El vot per correu a les eleccions generals s'ha consolidat en l'última dècada: des del 2016, ha superat les 100.000 paperetes a Catalunya i el milió a l'Estat en tots els comicis al Congrés, independentment de la participació. Les convocatòries d'estiu n'han disparat les xifres, amb el rècord històric el juliol del 2023.
La documentació per votar el 29-N començarà a enviar-se aquest dilluns amb la incògnita de quines xifres assolirà enguany, en uns comicis al novembre i amb declaracions de sectors de la dreta i l'extrema dreta qüestionant la fiabilitat del procediment. "Ha esdevingut una arma de campanya", assegura l'expert de la UPF Joan Miró, mentre que Silvia Vega, votant habitual per correu, afirma que ho farà amb "plena confiança".
L’ús del vot per correu s’ha eixamplat de forma notòria els últims quinze anys a Catalunya i també al conjunt de l’Estat. Prenent de referència l’evolució en eleccions al Congrés dels Diputats, tant en els comicis del novembre del 2011 com en els del desembre de 2015, el percentatge de sufragis emesos per aquesta via es movien entre l’1% i el 2% del total a Catalunya, i entre el 2% i el 3% a Espanya. En termes de vots emesos, en ambdues cites a Catalunya la xifra va ser d’uns 60.000 vots per correu.
El punt d’inflexió el marca la repetició electoral que es va produir l’any següent, el 23 de juny del 2016, a les portes de l’estiu. Mentre la participació va baixar de cinc punts, el vot per correu gairebé es va triplicar respecte de les anteriors cites, amb 162.634 vots, el 4,6% dels vots emesos a Catalunya (i el 6% a tot l’Estat).
Des d’aleshores el vot per correu en eleccions espanyoles no ha tornat a baixar de les 100.000 paperetes a Catalunya i del milió a tot l’Estat, amb independència de la participació. Així, a eleccions al Congrés d’abril del 2019 el vot per correu suma 117.037 sufragis, el 2,8% dels 4,1 milions de vots emesos en aquella cita, i la tendència es manté en la repetició electoral del 10 de novembre d’aquell mateix any -després que Pedro Sánchez no va obtenir els vots necessaris per ser investit president-, amb un 2,6% de vot per correu, 102.822 paperetes tramitades. I això, en un context de baixada de la participació, que va davallar cinc punts (69,4%).
Ja en les darreres eleccions espanyoles, les del 23 de juliol del 2023, s’estableix el rècord històric de vot per correu, tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat. Un fet que s’ha atribuït de forma molt directa a la convocatòria electoral en ple període estival. En detall, el vot per correu va representar en aquella ocasió fins al 7% dels vots emesos a Catalunya, amb més d’un quart de milió de paperetes (251.324), una xifra inèdita.
En aquest sentit, en les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, el maig del 2024, no es va repetir aquest comportament, i el vot per correu va tornar a baixar fins al 3,3%, això sí, novament per sobre dels 100.000 sufragis.
Més vot per correu a tot l’Estat que a Catalunya
En comparar el vot per correu a Catalunya i al conjunt de l’Estat en les eleccions al Congrés dels Diputats, en totes les cites des del 2011 hi ha hagut sempre més percentatge de vot per correu a Espanya que a Catalunya. El cas més divergent es dona en la primera de les dues votacions que es van celebrar l’any 2019, la del mes d’abril, en què hi va haver un 5,1% de vot per correu a l’Estat i tan sols un 2,8% a Catalunya. Pel que fa a les eleccions anticipades del juliol del 2023, aquí el vot per correu va escalar fins al 7%, i al conjunt de l’Estat es va enfilar fins el 9,9%.
En ambdós àmbits territorials, és evident que el vot per correu ha anat a l’alça des del 2011, tot i que la tendència no és lineal i, com s’ha vist, el factor calendari ha estat determinant: en les dues eleccions celebrades en mesos d’estiu el vot no presencial ha incrementat de forma més evident que en les altres.
Una "arma de campanya" de la dreta i la ultradreta
Tant sectors del Partit Popular com Vox han posat en dubte el sistema del vot per correu en diverses ocasions des de la convocatòria electoral. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va demanar als votants que "ni se'ls acudeixi votar per correu", i el mateix líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, va assegurar que confia "plenament" en els carters de Correus, però no en els "directius" de la companyia. El líder de Vox, Santiago Abascal, també va qüestionar el sistema en un vídeo publicat a les xarxes socials: "Si un espanyol va a votar a l'urna, allà no apareixerà la mà de Sánchez a fer-hi res".
