Durant els darrers anys cada vegada són més les persones que fan servir internet per organitzar i planificar els seus viatges. Els múltiples recursos digitals, així com la irrupció de la intel·ligència artificial, han impactat de ple en els hàbits de la població, però no han aconseguit reemplaçar les guies i mapes en paper que es continuen reivindicant com una eina “fiable i objectiva”.
La claredat i la facilitat de consulta d’aquests materials els permet “complementar” un ecosistema digital on tot està “desordenat i en massa”. Si bé els llibreters admeten un retrocés en les vendes, auguren un futur sòlid a un format que s’ha sabut reinventar. “Parlar del final de les guies de viatges queda molt lluny”, asseguren a l’ACN.
Coincidint amb les vacances d’estiu l’activitat de les llibreries de viatges d’arreu del territori s’intensifica notablement en comparació amb altres períodes de l’any. Entre les compres dels clients no hi falten les guies i els mapes en paper, que en temps de Google Maps i Wikiloc es mantenen com una opció que aporta fiabilitat però, sobretot, ordre. Així ho afirma el responsable de la llibreria gironina Ulyssus, Josep Maria Iglesias, que considera que aquesta comoditat és la clau.
“On menjar, on dormir, quins itineraris es poden fer... la guia en paper és una cosa que tens a mà i obres quan vols sense la necessitat de cap mitjà electrònic”, detalla. Si bé és cert que la botiga ha notat una disminució pel que fa als compradors més joves, defensa que l’interès és ben viu. “Els llibres en paper s’havien d’acabar amb l’arribada dels e-books i no ha sigut així”, recorda Iglesias, “a més, veiem com les editorials aposten per aquest format i treuen moltes novetats”.
Lonely Planet: més de vint-i-cinc anys de vida a Espanya
Un dels segells més coneguts de guies de viatges és Lonely Planet, que n'edita des de fa més de vint-i-cinc anys. Actualment, només a l’estat espanyol en venen unes 200.000 per any, a la resta del món, en són milions. La responsable editorial a Espanya, Núria Cabrero, es mostra convençuda que és un producte “complementari” a tot allò que pugui trobar un viatger per internet, on hi ha “tota la informació” però “desordenada i en massa”.
“La gran diferència amb la intel·ligència artificial, que és una eina molt potent, són les fonts que fa servir, que poden ser bones o dolentes”, insisteix, “amb la qual cosa una mateixa ha de conèixer el tema o, com a mínim, tenir la curiositat de saber si allò que diu, és així”. En el cas de les guies, subratlla que les signen especialistes: persones expertes en aquell destí que, fins i tot, moltes vegades viuen allà i disposen d’una xarxa de connexió local molt potent.
Cabrero també destaca la tasca que porta a terme el segell pel que fa a l’actualització, juntament amb els canvis que han anat incorporant als materials durant tots aquests anys. “L’entrada del baix cost dels avions va democratitzar els viatges, així que és més fàcil que tothom tingui informació”, apunta, “certs llistats exhaustius, per exemple d’hotels, els hem anat substituint per recomanacions fora de ruta i informació que no es pugui trobar a tot arreu”.
El públic tampoc és el mateix dels inicis, quan sobretot se centrava en viatgers joves amb motxilla. Ara la directora detalla que hi ha perfils més amplis: des de famílies, gent gran o persones que marxen amb la parella o amb els amics. “No hem d’oblidar que part del viatge és el mateix muntatge, planificar-lo i, fins i tot, un cop allà, canviar d’idea”, afegeix.
Pel que fa als destins més populars ara mateix: Japó, la Xina i Corea, seguits de ben a prop del Vietnam i Tailàndia. Ciutats com Roma, París, Londres o Budapest es mantenen juntament amb altres destinacions com les illes gregues o els indrets nòrdics. Egipte i Marràqueix a l’Àfrica, i baixada dels Estats Units – on durant molt de temps Nova York sempre estava en els tres primers llocs de més venuts - “per les circumstàncies actuals”.
“Tothom té dret a la millor informació possible i aquesta és la nostra missió, fer-ho des d’un punt de vista responsable que passa pel respecte a les comunitats locals i l’aposta per l’economia local”, conclou Cabrero.
Fugir de modes i enriquir l’experiència
La directora de la llibreria Altaïr de Barcelona, Elena Barnadas, defensa que en un moment de forta presència digital a la societat, les guies i mapes en paper es converteixen també en un punt de fuga pel que fa al bombardeig de tendències que omplen internet i les xarxes socials. “Moltes vegades es cau una mica en l’error de les modes, que són molt passatgeres, i afavoreixen el fet que tothom vulgui anar al mateix lloc”, opina, “això fa que no es visitin altres coses perquè no s’han conegut”.
Per a ella aquest ordre geogràfic i temàtic que es pot trobar en una guia en paper té un gran sentit. “No és el mateix viatjar a un lloc determinat a l’estiu que a l’hivern, perquè cada país et pot oferir coses diferents, lligades també, per exemple, a la climatologia o festivitat del moment”, afegeix.
