El Pla Territorial Sectorial per a la Implementació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) està generant crítiques en municipis d'arreu de Catalunya, que consideren que no s'ha escoltat prou la veu local, es promouen projectes "faraònics" o s'amenaça el turisme o la biodiversitat.
A les Terres de l'Ebre avisen que se'ls exigeix un preu "que no és gens just ni equitatiu amb la resta de zones", mentre que des les comarques gironines s'ha promogut un manifest que ja compta amb més de 180 ajuntaments d'una trentena de comarques d'arreu de Catalunya que demana aturar la tramitació del pla. El Govern defensa que el PLATER és "del tot necessari" i vol "ordenar" la transició energètica, evitant "macroprojectes" i "expropiacions".
El PLATER identifica les zones amb més capacitat per acollir nova potència eòlica i fotovoltaica, i marca objectius mínims de generació per comarques i municipis. El Segrià, l’Anoia o les Garrigues estan entre els territoris amb més potencial per concentrar noves instal·lacions, segons el document.
L'Anoia, la segona comarca
El PLATER preveu una capacitat de generació d’energia renovable per a la comarca de l'Anoia de 3.340 MW, de manera que seria la segona comarca amb més generació, només per darrere del Segrià. Bona part dels alcaldes de l'Anoia veuen amb preocupació aquesta situació i estan preparant al·legacions. Un dels municipis afectats és Rubió -de poc més de 200 habitants-, que ja compta amb 50 molins i el pla preveu que se n'hi puguin sumar 35 més de 200 metres d'altura, a banda de més d'un centenar d'hectàrees de plaques solars.
L'alcalde de Rubió, Francesc d'Assís Sillero, critica que s'ha fet una planificació "molt poc transparent" i "sense trepitjar el territori". A més, denuncia que no s'ha tingut en compte la distància amb les masies i els nuclis disseminats: "Sense aquestes distàncies mínimes la gent haurà de marxar perquè no es pot viure amb un monstre de 200 metres d'altitud al costat de casa". "Això no és qualitat de vida per a ningú", lamenta.
Sillero assegura que el municipi "ja ha contribuït" a la transició energètica amb la cinquantena d'aerogeneradors que hi ha a la Serra de Rubió i critica que el municipi hagi d'assumir "una part de la quota comarcal". "No és just que Igualada no tingui cap taca de molins i plaques i nosaltres hàgim de complir la quota comarcal", denuncia. I afegeix: "Això no és solidaritat, és un sacrifici".
D'altra banda, explica que s'estan organitzant entre els alcaldes de l'Anoia per oposar-se al PLATER i avança que en el pròxim Consell d'Alcaldes volen aprovar una moció contrària al document. "Ja som més o menys la meitat de la comarca, que hi estem en contra", assegura.
Un manifest amb més d'un centenar d'alcaldes
De fet, la iniciativa de l'Anoia és paral·lela a la que s'està promovent a tota Catalunya, i que va sorgir inicialment a comarques gironines. Més de 180 ajuntaments d'una trentena de comarques de totes les demarcacions catalanes ja s'han agrupat en un grup tranversal per la defensa del territori i oposada a la proposta actual del PLATER, aquest grup es constituirà en una Associació de Municipis per la Reforma del Plater (AMRP) que promouen un manifest conjunt que entregaran pròximament al president de la Generalitat, Salvador Illa.
Els consistoris consideren que el pla s'ha fet "sense una aportació real i efectiva del món local ni del conjunt del territori", exigeixen que s'aturi la seva tramitació i reclamen una reunió amb el president de la Generalitat. "Som més de 180 municipis de tot Catalunya, creiem que ja es una xifra prou important que demostra que aquest Plater no ha tingut en compte els municipis", apunta l'alcalde de Viladasens, Xavier Sánchez, un dels promotors de la iniciativa.
Ara, també treballen per presentar al Parlament de Catalunya una Proposta de Resolució sobre la suspensió i la revisió del model territorial del Plater per "garantir l’equilbri territorial, la participació i l’autonomia local" i constituir una comissió que abordi el PLATER per aconseguir reformar-lo en profunditat. De fet, creuen que la unió de tots aquests municipis forçarà el diàleg per reconduir l'ordenació estratègica del territori a l'hora de construir noves plantes d'energia renovable.
La veu local
Els municipis de Viladasens (Gironès) i Vilademuls (Pla de l'Estany) són els que tenen més superfície afectada pel PLATER de les comarques gironines. De fet, aquests dos municipis son dels que percentualment tenen mes afectació de tot Catalunya. Els alcaldes que han signat el manifest pensan que no s'ha tingut en compte el territori. "L’ICAEN diu que per fer el PLATER han passat 141 capes, doncs la dels municipis hauria de ser la capa zero", assegura Sánchez.
