La primera planta de rentat i tractat de llana d'ovella de Catalunya es construirà a Tagamanent (Vallès Oriental) amb un ajut de 531.000 euros de l'Agència de Residus de Catalunya. Es rehabilitarà un antic restaurant en ruïnes a tocar de la C-17 i comptarà amb un sistema de rentat i processament de llana per a les explotacions més petites de la zona.
Es calcula que podrà tractar 450 kg de llana al dia, donant uns 270 kg de llana neta i revaloritzant així un producte que ara mateix es considera un residu perquè els ramaders no el poden tractar de forma competitiva. "Hem de veure si es pot replicar a altres punts", ha afirmat el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, tot subratllant que és una instal·lació estratègica.
Tagamanent forma part de la Reserva de la Biosfera del Montseny i a partir de l'any vinent contribuirà a revaloritzar la llana d'ovella d'explotacions ramaderes de la zona. El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ha subratllat la importància d'aquest projecte per al benestar animal i per a l'economia local. “La creació d'aquesta planta de tractament de llana a Catalunya no només suposa un pas endavant en la sostenibilitat tèxtil, sinó que també obre les portes a un canvi significatiu en la valorització de la llana ovina i el paper en l'economia circular”, ha afirmat Mascort.
La iniciativa, ha detallat el conseller després d’una trobada amb l'alcalde, Ignasi Martínez, “respon a les necessitats detectades al territori”, ja que un nombre significatiu d'explotacions ramaderes demanaven aquesta instal·lació degut a l'absència de plantes d’aquest tipus a Catalunya i a l'escassetat d'instal·lacions similars a la resta de l‘Estat. La instal·lació permetrà des de la classificació i rentat fins al cardat i filat, generant un producte final amb "alt valor afegit i una potencial demanda al mercat".
Aigua que es retornarà al riu
A més a més, és una instal·lació sostenible a nivell ambiental perquè s'abastirà de l'aigua d'un pou municipal que no és apta per al consum humà. Un cop utilitzada, a raó de 850 litres per dia, es retornarà al cabal ecològic del riu. Quan no hi hagi sequera, també es combinarà amb l'aigua recuperada de la depuradora, segons ha detallat l'alcalde, Ignasi Martínez.
L'altre aspecte a destacar és la recuperació d'un edifici en ruïnes. El batlle ha assenyalat que inicialment era d'un particular però que després va passar a ser d'un banc i finalment, l'Ajuntament ho va expropiar per quedar-s'ho. La finca fa més de 3.000 m2 i en aquesta primera fase se n'utilitzaran uns 1.000 m2. En un futur, es preveu una segona fase per fer-hi un viver d'empreses i de projectes d'investigació vinculats amb la llana. "Tenim l'espai suficient; la llana té el handicap que ocupa molt i pesa poc, però és un edifici ideal i tindrà un retorn important a la societat i l'edifici ja no estarà abandonat", ha subratllat el batlle.
A banda de l'ajut de la Generalitat, el projecte del rentador també ha comptat amb una partida de 40.000 euros del fons Next Generation i el finançament de la Diputació de Barcelona per al projecte executiu. "I seguim buscant més vies per donar-hi continuïtat tot i que ja hem començat les obres", ha detallat Martínez.
Aprofitar al màxim les potencialitats de la llana
Per a la presidenta de l'associació Ramats del Montseny, Laia Aguilar, el projecte podrà donar sortida a quantitats més petites de llana del que actualment demana el mercat per poder-ho tractar de forma competitiva. A dia d'avui la llana s'ha d'enviar fora de Catalunya, com ara a Palència, Portugal o a França, encarint i dificultant el procés per les distàncies. "Són grans plantes que necessiten grans quantitats de llanes i això és una altra dificultat per als productors petits a Catalunya", assenyala.
A més a més, com que el rentador inclourà diferents fases, com ara el cardat o el filat, es podran aprofitar totes les potencialitats d'aquest material. "També la part de residu, perquè se'n pugui fer pèl·let", ha explicat Aguilar. Així mateix, creu que el fet de preveure un viver d'empreses i projectes d'investigació de la llana serà una peça clau per a les futures generacions perquè busquin noves sortides d'aquest recurs, com podria ser la construcció com a material aïllant o per les hortes urbanes, entre d'altres.
El conseller ha estat acompanyat en la visita a Tagamanent per la directora general d'Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, i el director de l'Agència de Resitdus de Catalunya, Isaac Peraire.
