L’escriptor Roc Casagran (Sabadell, 1980) ha guanyat aquest dimarts el 65è Premi Sant Jordi de novel·la amb l’obra ‘Somiàvem una illa’, una exploració amb sensibilitat de les connexions humanes, familiars i filials.
El guardó s’ha entregat en el marc de la 74a Nit de Santa Llúcia – Festa Òmnium de les Lletres Catalanes, que s’ha celebrat al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Toni Güell (Barcelona, 1979) s’ha emportat el 27è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions per ‘Elefants’ i Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986) el 66è Premi Carles Riba de poesia amb ‘Tan bonica i tirana’. Joan Berlanga ha rebut el 62è Premi Folch i Torres de novel·les per a nois i noies i Mariona Bessa Jové, el 51è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil
Roc Casagran ha guanyat un dels premis més destacats de les lletres catalanes dotat amb 60.000 euros directes per a l’autor amb ‘Somiàvem una illa’, un crit d’auxili d’un personatge després de patir un sotrac. En aquesta edició s’han presentat al premi 38 originals.
L’obra guanyadora parla de la Carla, que després d’un fort sotrac necessita tornar a endreçar la seva vida, reconnectar amb el que és important de debò i curar-se les ferides. Per aconseguir-ho, haurà de viatjar molt endins de si mateixa, i molt enfora, també, a un munt d’illes que l’ajudaran a veure la vida des d’una altra òptica. Haurà de pujar dos fills encara petits, ser una bona parella per a l’Òscar, i una bona amiga per a la Nora.
La protagonista voldrà agafar perspectiva i escriu una carta des del fons del cor que l’ajudi a entendre com ha arribat al punt on és i què vol a partir d’ara. El treball presenta un doble relat, per una banda hi ha la història de diverses illes i la de la protagonista que intenta trobar el seu lloc al món.
El jurat del premi format per Sebastià Alzamora, Maria Dasca, Manuel Forcano, Mara Faye Lethem, Marcel Mauri, Mercè Sarrias i Carme Vidal Huguet ha constatat que amb un discurs "confessional", la novel·la fa “un repàs a un recorregut vital i, especialment, als abismes i les il·luminacions d’aquesta trajectòria”. Han constatat que es presenta, doncs, una exploració amb sensibilitat de les connexions humanes, familiars i filials. “Una novel·la que reflexiona sobre la capacitat d’apreciar allò proper amb una bona arquitectura argumental”, han argumentat.
Casagran, que a banda d’haver escrit diversitat de poemes és col·laborador en diversos mitjans de comunicació del país, ha explicat en una roda de premsa que la novel·la contemporània explora qüestions som la pèrdua de la identitat dels territoris, la criança dels fills, la relació amb la parella o com es cuiden les amistats, entre d’altres qüestions socials actuals. Tot plegat es formula a través d’una estructura amb salts temporals i la presència d’illes que apareixen i desapareixen.
L’autor que torna a escriure una novel·la des de 2016, ha indicat que el treball ofereix diferents nivells de lectura i que es podran fixar tant en la història com en la forma literària. Casagran s’ha mostrat molt satisfet per haver guanyat el Premi Sant Jordi de novel·la i ha reconegut que “li va molt gros”. Docent de professió, ha assegurat que la seva intenció és combinar la docència amb l’escriptura.
27è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions
El debutant Toni Güell ha guanyat el 27è Premi Mercè Rodoreda amb ‘Elefants’, uns contes que mitjançant la barreja d’elements reals amb fantàstics, basculen entre l’humor, la gravetat i la sàtira per teixir històries esquitxades de petites revelacions i d’instants en què l’impossible és a tocar.
Són un conjunt de narracions que posen en primer pla el poder de la imaginació i de l’enginy per accedir a mons nous i per fer front a les angoixes humanes. El llibre confia en la força de la literatura per apuntalar l’esperança en temps de neguits climàtics, tecnològics i existencials.
