L’aterratge del papa Lleó XIV aquest dissabte a Madrid posarà en marxa un itinerari de sis dies i 2.500 quilòmetres que tindrà un alt contingut polític, religiós i simbòlic. El pontífex ha triat Espanya com a destí del seu quart viatge, el primer en un gran país de majoria catòlica, i hi arriba en un moment marcat pels xocs amb el president dels Estats Units, Donald Trump, per temes com la guerra a l’Orient Mitjà o la gestió de la migració, assumptes en què el pontífex apareix plenament alineat amb el govern espanyol, que s’ha bolcat amb la visita.
Durant el viatge, el Papa visitarà Montserrat i la Sagrada Família, es trobarà amb migrants de la mortífera ruta canària i parlarà al Congrés, un esdeveniment inèdit.
Tant a Madrid com a Barcelona, l’organització del viatge s’està preparant per a una rebuda massiva a Lleó XIV, que porta poc més d’un any al capdavant del catolicisme. De fet, hi ha un mig milió de persones inscrites a les diferents misses i trobades que es faran a tot l’Estat. Tot i això, es preveu que l’assistència sigui superior i vagi més enllà del milió llarg de persones. En el cas de Barcelona s’espera que més de 30.000 feligresos participin a la vetlla de pregària organitzada a l’Estadi Lluís Companys. L’organització, que calcula que la visita costi uns 25 milions d’euros, també destaca l’impacte econòmic i social d’un viatge que arriba en un moment de revifada del sentiment religiós, particularment entre els més joves.
Tres parades
L’agenda del Papa a Espanya tindrà tres etapes diferenciades. Durant el pas per Madrid tindran més pes els actes institucionals i polítics, com la recepció amb els reis, la trobada amb Pedro Sánchez i el discurs al Congrés, el primer en un parlament del seu pontificat. En paral·lel, també destacaran les celebracions religioses de caràcter més tradicional, com la missa i processó de Corpus Christi, i la trobada amb l’episcopat espanyol. Aquest perfil més oficial contrastarà amb la visita que el pontífex farà només arribar a Madrid a un centre d’acollida de persones sense sostre al barri de Carabanchel, un dels més humils de la ciutat.
Després de visitar la capital espanyola, el Papa viatjarà en avió fins a Barcelona. Allà l’agenda estarà farcida d’activitats amb dos vessants: el paper social de l’Església, amb la visita a l’Església de Sant Agustí i a la presó de Can Brians, i la religiositat catalana. Aquest segon element estarà present en la visita a la Catedral de Barcelona, al monestir de Montserrat i, particularment, en la inauguració de la Torre de Jesús de la Sagrada Família, un acte que s’espera que tingui una repercussió global.
De fet, el centenari d’Antoni Gaudí i el magnetisme internacional del temple modernista són dos dels motius que han motivat tot el viatge i fins i tot el seu lema, “Alça la mirada”. Tanmateix, aquesta part del viatge ha motivat una de les principals polèmiques sorgides fins ara: l’ús del català. Inicialment es va apuntar que el gruix de la celebració a la Sagrada Família seria en castellà, fet que va molestar certs sectors eclesials i polítics. Després d’algunes gestions del Govern i de diverses veus del clero local, es dona per fet que el català tindrà presència a les celebracions i en la benedicció de la Torre de Jesús, que és un dels moments més esperats del viatge.
La tercera i darrera parada del viatge serà a les Illes Canàries, on posarà tot el focus en el repte migratori, un dels temes que més connecta Lleó XIV amb el seu predecessor, el papa Francesc, que sempre va mostrar la voluntat de visitar l’arxipèlag per recolzar l’acollida dels africans que arriben en pasteres. El govern espanyol, plenament alineat amb el Vaticà en aquest assumpte, s’ha implicat en aquesta part del viatge i Sánchez i quatre ministres l’acompanyaran a les illes. Des d’allà, volarà a Roma, on, previsiblement, farà la tradicional roda de premsa per valorar el viatge.
'Pax' entre Estat i Església
En clau més política, la visita del Papa arriba en un moment complex. Pel que fa a les relacions entre l’episcopat i el govern de Pedro Sánchez, han anat millorant després que, al desembre, el president de la Conferència Episcopal, Luis Argüello, arribés a plantejar la necessitat d’un avançament electoral. Aquesta tensió s’ha anat rebaixant després de l’acord per a la reparació de les víctimes d’abusos i la coincidència en temes com la regularització extraordinària de migrants.
De fet, fonts de la Moncloa han destacat darrerament la sintonia institucional i discursiva existent amb el Vaticà en qüestions com la cohesió social, la lluita contra la pobresa o el multilateralisme. Tant és així que l’executiu utilitza darrerament Lleó XIV com a referent i n’ha destacat la coincidència en qüestions com les abordades en la seva primera encíclica, Magnifica Humanitas, sobre el paper de la IA.
