El sistema universitari català veu amb bons ulls l'impuls d'una nova regulació del sector si és per garantir uns estàndards de qualitat. Així ho han indicat a l'ACN fonts de la Universitat Ramon Llull (URL), l'Oberta de Catalunya (UOC), l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) i la Xarxa Vives.
La majoria apunta que el sector universitari ha canviat molt en els darrers anys i que això feia necessari actualitzar la normativa. Tot i això, destaquen les singularitats del cas català i es mantenen a l'espera de com evoluciona el text que tot just ha plantejat el govern espanyol. En el cas concret de la UOC, confia poder-se acollir a una clàusula per continuar depenent de l'administració catalana.
El Consell de Ministres va aprovar la setmana passada la tramitació d'urgència per reformar el decret aprovat el 2021 que estableix els criteris de creació i autorització de noves universitats. Un dels punts clau d'aquesta reforma és l'enduriment dels criteris per crear noves universitats, amb l'objectiu de frenar la proliferació de centres privats que esdevinguin "màquines expenedores" de títols, en paraules del president espanyol, Pedro Sánchez. Per aconseguir-ho, es reforçaran els informes i avaluacions que es requereixen als centres i s'exigirà una massa crítica mínima de 4.500 estudiants als primers cinc anys de funcionament, entre d'altres.
Des del Departament de Recerca i Universitats han indicat que de moment és només una proposta i esperaran a més concreció per valorar el text.
La Xarva Vives d'Universitats -que engloba 22 centres de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya del Nord, Andorra i Sardenya- afirma que la proposta per legislar sobre la creació i autorització de noves universitats era "llargament esperada" pel sistema universitari de l'estat. L'actual president de la Xarxa, el rector de la UB, Joan Guàrdia, coincideix en declaracions a l'ACN en la necessitat de revisar i enfortir els criteris per garantir que el terme universitat s'apliqui exclusivament a institucions, públiques o privades, "que presentin els nivells de qualitat que garanteixin socialment la qualitat dels títols que faciliten". Afegeix que la proliferació d'entitats de "nul·la" qualitat universitària, destinades al lucre i sense cap altre argument que no sigui el dels interessos comercials, és una "amenaça real". Per això, insisteix que la proposta era necessària, tot i que "ha trigat massa".
A més, Guàrdia considera que el text plantejat proposa resoldre el problema "agafant el camí menys pràctic". I és que el rector afirma que per evitar la deriva detectada es proposa "complicar" la gestió de tot el sistema, amb més burocràcia. "Només calia explorar que els informes de les agències de qualitat universitària fossin vinculants i, per tant, que els criteris siguin estrictament acadèmics i de recerca i no polítics", reflexiona.
En el cas concret dels centres que formen part de la Xarxa Vives, entre els que n'hi ha de públics i de privats, destaca que tenen una trajectòria "impecable" i una qualitat "contrastada". Per últim, valora negativament que es proposi que les universitats presencials passin a ser de competència estatal, perquè això "retalla les competències autonòmiques" i pot afectar la UOC.
Des de la URL, un dels centres privats de Catalunya, el seu rector, Josep Antoni Rom, apunta que és cert que en els darrers anys s'ha produït un canvi molt ràpid i radical dins del món universitari, amb l'entrada de projectes que busquen el benefici econòmic. Davant d'aquesta realitat, defensa canvis en la regulació, però sempre amb la idea de garantir que tots els agents del sector es fonamentin en els mateixos "paràmetres de qualitat". Rom, assegura en conversa amb l'ACN, estar d'acord en el fet que el govern espanyol vulgui legislar en aquesta direcció, tot i que afegeix que hi ha altres aspectes del decret que caldrà mirar com queden.
La UOC i la seva realitat particular
Un dels canvis que comportaria aquest nou decret és que les universitats en línia passessin a dependre del govern espanyol. La rectora de la UOC, Àngels Fitó, indica a l'ACN, però, que hi ha una clàusula que exclouria la UOC d'aquest canvi, ja que ells són universitat privada però amb preus públics. Fitó defensa que la UOC és "molt singular", ja que va ser creada pel Parlament amb una missió molt clara i que funciona amb preus públics. És per això que confia que es puguin acollir a aquesta excepció i continuar depenent de l'administració catalana.
La rectora veu amb bons ulls que es vulgui legislar per incrementar els requisits de qualitat per al conjunt del sistema, tot i que també apunta que s'haurà de veure com queden altres aspectes. Per això, des del centre estan fent una anàlisi interna del text plantejat per l'executiu espanyol per veure si caldria fer al·legacions i quines, anàlisi que compartiran amb el Departament de Recerca i Universitats.
Fonts de l'Associació Catalunya d'Universitats Públiques (ACUP) comparteixen que és "necessari però no suficient" limitar la proliferació de les universitats privades. Afegeixen que les condicions a l'hora d'acreditar nous centres han de ser "iguals per a tothom" i han reivindicat que cal posar en valor la universitat pública més del que es fa ara, "pel seu valor social i perquè afavoreix l'equitat i la inclusió social". Les mateixes fonts indiquen que el sistema universitari català ha sabut preservar-se molt bé, que és un sistema estable des de fa anys, "heterogeni i equilibrat", i que ha pivotat "sempre" sobre els criteris de qualitat. "Aquest ha de ser el focus: el que ens cal preservar és la qualitat i evitar caure en debats simplistes", afirmen.