L'alcalde de Viladesens diu que estan a favor d'una regulació i per això aposten per reformar el decret que vol tirar endavant el Govern i diu que amb les al.legacions els ajuntaments no podran reduir ni els MW de potència ni les hectàrees que consten al decret del Govern.
"Si ens haguessin tingut en compte, haurien pogut incloure una iniciativa que tenim que és crear petites plantes solars de 5 o 7 MW i connectar-les en xarxa per fer una mancomunitat energètica", detalla Sánchez. Segons ell, amb aquesta potència hi hauria electricitat "de sobres" pels municipis de la zona i el sobrant podria abocar-se a la xarxa com a mostra de "solidaritat" del territori respecte les àrees urbanes.
El batlle aposta per esgotar primer totes les teulades i espais antropitzats, abans de tirar endavant "macroprojectes energètics" al territori, perquè suposa una pèrdua de camps agrícoles i paisatgístics. "No ens podem permetre perdre la sobirania alimentària, ni malmetre la biodiversitat que hi ha arreu del país", afirma l'alcalde. De fet, assegura que la normativa ambiental que té la Generalitat ja apunta que cal esgotar primer els espais desenvolupats abans de construir plantes d'energies renovables en espais forestals o agrícoles.
Per això consideren que el PLATER contradiu la normativa i també envaeix les competències dels ajuntaments. "L'Estatut d'Autonomia dona plena competència als municipis per ordenar el territori i aquest decret ens les trepitja", “els municipis volem ser part de la sol.lució i no el problema” assegura l'alcalde de Viladasens.
Terres de l'Ebre
Una de les crítiques que també es fan al PLATER des de les Terres de l'Ebre és precisament que "sobrepassa la sobirania municipal". Ajuntaments com el de l'Ametlla de Mar, al Baix Ebre, van modificar el planejament urbanístic per contribuir a la producció de renovables sense impactar en el mosaic agroforestal ni en el paisatge.
Però ara, l'alcalde Jordi Gaseni considera que es limita l'autonomia local. "Pensem el que pensem, la Generalitat, una vegada tingui este PLATER, tirarà endavant", critica.
A l'Ametlla de Mar volen contribuir a la producció de renovables, però ofereixen espais "ja antropitzats", com polígons industrials i zones urbanitzades. "Tenim oliveres i garrofers centenaris o construccions de pedra seca de més de 200 anys, una vàlua que hem d'anar molt amb compte de no carregar-nos", defensa l'alcalde, que confirma que presentarà al·legacions en aquest sentit.
Al Baix Ebre, el PLATER assigna 509,7 MW d'energia solar fotovoltaica (270 hectàrees) i 1.261,9 MW d'eòlica, sis vegades més dels 191 MW instal·lats i autoritzats. Actualment, és la quarta comarca productora d'energia eòlica, i el PLATER la identifica com la desena amb més potencial per acollir-ne més.
"Ens costa molt assumir que ens toqui una part eòlica quan la comarca ja fa un gran esforç per produir-ne. També estem al costat de la central nuclear, o sigui que ja som solidaris amb la generació d'energia", reivindica Gaseni.
La Terra Alta es vol blindar
També amb l'argument de la solidaritat assolida, la Terra Alta exigeix quedar blindada a la implantació d'energia eòlica, com a mínim, fins al 2030. La comarca defensa que ja ha contribuït prou. Actualment, produeix el 25% de l'energia eòlica de Catalunya i considera assolida la quota d'esforç i contribució.
Des del Consell Comarcal i la plataforma Terra Alta Viva esmenaran el PLATER amb aquests arguments i aquesta petició. El document, els identifica com la desena comarca amb més potencial per a noves renovables, sobretot d'eòlica.
Amb el PLATER es preveu que la comarca quadrupliqui l'energia eòlica produïda, tot i que ja és la que té més molins de vent i la que produeix més energia eòlica, amb 409 MW, a més dels 3 MW autoritzats i 217 MW en tramitació. El PLATER preveu implantar 1.792,6 MW d'eòlica en l'horitzó 2050. També haurà d'acollir 58,3 MW de potència fotovoltaica en edificis, 9,9 MW en espais artificialitzats i 143,5 MW en espais no artificialitzats (230 hectàrees, el 0,31% de la superfície). Actualment, hi ha 143,9 MW de potència instal·lada, autoritzada o en tramitació.
Objectius "no assumibles"
"Estem molt preocupades perquè se'ns torna a exigir un impost de renovables que crec que no és just", denuncia Núria Altés, portaveu de Terra Alta Viva. "Els objectius d'implantació eòlica són inassolibles", afegeix el president del Consell Comarcal, Joan Aubanell.
La comarca recrimina que no s'hagi tornat a tenir en compte la massificació eòlica existent i que les promeses de considerar-ho hagin quedat "buides". "Ens han tornat a enganyar i ens exigeixen un preu que no és gens just ni equitatiu amb la resta de zones de Catalunya", remarca Altés.
