
Ginestà, amb tres nominacions, Alosa, Buhos, Figa Flawas, La Fúmiga, Oques Grasses i The Tyets, amb dos cadascun, són els grups favorits a la votació popular dels XXVIII Premis Enderrock – Premis de la música catalana. La resta de finalistes, una trentena de candidats, opten a una categoria.
Els organitzadors dels guardons afirmen que el fet que hi hagi prop de quaranta conjunts nominats demostra "la diversitat i riquesa" del panorama actual. Els guardons s'entregaran en una doble gala el 25 i 26 de març a l'Auditori de Girona, en una gala que també distingirà amb premis especials Artur Blasco, Sílvia Pérez Cruz, Josep Carreras, Ignasi Terraza, Raquel García, Sopa de Cabra, Lax'n'Busto i Lluís Cabot.
El tancament de la primera volta va fer-se amb 28.372 vots de participants únics autentificats, un 54% més que l'any passat, i que a la segona s'han assolit 56.480 vots. Aquest dimarts s'ha obert la tercera i última volta a l'enllaç premisenderrock.cat, que permetrà votar fins al diumenge 8 de març. El resultat dels guanyadors de les categories de votació popular –juntament amb els Premis Enderrock de la Crítica– es donaran a conèixer en una doble gala que tindrà lloc els dies 25 i 26 de març de 2026 a l'Auditori de Girona.
Fins a l'any passat la Gala 440 de Clàssica i Jazz tenia lloc uns dies abans al Centre Cultural La Mercè de Girona, però aquest any serà a l'Auditori de Girona (Sala de Cambra) el dia abans de la gala dels Premis Enderrock de Música Popular. Els nominats finalistes s'han anunciat aquesta nit a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona, en una festa presentada pel creador de contingut Albert Roig que ha comptat amb les actuacions de Maig, EnMatu, Minova i Au Rora.
El director editorial d’Enderrock, Lluís Gendrau, ha explicat a l’ACN que la votació popular sempre ajuda a “posar els peus a terra” i veure quins són els grups que agraden més a la gent. “Permet percebre les evolucions i saber què agrada a cada generació”, ha afegit. Pel que fa a l’edició d’enguany ha considerat que està “molt repartit” amb un bon equilibri entre “artistes consolidats i emergents”.
“Aquesta suma ens fa entendre quina és l'escena musical del país, que penso que no només en l'àmbit de producció, sinó en l'àmbit de qualitat i de diversitat és cada cop més àmplia i això és un valor afegit”, ha opinat. Gendrau ha anat més enllà i ha assenyalat que actualment l’escena musical gaudeix de “bona salut” amb més persones que s’atreveixen a fer música perquè hi ha més referents catalans, un fet d’allò més “important”.
Pel que fa a la gala, el director editorial d’Enderrock ha apuntat que serà una “festa de trobada” que posarà sobre la taula la feina que s’ha fet tot l’any. També ha reivindicat que un any més es podran veure algunes de les novetats discogràfiques de les pròximes gires que començaran a la primavera i que s’allargaran durant tot l’estiu. “Tindrem una vintena d’actuacions entre els dos dies que serviran per saber què passarà aquest 2026”, ha conclòs.
Els Enderrock i els 440
El músic i folklorista Artur Blasco ha estat distingit per la tasca "imprescindible" en la recuperació de l'acordió diatònic al Pirineu i en la preservació del cançoner de tradició oral de les comarques de muntanya. Impulsor de 50 edicions de la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu i fundador del Museu de l'Acordió d'Arsèguel, Blasco ha dedicat més de mig segle a documentar i difondre el patrimoni musical català, una feina que culmina amb la col·lecció 'A peu pels camins del cançoner'.
Pel que fa a Pérez Cruz, el premi li reconeix els trenta anys d'una carrera artística "d'altíssima exigència i projecció internacional". El jurat la considera dotada d'una veu "singular" i d'una sensibilitat "extraordinària", i subratlla que ha bastit una discografia "acurada" i que "ha excel·lit" en col·laboracions amb músics "de primer nivell", transitant "amb naturalitat" entre el jazz, el flamenc, el folk i la cançó d'autor.
En el cas de la banda empordanesa Sopa de Cabra, "banda referencial del rock català", se li reconeix una "col·lecció fructífera d'himnes que formen part de l'imaginari col·lectiu", mentre que pel que fa a Lax'n'Busto, que celebra quaranta anys de carrera ininterrompuda, se li reconeix haver signat "alguns dels clàssics incontestables" del pop-rock en català, així com el fet que manté una connexió "intacta" amb el públic.
Com a novetat en aquesta edició en l’àmbit de la promoció cultural, el nou Premi Enderrock Llengua i Música s'atorga al comunicador i DJ Òscar Dalmau, per la "tasca de reivindicació i difusió del pop català dels anys seixanta", especialment a través del projecte de quatre àlbums de 'Pop a la catalana' (Picap). També se li reconeix la "implicació" en el reconeixement a Núria Feliu o les col·laboracions a l'espectacle 'La pols i l'era', amb Guillamino, amb els rapers Baya Baye i Extraño Weys, o amb els grups Angelina i Els Moderns i La Rauxa.
A banda, el Premi Joan Trayter al Millor Productor reconeixerà la feina del músic i productor mallorquí Lluís Cabot, 'akaluigi', consolidat com un dels noms destacats de la producció dels artistes de pop actual després de l'etapa al capdavant de Da Souza. Algunes de les produccions de les quals és responsable inclouen noms com Maria Jaume, Fades, Julieta & Mushka, Triquell o Ouineta.
La clàssica i el jazz
D'altra banda, en l'apartat de música clàssica i jazz, el Premi Enderrock 440 d'Honor 2026 és per al tenor Josep Carreras, una de les veus catalanes més destacades de la lírica internacional, reconegut "tant per l'excel·lència artística com per la dimensió humana i el compromís social".
El Premi Enderrock 440 a la Trajectòria distingirà, així mateix, el pianista de jazz Ignasi Terraza, "referent indiscutible" del jazz swing i un dels músics més prolífics del panorama jazzístic català, amb més de tres dècades de carrera i una discografia extensa.
Finalment, el Premi Enderrock 440 a la Millor Compositora ha estat per a Raquel García-Tomás, creadora amb una trajectòria internacional "sòlida" que ha destacat especialment en el camp de l'òpera contemporània, tot consolidant un llenguatge "propi i innovador" en un àmbit dominat històricament per homes.


