Els conflictes bèl·lics a l'Orient Mitjà i Ucraïna, les migracions i les conseqüències del canvi climàtic marquen la 38a edició del Visa pour l'Image, que s'ha inaugurat aquest dissabte a Perpinyà.
El festival reuneix 27 exposicions amb reportatges sobre conflictes com els d'Israel, Gaza, Síria, el Sudan o Cambodja, però també sobre l'accident de Txernòbil, quanta anys després. La directora, Delphine Lelu, reivindica el valor del fotoperiodisme davant la irrupció de la intel·ligència artificial. "No crec que la intel·ligència artificial faci desaparèixer la feina dels fotoperiodistes. Sempre en tindrem necessitat". Centenars de persones ja han visitat les mostres, que es podran veure fins el 13 de setembre.
Perpinyà torna a ser la capital del fotoperiodisme amb l'inici de la 38a edició del Visa pour l'Image aquest dissabte. Centenars de persones han recorregut els diferents espais de la ciutat que acullen les 27 exposicions del festival, que enguany posa especialment el focus en els conflictes bèl·lics de l'Orient Mitjà i Ucraïna, però també s'endinsa en qüestions com les migracions, el canvi climàtic o les conseqüències de la guerra en la població civil.
Al Convent dels Mínims, un dels espais centrals del certamen, el públic pot veure el treball del fotògraf palestí Khames Alrefi, guanyador del Visa d'Or Humanitari del Comitè Internacional de la Creu Roja, que documenta el dia a dia de la població civil a la Franja de Gaza. Les imatges mostren les conseqüències de la guerra més enllà del front, amb famílies desplaçades, edificis destrossats i la població atrapada enmig del conflicte.
La guerra també és present a través de la mirada del sirià Philémon Barbier, guardonat amb el Visa d'Or Rémi Ochlik, que retrata els primers mesos després de la caiguda del règim de Bashar al-Assad. A aquesta exposició se sumen els treballs sobre el Líban de Diego Ibarra, per al 'New York Times', i Mohammad Yassine, que mostra el mateix país abocat de nou en una guerra. El fotògraf Yoray Liberman, per la seva banda, hi presenta un diari visual de la vida quotidiana a Israel durant el conflicte entre els Estats Units, Israel i l'Iran.
La guerra d'Ucraïna és l'altre gran focus de la programació. Dues exposicions retraten la situació al país, amb especial atenció a Kostiantínivka, una població situada a la zona més castigada pels combats i a una generació de joves del Donbàs marcada per anys de conflicte. Les fotografies mostren una realitat de destrucció i incertesa, però també la quotidianitat de les persones que continuen vivint en territoris amenaçats pels atacs russos.
El valor de la fotografia en plena expansió de la IA
La directora del Visa pour l'Image, Delphine Lelu, ha admès que "el món no és gaire alegre" i ha defensat la necessitat de donar espai a aquests temes, a través de fotoperiodistes locals que treballen sobre el terreny.
En un context marcat per la irrupció de la intel·ligència artificial, la directora ha reivindicat el valor del fotoperiodisme com a garantia d'informació real i contrastada. "No crec que la intel·ligència artificial faci desaparèixer la feina dels fotoperiodistes. Al contrari, el fotoperiodisme el continuarem necessitant", ha afirmat. Per Lelu, al principal dificultat que afronta el sector és la falta de recursos per finançar reportatges en un context de crisi de la premsa.
Quatre dècades de l'accident de Txernòbil
Més enllà de les guerres, el Visa ofereix una mirada sobre els moviments migratoris a través del recorregut d'un grup de joves guineans que emprenen el camí cap a l'exili a França, i també retrata els enfrontaments racials i socials de Minneapolis.
Un dels treballs que també desperta l'interès dels visitants és el treball de Gerd Ludwig, que torna a Txernòbil quatre dècades després del desastre nuclear. El fotògraf ha explicat a l'ACN que durant aquests anys la zona d'exclusió ha viscut transformacions "que ningú no preveia", com ara la seva transformació, a partir del 2010, en una destinació de turisme de catàstrofes, amb l'arribada de visitants d'arreu del món.
Ludwig també ha assenyalat que la invasió russa d'Ucraïna ha canviat radicalment la realitat de Txernòbil. El reactor va estar ocupat durant diverses setmanes per les forces russes i, actualment, la zona ja no només és un espai d'exclusió per l'accident nuclear, sinó també una zona militar sota control ucraïnès.
El fotògraf, que ja ha exposat deu vegades al festival, ha assegurat que se sent "increïblement honorat" de poder presentar el conjunt del seu treball sobre Txernòbil al llarg de quatre dècades al festival Visa.
Les 27 exposicions es podran visitar fins al 13 de setembre i les projeccions i bona part de les activitats paral·leles es concentraran durant la primera setmana del festival. L'any passat el festival va rebre prop de 230.000 visitants i 23.000 alumnes i estudiants, i enguany espera tornar a créixer en afluència.
