seguir homenatjant Tete Montoliu perquè “no caigui mai més en l’oblit ja que potser aquests darrers anys havia quedat una mica massa oblidat”.
La cantant Laura Simó se’n va anar de gira amb el trio de Tete Montoliu de mitjans del 93 a mitjans del 96, on van actuar per Catalunya i per l’Estat i també per França. En alguns d’aquests concerts, Simó demanava al tècnic de so una cinta de casset amb l’enregistrament de l'actuació per escoltar-se a casa i veure en quines coses es podia millorar. “El Tete malauradament va morir abans que poguéssim fer un disc i aquestes cintes les he tingut sempre”, apunta en declaracions a l’ACN.
Fa un parell d’anys en reunions a casa amb amics, molts d’ells músics, escoltaven cançons i Simó posava alguns dels enregistraments amb Montoliu. Tothom sempre l’animava a publicar-ho, fins que, explica, “els astres es van conjugar l’any passat després de parlar amb Ignasi Terraza” i van començar “a moure tota la maquinària”.
D’entre les gravacions, van escollir aquest concert de Calella del 94 perquè el so era millor que els altres enregistraments. Ignasi Terraza, pianista i productor, apunta que l’enregistrament no és de la qualitat d’un estudi, “però és prou bona per sentir-ho com un document històric”.
Terraza destaca que la importància de la cinta és que s’han sentit molts discos de Tete Montoliu amb trio i amb piano sol, però pocs acompanyant cantants, excepte el cas d’Elia Fleta o Núria Feliu, i ara també de Laura Simó. El concert fa un recorregut per temes com ‘Waltz for Debby’, de Bill Evans; ‘Watch what happens’, de Jacques Demy i Michel Legrand; ‘It’s alright with me’, de Cole Porter, o una cançó, explica, que li agradava molt a Montoliu que era ‘We’ll be together again’.
L’àlbum inclou, com a bonus track, una versió en duo del ‘Lush Life’, de Strayhorn, enregistrada en un concert a Oviedo el juliol del 1995. De fet, es tracta del tema que Montoliu li va posar a Laura Simó com a condició per a poder cantar jazz amb ell. L’enregistrament també permet escoltar el desaparegut bateria Peer Wyvoris i el contrabaixista Horacio Fumero.
A l’enregistrament, desgrana el pianista, es pot sentir “un Tete Montoliu amb el seu estil més madur, que no és exactament el mateix de l’època que més va enregistrar uns anys abans. És un Tete que combina una modernitat amb moltes notes, i un fraseig contingut, molt líric i expressiu”.
Simó apunta que va tenir la gran sort de conèixer Tete Montoliu i treballar amb ell en un moment dolç de la seva vida. “Estava relaxat, feliç i gaudíem d’una manera molt especial, érem molt bons amics”, recorda. “Hi havia una complicitat molt especial sobre l’escenari”.
La cantant remarca que no tots els pianistes saben acompanyar una veu. “Quan hi ha un cantant al davant és molt important escoltar i respirar al mateix temps i deixar-li espai per cantar, i el Tete, que era un home que tocava moltes vegades sol, ho feia de meravella, sabia escoltar i l’Ignasi Terraza és el mateix.
Presentació
A partir de la publicació del disc s'han organitzat diversos concerts de presentació com a l’Espai Ter de Girona, el 14 d’octubre, i a l’Auditori de l’ONCE de Barcelona dins del Festival de Jazz de Barcelona, el 27 d’octubre.
‘Round about Tete’
Coincidint amb la sortida del disc, veu la llum el llibre ‘Round about Tete’, de Pere Pons, que a més, és qui porta la producció dels concerts de presentació de ‘Together again’.
No caure en l’oblit
Simó lamenta que aquí s’oblida ràpidament: “El carrer Muntaner hauria de dir-se carrer Tete Montoliu i el carrer Tallers, carrer Francesc Burrull”. La cantant lamenta la tendència a oblidar molt ràpidament a la gent que ha donat tant per la cultura a cosa nostra és “una llàstima i fa molta ràbia i les institucions haurien de tenir més cura d’aquestes coses”.
Totes aquestes iniciatives, conclou Terraza, serveixen precisament per seguir homenatjant Tete Montoliu “perquè no caigui mai més en l’oblit, ja que aquests darrers anys havia quedat una mica massa oblidat”.
