El Govern ha homenatjat aquest dimarts els 113 membres de l'Assemblea de Catalunya detinguts fa 50 anys per la policia franquista durant una reunió a la parròquia de Santa Maria Mitjancera de Barcelona.
Avui dia, l'episodi és popularment conegut com 'la detenció dels 113'. Per celebrar l'efemèride, el Departament de Justícia, Drets i Memòria ha organitzat aquesta tarda un acte amb alguns dels protagonistes. "És gràcies a vosaltres que avui celebrem aquest acte. A vosaltres que vau saber copsar l'alçada del moment i assumir les responsabilitats per impulsar el canvi que el país necessitava", ha afirmat la consellera Gemma Ubasart, encarregada de presidir la commemoració.
La celebració de l'acte ha coincidit amb l'aniversari de la fundació de l'Assemblea de Catalunya, el 7 de novembre del 1971. A propòsit d'això, la consellera ha recordat que "la nova llei de memòria democràtica instaurarà el 7 de novembre com la data de la commemoració oficial de l'Assemblea", per preservar aquesta memòria i assegurar que "s'honri tal com cal aquesta generació de lluitadors per la llibertat".
En aquesta mateixa línia, Ubasart ha agraït als membres de l'Assemblea el llegat històric de l'organització, en tant que "avui aquest llegat és més necessari que mai". I ha afegit que "l'Assemblea de Catalunya és part constituent de la nostra memòria democràtica".
El punt més destacat de la celebració ha estat una taula rodona que ha comptat amb la participació de 3 dels 113 detinguts, Ramon Espasa, metge i polític, conseller de Sanitat i Assistència Social (1977-1980); Josep-Lluís Carod-Rovira, polític i vicepresident de la Generalitat (2006-2010), i Magda Oranich, advocada i política.
Tots tres han volgut rellevar que aquesta organització no va ser només una coordinadora de partits i grups polítics, sinó també un mecanisme de representació social que, al seu parer, va esdevenir la plataforma unitària més important de tot l'Estat en la pressió democratitzadora.