Enguany 45 originals s’han presentat al premi. Dotat amb 6.000 euros directes per l’autor, el jurat ha estat format per Joana Masó, Guillem Miralles, Manel Ollé, Marina Porras i Clàudia Rius. El jurat ha considerat que el recull ofereix “prosa literària que té la capacitat de crear atmosferes, de tocar temes contemporanis i de jugar amb elements de fantasia i barrejar-los amb ambients realistes. A més, s’atreveix a desafiar la forma de conte”.
Güell ha explicat que amb les vuit narracions ha volgut traslladar al lector que hi ha canvis que semblen impossibles però "no ho són" i que s’ofereixen escenaris postapocalíptics i distòpics. En els diferents contes hi apareixen elefants, d’aquí el títol de l’obra, perquè fen referència a la idea de l’entrada de quelcom exòtic que apareix i que no s’havia plantejat prèviament.
66è Premi Carles Riba de poesia
Blanca Llum Vidal ha guanyat un guardó dotat amb 5.000 euros, on s’havien presentat 60 originals, amb ‘Tan bonica i tirana’. El llibre proposa diverses capes en una proposta d’amor desbocat i exagerat.
Segons ha explicat, la primera capa és visible: un amor desbocat d’intensitat hiperbòlica que es diu amb un ritme nerviós, amb una llengua subordinada i amb uns poemes en prosa contundents i enigmàtics, a vegades barrocs i a vegades directes. Presenta “una reflexió sobre la malaltia invisible (la del cap que col·lapsa i la del cor destruït); un agraïment poliamorós a l’amistat que fa el món menys cruel i més just; una història en què es parla de cultura i d’humans a través d’animals i a través de la terra; un viatge pel roig, per la justícia social i l’esquerra; i, finalment, la sospita convençuda i constant que allò que pot explicar l’existència complexa, la revolució de la identitat i els conceptes i la concreció de les coses és el desig”.
El jurat format per Lluís Calvo, Maria Josep Escrivà, Josep M. Fonalleras, Marina Garcés i Josep Lluch ha destacat que els poemes en prosa són “punyents i plens d’honestedat, es claven en la memòria del lector com ganivets”. Segons han dit, l’autora hi expressa l’amor i el desamor, la passió i la ferida, l’esperança i el dolor amb una radicalitat, un desplegament verbal, una musicalitat i unes imatges de gran poeta, tan lliure com arrelada en “una tradició que va de Víctor Català a Pasolini”.
Llum Vidal ha sostingut que aquest llibre d’amor és el més “dolorós” que ha escrit mai perquè parteix de relacions i amor que contenen “verí”. Ha explicat que la seva literatura cada vegada està més poblada d’elements de la vida quotidiana. “És un llibre d’amor desbocat i exagerat. Hi ha un ritme nerviós i una sintaxi bastant subordinada”, ha comentat.
L’obra, amb diversitat de capes, explora qüestions com la salut mental o l’agraïment pel caràcter “polioamorós” de l’amistat. A més a més, es presenta com una reflexió sobre l’existència humana més complexa i la identitat ambigua.
62è Premi Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies
Joan Berlanga Sarraseca (Sabadell, 1972) ha guanyat el 62è Premi Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies amb ‘L’extraordinària vida d’un gos a les últimes’, una novel·la sensible i emotiva que dona veu a un gos vell. L’obra parla d’en Parrac, un gos mestís que no té pedigrí, però sí un munt de coses interessants per explicar. Tot i que ja és gran, recorda amb afecte la seva vida al costat de l’Anna i el Pol, la seva família humana.
Segons han explicat, el protagonista guia per una història plena de moments divertits, reflexius i entranyables. A través dels seus ulls, es descobreix com de meravellosa pot ser la vida, fins i tot quan és d’allò més normal.
Amb la participació de 9 originals, el premi de 4.000 euros ha tingut com a jurat Oriol Canosa, Mònica Estruch, Guillem Fargas, Elisenda Roca i Vanessa Roca. Els qui han decidit l’obra guanyadora han aplaudit el llenguatge "ric, però accessible", que narra amb “humor i empatia” el final de la vida, “combinant de manera magistral els records del passat i les reflexions del present, sempre sense caure en dramatismes”. “Una obra única que ens convida a veure el món a través dels ulls dels nostres companys més fidels i ens ajuda a comprendre i celebrar la vida amb profunditat i tendresa”, han subratllat.
