'Hiperràbia' (Angle Editorial), de Ferran Grau, i 'En El pensamiento' (Random House), de César Aira, són les obres guanyadores de Premi Finestres de Narrativa en català i castellà, respectivament. Giulia Sagramola ha resultat premiada amb el Premi Finestres de Còmic en català per 'Cap endavant', mentre que Uxía Larrosa ha rebut la Menció al Talent Jove del Premi Finestres de Còmic en català per la seva obra 'El despreniment'.
Pel que fa a la segona Menció al Talent Jove s'ha declarat deserta. La dotació de cadascun dels guardons és de 25.000 euros i de 15.000 euros en el cas de la menció. Els guardons tenen com a propòsit "atraure l'atenció dels lectors cap a la bona literatura" així com "brindar un suport econòmic als seus autors".
El jurat del Premi Finestres de Narrativa en català, format per Marina Espasa, Anna Guitart, Mara Faye Lethem, Pere Antoni Pons i Gemma Medina, ha decidit atorgar el Premi Finestres de Narrativa 2024 al periodista i escriptor Ferran Grau (Lleida, 1982), per la seva obra 'Hiperràbia', publicada per Angle Editorial.
Concretament, n'ha valorat "l'atreviment" i el grau "d'elaboració i reescriptura literària" a partir de dos elements: un crim real i un altre text literari com és 'La taronja mecànica', d'Anthony Burgess. En aquest sentit, considera que "combinats amb destresa", conformen la base per a una reflexió moral i existencial sobre el lliure albir, així com una posada en qüestió del sistema penal, que no és capaç de reinserir els individus un cop han complert condemna.
El jurat també ha vist com un encert la invenció d'una parla, el xeno, que comparteixen la colla de nois criminals que protagonitza la novel·la, però que, "lluny de fer-ne només un artefacte retòric", contribueix al fet que tingui "emoció, contradicció ètica, experiència moral i densitat existencial". Finalment, celebra "la vivesa" del retrat d'una de les tribus urbanes de la Barcelona dels anys noranta i dos mils, així com la reivindicació d'uns "referents lingüístics i culturals comuns" que funcionen com a "mecanisme d'identificació per als lectors".
Grau ha assegurat que no s'esperava "gens" guanyar el premi perquè la resta de nominats es presentaven amb obres "magnífiques" que s'havien reconegut amb altres guardons. L'escriptor ha recordat que 'Hiperràbia' es basa en un crim real, però que també fa un homenatge a 'La taronja mecànica' agafant dues idees molt clares: la violència gratuïta i la redempció. "La meva editora ja m'ho va dir al començament: aquesta obra o te la tiren pel cap o serà ben rebuda, i sembla que ha passat això darrer", ha conclòs.
César Aira, guardonat en narrativa en castellà
Pel que fa al jurat del Premi Finestres de Narrativa en castellà, format per Jordi Costa, Mathias Enard, Camila Enrich, Mariana Enriquez i Carlos Zanón ha decidit atorgar el Premi Finestres de Narrativa en castellà 2024 a l'escriptor argentí César Aira (Coronel Pringles, 1949), per la seva novel·la 'En El Pensamiento', publicada per Random House.
El jurat ha valorat el "plaer lúdic" de fabular de l'autor, "la profunda lleugeresa" i la senzillesa aparent d'una prosa i una estructura d'una novel·la que se suma a un projecte literari de l'escriptor. Aquest plaer lúdic de fabular el demostra al llibre, on "cristal·litza" el joc amb la intel·ligència dels lectors a través d'una suposada evocació autobiogràfica, la qual també pot entendre's com la declaració d'una poètica curiosa pel llenguatge en si mateix abans de fer un gir inesperat a la història de la infància.
També considera "rellevant" el triomf de narrar des de l'experimentació amb els límits de la ficció i l'autobiogràfic d'una manera tan clara, una qualitat que demostra "la generositat d'un escriptor que té en compte al lector dins de la seva pròpia obra". D'aquí que el jurat destaqui l'estil d'Aira, amb un llenguatge "amb fórmules lingüístiques en aparença fàcils, però d'execució complexa".
Un impuls per fer còmic
Pel que fa al jurat del Premi Finestres de Còmic en Català, format per Jordi Pastor, Noelia Ibarra, Xavier Domènech, Roser Messa i Nadia Hafid, ha decidit per unanimitat atorgar el Premi a l'obra 'Cap endavant', de la dibuixant de còmics i il·lustradora italiana Giulia Sagramola (Fabriano 1985), per "reflectir de manera brillant" la pressió social amb relació a la maternitat amb un ús del llenguatge i uns recursos gràfics que subratllen la crisi emocional i econòmica d'una generació estancada en la insatisfacció.
La trama de 'Cap endavant' se centra en l'Elisa, que lluita per complir el seu somni de convertir-se en dissenyadora de tipografia mentre manté una relació amb el Paolo, la seva parella de fa anys. Tanmateix, a mesura que s'acosta a la trentena, s'adona que està lluny d'aconseguir les seves metes i comença a sentir la pressió de la seva família perquè es casi i tingui fills. Dividida entre Bolonya i Nova York, no pot ignorar més temps la seva veu interior i ha de decidir què és allò que realment espera de la vida, tot i saber que o bé haurà de sacrificar les seves ambicions professionals o bé redefinir la seva relació.
Sagramola ha assegurat que rebre el premi suposa un "regal" en un sector amb tanta precarietat com és el món del còmic. "Em sento privilegiada perquè no tothom pot viure d'això i perquè es tracta d'un projecte que hauria sortit en cinc o sis anys", ha explicat, "ara em puc dedicar per complet en això i fer-ho sense preocupar-me pel futur".
El mateix jurat ha decidit atorgar la Menció al Talent Jove a l'obra 'El despreniment', d’Uxía Larrosa, "pel tractament singular de la temàtica de l'alienació" mitjançant referències intertextuals i components de crítica social. En aquest cas, la proposta se centra en la Carme és una persona normal i corrent a qui un dia, de camí a la feina i sense motiu aparent, se li desprèn l'ombra del cos generant enrenou a l'oficina i provocant-li un intens neguit.
Malgrat tot, manté la calma i un cop a casa demana ajuda a la Belén, la seva parella. Gràcies a un justificant mèdic, la Carme aconsegueix que l'absència d'ombra no tingui cap conseqüència rellevant sobre la seva vida malgrat sentir-se lleugerament diferent. En definitiva, està mitjanament satisfeta amb la seva nova realitat fins que el dia menys pensat, la seva ombra torna al seu cos.
En la mateixa línia de Sagramola, Larrossa també s'ha mostrat contenta per l'oportunitat. "És un procés que pren molt de temps i ara em podré dedicar això", ha celebrat, "serà la meva primera obra llarga i també em permetrà professionalitzar-me en aquest sentit".