Segons el professor de Polítiques Públiques de la Unió Europea a la Universitat Pompeu Fabra, Joan Miró, el sistema "funciona amb múltiples garanties" i admet que "es fa difícil imaginar com funcionaria" un frau electoral massiu. Explica que el qüestionament d'aquesta modalitat de sufragi és habitual en democràcies "fràgils" i en vies de desenvolupament, però que és un fenomen "més nou" en democràcies occidentals com l'espanyola. L'expert cita Donald Trump com el líder que "ha marcat tendència" a l'hora de qüestionar el sistema de vot postal.
A escala estatal, Miró explica que les declaracions de dirigents del PP que posen en dubte el sistema "no s'han generat només en el context de Vox", sinó que ja s'havien produït anteriorment. Per exemple, arran de la derrota de José María Aznar en les eleccions del 1993, que va guanyar Felipe González. "El PP no aconsegueix una victòria que tenia bastant coll avall, i surt Ruiz-Gallardón a posar una mica en qüestió la transparència del recompte electoral", relata Miró. L'expert admet que, tot i les "obertures" cap a aquest discurs, el fenomen dins del PP "ha augmentat molt en els darrers anys".
Miró argumenta que, mentre que antigament es qüestionava el sistema un cop perdudes les eleccions, ara cada cop és més freqüent fer-ho abans. "Ha anat adquirint molta importància i la diferència és que ha esdevingut un tema de campanya per marcar l'agenda", explica. En aquests comicis en concret, el qüestionament del vot per correu s'ha "barrejat" amb la 'llei de nets' i la regularització d'immigrants, amb l'objectiu de donar la sensació que "s'està canviant la majoria social del país". L'expert argumenta que l'objectiu és "mobilitzar" l'electorat a través de "l'espant".
"Plena confiança" en el sistema
Silvia Vega, d'origen canari i resident a Barcelona, explica que mai ha votat presencialment el dia de les eleccions. "Sempre ho he fet per correu", assegura en una entrevista a l'ACN just després de sol·licitar el vot per correu en una oficina de Correus de la ciutat. En el que seran les seves cinquenes eleccions votant per correu, Vega afirma tenir "plena confiança" en el procediment. "El meu vot arribarà a Gran Canària de la mateixa manera que hauria arribat si agafés un vol i votés allà", afirma.
Pel que fa al tràmit, Vega assegura que enguany el procés s’ha agilitzat gràcies a la digitalització i que ha estat "més ràpid" que en altres convocatòries. "Abans havies d’omplir molts papers a mà i ara només he donat el DNI, l'han passat per una màquina per comprovar-lo, m'han demanat el telèfon i el correu i ja està", explica.
Les dates clau i el procediment
Els electors que vulguin votar per correu ja fa setmanes que poden sol·licitar-ho, i ho podran continuar fent fins al 19 de novembre. La petició es pot tramitar telemàticament, a través del web de Correus, o presencialment en una oficina postal. En la sol·licitud cal indicar l'adreça on es vol rebre la documentació electoral, que pot ser diferent de la del domicili habitual, com ara la del lloc de treball.
Per a les persones que ja ho hagin sol·licitat, l'enviament de la documentació necessària per votar començarà aquest dilluns i s'allargarà fins al 22 de novembre. El lliurament s'ha de fer en mà a la persona sol·licitant, que haurà d'identificar-se davant del carter amb el DNI o un altre document identificatiu. Correus farà dos intents de lliurament. Si no localitza el destinatari, li deixarà un avís perquè reculli la documentació presencialment en una oficina postal.
Un cop rebuda la documentació, el votant ha de triar la papereta i introduir-la al sobre de votació. Si vol votar en blanc, ha de deixar el sobre buit. Després, ha d'introduir aquest sobre i el certificat d'inscripció al cens electoral dins del sobre adreçat a la mesa electoral que li correspon. És important no incloure-hi cap altre document, com ara el DNI, perquè podria comportar que el vot es considerés nul.
Un cop preparat el sobre, cal lliurar-lo presencialment en una oficina de Correus, ja que no es pot enviar per correu ordinari. El votant s'hi haurà d'identificar amb el DNI o un altre document vàlid i el sobre s'enviarà per correu certificat gratuït. La data límit per fer-ho és el 25 de novembre.
Si el votant no pot anar personalment a l'oficina postal, pot autoritzar una altra persona perquè faci el tràmit en nom seu. Per fer-ho, cal presentar el formulari d'autorització que facilita Correus, acompanyat d'una fotocòpia del document d'identitat del votant i de la seva signatura. Finalment, cal tenir en compte que, un cop sol·licitat i acceptat el vot per correu, el votant ja no pot fer marxa enrere i votar presencialment el 29-N.