Barnadas accentua el fet que “no s’ha de lluitar contra Google maps”, sinó complementar-lo. “Amb la intel·ligència artificial pensàvem que les guies en paper acabarien una mica més anacròniques i s’ha demostrat que no, perquè continuen tenint una informació completa, fiable i objectiva en el pou sense fons que és ara mateix internet”, diu.
Tot i això, la manera de comprar guies ha canviat “inevitablement” i si abans tothom n’adquiria per a tot, ara la gent tria per a quines destinacions li poden ser més necessàries. “Sobretot es mantenen pel que fa a les escapades llargues i a la muntanya”, explica, “i no només gent gran, sinó persones de totes les generacions que continuen confiant en el paper”. Entre els indrets estrella d’aquest 2026 en destaca Japó, Albània, Bòsnia, Montenegro i una destinació que “ho ha petat especialment”: la Xina.
Per Barnadas el fet que les editorials diversifiquin és important perquè “si es rendeixen, ja no hi haurà solució possible”. Aquesta última baula els permet també a les botigues continuar defensant la “trajectòria” de les guies de viatge. “Parlar del final queda lluny, però sí que és cert que hem anat veient una baixada constant i progressiva”, lamenta, “el que hem fet és complementar-ho amb altres coses com per exemple llibres, cròniques i lectures que expliquen el territori on vas”.
Una altra opció que han copsat és l’adquisició de guies de viatge com a ‘souvenir’. “Veurem si passen a ser el record posterior que la gent vol col·leccionar, perquè es tracta d’una cosa tangible i que genera nostàlgia”, afirma. “Té un valor afegit que és difícil que desaparegui perquè quan viatges ja has dedicat un esforç, uns diners, un temps, però també unes emocions, unes expectatives i uns records. Quan tornes, guardar allò en físic dona peu a recordar el viatge”, resumeix.
Els estralls de la intel·ligència artificial
La llibreria Muntanya de Llibres de Vic, especialitzada en publicacions de muntanya i viatges des de la seva obertura, l'any 2004, atribueix a la irrupció de la intel·ligència artificial la forta caiguda de les vendes de guies de viatge. Segons els càlculs de l'establiment, han disminuït aproximadament un 25% durant l'últim any. El seu gerent, Xevi Cortacans, considera que eines com ChatGPT han tingut un impacte encara més gran que el que van representar en el seu moment les xarxes socials, ja que permeten planificar itineraris personalitzats de manera ràpida i senzilla.
Malgrat aquesta tendència, la llibreria constata que encara hi ha un perfil de client fidel a les guies en paper, perquè ofereixen informació "contrastada, estructurada i fàcil de consultar", sense haver de recórrer a múltiples pàgines web o perfils de xarxes socials per organitzar un viatge.
Pel que fa als hàbits dels viatgers, la demanda se centra principalment en destinacions europees i escapades de pocs dies. Durant l'estiu, però, augmenta l'interès pels viatges de llarga distància. Sud-amèrica s'ha consolidat com una alternativa segura després d'uns anys marcats per la incertesa internacional, mentre que el Japó torna a situar-se entre els destins més sol·licitats.
Cortacans també opina que les editorials han adaptat la seva oferta als nous perfils de viatgers. En els darrers anys han proliferat les guies destinades als usuaris d'autocaravanes i furgonetes càmper, un dels segments amb més creixement. Paral·lelament, aquestes publicacions han evolucionat en el seu format: cada vegada incorporen més fotografies, mapes i itineraris pràctics, alhora que redueixen el volum de text explicatiu. Aquest canvi respon tant a la influència de les xarxes socials, basades en el contingut visual, com a la tendència dels lectors a consumir informació més breu i directa.
Els mapes de muntanya resisteixen
La cartografia de muntanya és un dels àmbits que millor resisteix els efectes de la digitalització. El mapa en paper continua sent una eina útil per estudiar recorreguts, identificar refugis, fonts o possibles vies d'escapament abans de sortir. Durant l'activitat, habitualment es complementa amb dispositius GPS o tracks digitals.
Iglesias, de la Ulyssus, reconeix que amb el mòbil es pot tenir la localització concreta, però no la visió general del tema. “A l’hora de planificar no hi ha res com un mapa en paper, que et dona una visió global i una seguretat que va més enllà de percebre un rectangle petit que et mostra on ets”, assenyala. Tot i això, li sembla interessant que es pugui complementar una cosa amb l’altra.
Un comprador d’aquest format és en Jordi, de Girona, que sempre que necessita alguna cosa no dubta a visitar la llibreria. Quan prepara una ruta l’estudia del tot i és al lloc on fa servir la tecnologia per acabar de precisar “perquè potser hi ha boira, o perquè no es veuen les muntanyes de referència”. “A mesura que camines pots veure que aquell camí no està bé i seguir un altre, perquè no t’agrada o perquè fa massa pendent”, afirma, “es pot marcar sobre el paper i és senzill i pràctic”.
Per en Jordi interpretar la muntanya i el paisatge té molta importància per evitar problemes posteriors. “La gent que hi va confiant només en l’electrònica ha de fer aquest pas. Al paper és molt fàcil buscar una cosa i mentre l’estàs mirant, immediatament, et fa pensar en una altra i la trobes just després. És com menjar cireres, mai estires una i surt sola”, conclou.
