L'escriptor i teòleg Francesc Torralba (Barcelona, 1967) torna aquesta setmana a les llibreries amb 'La paraula que em sosté' (Ara Llibres), un recull de meditacions que l'han ajudat en el seu procés de dol.
Amb aquest darrer títol tanca una tetralogia focalitzada en la mort amb un objectiu: transmetre els aprenentatges que ha fet a persones que hagin passat per una situació similar. En una entrevista a l'ACN, Torralba recorda que la societat viu d'esquena a la mort i que, sovint, les persones no tenen els instruments i mecanismes per afrontar-la. També insisteix en la importància de donar "temps" als processos més complexos. "Volem girar full molt ràpidament i hi ha situacions que requereixen temps", sosté.
Torralba continua el camí iniciat després de la mort del seu fill - una experiència sobre la qual ja va parlar a la seva obra anterior, 'No hi ha paraules' (Ara Llibres, 2024) - amb un nou volum que posa punt final a una sèrie de quatre llibres on reflexiona sobre aquest aspecte. En aquest darrer recull textos que pertanyen a l'Antic i al Nou Testament i clou el llibre amb un comentari personal, amb l'objectiu que aquest es converteixi en un "bàlsam" per aquell que ho necessiti.
Així, comparteix un enfilall de meditacions sobre la paraula, amb citacions de la Bíblia que serveixen de punt de partida per reflexionar sobre temes com el sentit, l'esperança, la promesa o el dolor. "M'han fet pensar, meditar, i m'han donat pau", insisteix l'autor que també reconeix que, lluny de donar respostes tancades, busca transformar el camí del dol en un camí d'aprenentatge.
Plantar cara a la mort
L'autor opina que la societat no parla prou de la mort, i que les persones només es veuen obligades a pensar-hi quan "els toca de prop". En aquest sentit, creu que cal evitar "escapolir-se" d'aquest procés perquè, a vegades, arriba quan un menys s'ho espera. "Tenim moltes coses que ens entretenen i quan pot passar que tinguem els instruments i mecanismes per afrontar-la, o ens trobem totalment desarmats i ens trenquem en mil trossets", lamenta.
També avisa de la necessitat de "dedicar" temps a les coses, com per exemple al dol, però també a altres aspectes com l'educació, l'acceptació d'una malaltia, l'amor o una separació. "No es pot fer tot de cop, hi ha processos que són artesanals i que s'han de fer bé, però, en canvi, vivim en una societat que no els dona temps i que busca girar full ràpidament", afegeix.
Una persona més "vitalista"
Finalment, Torralba reconeix que tot aquest procés l'ha canviat i que, després de la mort del seu fill, s'ha tornat una persona més "vitalista" amb una perspectiva de "temps afegit" que li fa valorar més el present. Pel que fa a nous projectes, li agradaria continuar reflexionant sobre certs valors que creu necessaris en la vida actual, sobretot, pel que fa a l'educació. "Valors com la paciència o la fortalesa", conclou, "crec que són més necessaris que mai".