Por per al turisme i el sector agrari
Així mateix, a la zona es queixen que ara el mapa del PLATER obre les portes a la implantació d'aerogeneradors a tot el "ric" mosaic agrari terraltí. Només la serra de Pesells d'Horta de Sant Joan, el massís dels Ports o les serres de Cavalls i Pàndols queden excloses. Des de Terra Alta Viva critiquen la "nul·la sensibilitat" que, des del seu punt de vista, s'ha tingut. "Estem bastant estupefactes", diu Altés. A la comarca terraltina es posa en risc tota l'aposta vitivinícola i enoturística, assegura.
A l'Ametlla de Mar el mapa del PLATER també permet instal·lar energia eòlica a tocar del litoral, a 200 metres de platges com l'Àlia o l'Estany. "Ens diuen que el turisme ho entendrà, com ho entén a Copenhaguen, però aquí no estem a Copenhaguen. Aquí no s'entendrà que hi hagi molins de quasi 200 metres d'alçada quan en altres zones del país passen de llarg", afegeix Gaseni.
"És el moment perquè es posin al dia totes aquelles comarques on no s'han implantat energies renovables", proposa el president comarcal, Joan Aubanell. En aquest sentit, l'alcalde de l'Ametlla de Mar recorda que el PLATER autoritza la implantació d'aerogeneradors en zones amb vents d'uns 4 metres per segon (14 quilòmetres per hora), quan abans es necessitaven mínims d'uns 6 metres per segon (22 quilòmetres per hora). "Això fa que puguin estar en molts llocs de tot el país", recorda Jordi Gaseni per reclamar una distribució més equilibrada de la "solidaritat energètica" al país.
Un altre dels temors municipals és l'afectació en zones agràries. A Tornabous, a l'Urgell, s'han adherit al manifest que pretén aturar la tramitació del PLATER, i que hores d'ara encara no té tantes adhesions al sud del país i les Terres de l'Ebre. El seu alcalde, David Vilaró, remarca que estan a favor de la transició energètica, però critica que la proposta del Govern perjudica, sobretot, les zones rurals i va "en detriment de la producció d'aliments", ja que afecta sòl agrícola de qualitat, i "en detriment de la població" de les zones rurals.
El PLATER preveu que aquest municipi de 830 habitants generi uns 21 megawatts. En concret, estimen que haurien de reconvertir una vintena d'hectàrees d'ús agrícola en instal·lacions amb panells solars, l'equivalent a 20 camps de futbol.
"És una bestialitat pel que nosaltres consumim i, a més a més, ens afecta moltes hectàrees de sol agrícola", conclou Vilaró.
Distribució territorial
Per a Unió de Pagesos, aquests mapes fan "esverar" als municipis i generen "soroll de fons" però qüestionen que el Govern reservi "300.000 hectàrees com a zona prioritària per instal·lar-hi energies renovables".
Salomó Torres, responsable de Pagesia Gran, anima a tots els agents socioeconòmics i polítics a presentar al·legacions a la proposta. Ara bé, Torres ironitza sobre "la curiositat" que siguin les Terres de l'Ebre, on ja es produeix un 22% de l'energia eòlica, les que tinguin més zones "aptes", mantenint aquest percentatge de contribució.
"Equitat és repartir l'impacte de les instal·lacions", defensa. "Fa tant vent a la Terra Alta com a l'Alt Empordà i tant de sol al Baix Ebre com al Pla de l'Estany o la Cerdanya. I a Barcelona, a tot estirar, hi ha moltes teulades", afegeix.
"Portes obertes" del Govern
En una intervenció al Parlament, la consellera de Territori i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va reivindicar que tots els ajuntaments tenen "les portes obertes" del Departament i de les oficines comarcals de transició energètica per "treballar conjuntament" perquè la implantació de les renovables es faci "d'acord amb la voluntat i interessos" dels municipis.
Així, la consellera va defensar que "hi haurà la participació de tothom" en el PLATER. "Hem tingut reunions individualment amb tots aquells alcaldes que ho han demanat i així continuarà sent", va insistir.
El CEO de l'Energètica i president del grup de treball de la Comissió Interdepartamental de Transició Energètica del Govern, Daniel Pérez, defensa a l’ACN que s’ha fet un “esforç” perquè el repartiment de renovables “sigui equilibrat”.
En aquest sentit, ha dit que “totes les comarques han d’augmentar les renovables de manera substancial”, però que cal parar atenció, especialment, a les que van més enrere. Així, en els criteris d’inversió de l’Energètica, es prioritzaran els projectes a les comarques “que vagin pitjor en el grau d’assoliment del PLATER, precisament per intentar generar aquest equilibri territorial”.