Berlanga ha destacat que l’obra ha nascut de les ganes de reflexionar i per fer un clam sobre la vida, el saber viure, envellir i morir. L’autor ha explicat que el treball va destinat als més joves perquè, tot i que és d’una temàtica crua, es connecta molt amb el protagonista. “És un llibre de la vida, de les coses petites que no es valoren durant el dia a dia però que sí que ho fas un temps després”, ha dit.
51è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil
La biòloga Mariona Bessa Jové (Escaldes-Engordany, Andorra, 1994) ha guanyat el 51è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil amb ‘L’ascens dels rebels’, una distòpia amb una història de ciència ficció climàtica. S’ubica a l’any 2320. La humanitat viu confinada sota terra després que un desastre ambiental impossibilités la vida a la superfície. La Nira sempre ha anhelat veure el món exterior. Per això, quan arriba el moment de triar el seu futur, pren la decisió d’unir-se al Ministeri de Recolonització, un projecte que busca restaurar la vida a la superfície, tot i que això suposa trencar per sempre amb la seva família i la vida tal com la coneixia fins ara.
El premi dotat amb 6.000 euros, ha tingut com a membres del jurat Raquel Díaz, Gerard Guix, Jorge Jiménez, Cristina Ropero i Laia Soler. S’han presentat al premi 6 originals. El jurat ha afirmat que es tracta d’una novel·la trepidant i addictiva que recupera l’esperit de la distopia juvenil clàssica. “’L’ascens dels rebels’ ens trasllada a una societat diferent, però inquietantment reconeixible, alhora que reflexiona sobre la identitat, el passat i la responsabilitat per al futur. És una crida a la rebel·lió i un recordatori que l’esperança per a un món millor és a les mans dels joves”, han expressat.
Bessa ha dit que el treball no vol “alliçonar” si no que posa en alerta de “com podríem acabar” però fa una crida a l’esperança.
Bona gents i Xavier Giró
Durant la cerimònia s’ha entregat el Premi Internacional Joan B. Cendrós 2024, dotat amb 3.000 euros, a Bona Gents. Es tracta un projecte d’emprenedoria cultural iniciat fa gairebé dos anys per dos joves catalans residents a Londres, que busca la projecció internacional de l’escena musical actual en llengua catalana entre el públic del Regne Unit, i que treballa de manera molt estreta diverses entitats catalanes de l’exterior, ja siguin culturals, populars, del món acadèmic o de la societat civil. En aquest sentit, també fomenta avantatges per a la comunitat catalana a l’exterior.
Per la seva banda, l’històric professor de periodisme polític de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Xavier Giró Martí (Badalona, 1955) ha rebut el Premi de Comunicació Muriel Casals 2024, dotat amb 3.000 euros.
El professional, que no ha pogut assistir a la gala, ha estat premiat per “fomentar un periodisme crític i compromès durant trenta anys a les aules i promoure una mirada crítica sobre el sistema i el discurs dels mitjans”.
Nit de Santa Llúcia
La gala de la Nit de Santa Llúcia 2024 ha estat conduïda per Elisenda Pineda i ha comptat amb l’acompanyament d’Esbart Maragall i Mireia Calafell. A banda de música ha tingut moment particulars com la conversa entre la presentadora i el ChatGPT.
Enguany, la gala de la Nit de Santa Llúcia ha estat dedicada a la necessitat de preservar i compartir el català, davant de la situació d’emergència lingüística que viu el país. Partint d’aquesta base, i amb l’humor com a fil conductor, la gala ha ofert un viatge simbòlic per reivindicar el coneixement i ús de la llengua, i analitzar-ne l’estat de salut.
Entre les autoritats que han seguit l’acte hi ha hagut el president del Parlament, Josep Rull; la consellera de Cultura, Sònia Hernández; el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i representants de diversos grups parlamentaris.
