El Departament de Cultura i l’Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social han presentat 54 restes neandertals de fa més de 50.000 anys que s’han identificat procedents de la Cova Simanya al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac a Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental).
Les restes corresponen a, com a mínim, tres individus: un adult que probablement va ser una dona, un jove d’entre 11 i 12 anys i un infant d’entre 7 i 8 anys. La investigació ha arrencat després de l’estudi de materials precedents d’una excavació realitzada per un aficionat a finals dels setanta. Les restes neandertals que s’han trobat suposen la col·lecció més important de Catalunya i una de les més rellevants de la península Ibèrica.
En roda de premsa al Museu d’Arqueologia de Catalunya han explicat que l’estudi del conjunt dipositat procedent de la intervenció feta per un aficionat entre 1978 i 1979 va alertar els investigadors de la presència de restes neandertals a la Cova Simanya. Per això, van iniciar una recerca el 2020 per estudiar les restes fòssils humanes i el seu context arqueopaleontològic.
Els treballs d’excavació que s’han fet recentment han permès reconstruir l’origen i la història de les restes i se n’han recuperat de noves. També s’han recuperat eines de pedra, ossos d’animals processats pels neandertals i fogueres documentades. Tot plegat suggereix que la Cova Simanya va ser un "enclavament significatiu per a les poblacions del Paleolític mitjà".
Els experts han explicat que entre les peces identificades destaca la de l’individu adult, a qui s’han trobat dos braços, un húmer sencer, una mà pràcticament complerta, ossos dels peus i diferents vèrtebres i costelles. També s’han identificat fins a 10 peces dentals i un fragment de mandíbula. Dues d’aquestes dents pertanyen a l’individu jove i les vuit restants podrien ser compatibles amb l’adult o amb altres individus.
“La dent és la peça clau de tot el treball perquè permet connectar les col·leccions antigues amb el jaciment. Les col·leccions antigues sense la informació del jaciment no tindrien context i no aportarien gaire informació més enllà de l’anatòmica. Aquesta dent que hem trobat a l’excavació és d'algun dels individus de la col·lecció antiga i això permet unificar el context”, ha comentat el codirector de l'excavació i investigador de l'IPHES-CERCA Juan Ignacio Morales.
El conjunt presenta trets anatòmics inequívocs que permeten adscriure'l “clarament als neandertals”. “Aquests detalls no només ajuden a diferenciar aquests individus d'altres espècies del gènere Homo, sinó que, a més, permeten entendre millor la filogeografia dels neandertals que van poblar Europa abans de l'arribada de la nostra espècie Homo sapiens”, han apuntat.
El paleoantropòleg i investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals – Centro Superior de Investigaciones Científicas (MNCNM - CSIC) Antonio Rosas ha destacat la importància de poder comparar les restes trobades a la Cova Simanya amb d’altres de Catalunya i la península ibèrica. El repte podria ser que la troballa ajudés a aclarir el paper que ha tingut la península Ibèrica en la complexa història evolutiva dels neandertals. Segons l’expert internacional, encara es desconeix com i on es va originar l’espècie extingida.
Els treballs realitzats a la cova han permès constatar que va servir de refugi d'hibernació tant per a l'ós bru com per a l'ós de les cavernes fins fa com a mínim 42.000 anys. Posteriorment la cova es va utilitzar de manera esporàdica des del Neolític fins a temps més recents.
Segons han explicat, properament l'equip de recerca té previst continuar amb els treballs al complex càrstic de Simanya, incloent-hi la Cova del Triangle i la Cova de la Canal, situades a escassos 50 metres, amb l'objectiu de conèixer amb més profunditat el poblament prehistòric en aquest territori. Pel que fa a les restes que s’han identificat, quedaran exposades al Museu d’Arqueologia de Catalunya durant un mes.
