La cantant Maria del Mar Bonet, l’escriptora Marta Pessarrodona i l’activista cultural i editor Eliseu Climent han rebut aquest dijous la Medalla d’Or de la Generalitat de mans del president Pere Aragonès.
L’acte s’ha celebrat a la plaça Margarida Xirgu de Barcelona i ha comptat amb la participació de l’Orfeó Atlàntida i el Cor Dyapason, que han interpretat el cant de la Senyera. El guardó reconeix enguany tots els accents de la llengua catalana i els referents que han permès que el català tingui el seu estatus en àmbits com les arts, la música, la literatura, el món editorial o l’activisme. Dels premiats, Aragonès ha destacat que són tres “lluitadors” que “ho han donat tot pel progrés del català”.
Durant el seu discurs, el president ha subratllat la importància de recordar que Catalunya és “diversa i plural” com les persones que en formen part, que provenen de diversos “orígens i han seguit diferents trajectòries”. De fet, ha subratllat que mai ho havia estat tant com fins ara, que està a les portes d’arribar als 8 milions d’habitants.
Per això, Aragonès ha insistit que un dels aspectes que sempre ha cohesionat la societat és la “llengua”, que esdevé també el “principal vincle” amb els pobles germans. “Avançar en la llengua fa que avancem com a país”, ha assenyalat, afegint que una de les formes de fer-ho és “utilitzar-la” i lluitar per defensar-la arreu de les Illes, el País Valencià, Catalunya del Nord i la Franja. Aquí també ha fet referència a la recent mort de la lingüista Carme Junyent, a qui ha agraït “el mestratge” que va deixar.
Pel que fa als tres guardonats, ha remarcat que es tracta de tres lluitadors que “des d’àmbits diversos” ho han donat “tot pel progrés del català”. “Marta, gràcies pels teus versos; Maria, la historia de la cançó a casa nostre no s’entén sense la teva veu; i Eliseu, ets un exemple d’estima envers la nació i la seva gent”, ha conclòs.
L’acte institucional ha començat passades les vuit del vespre i ha durat poc més de mitja hora. La formació de la Guàrdia d’Honors del Cos de Mossos d’Esquadra ha estat l’encarregada de donar el tret de sortida amb la hissada de la senyera. Seguidament s’ha donat pas a una actuació musical a càrrec de dues formacions barcelonines, l’Orfeó Atlàntida del barri d’Hostalfrancs i el Cor Dyapason de Sarrià.
L’actriu Anna Barrachina ha estat l’encarregada de conduir l’acte, que ha reconegut amb la màxima distinció honorífica de la Generalitat a Maria del Mar Bonet, Marta Pessarrodona i Eliseu Climent. Bonet ha estat guardonada per més de cinquanta anys de trajectòria, “transmetent els sentiments a tots els racons on es parla la nostra llengua”, Pessarrodona per "la seva trajectòria literària d'amplíssim nivell" i Climent pel seu “compromís amb la llengua al conjunt del domini lingüístic”.
Els premiats s’han mostrat emocionats i durant les seves intervencions han agraït en diverses ocasions “l’honor” de rebre la Medalla d’Or. En el cas de Pessarrodona, igual que Aragonès, ha dedicat part del discurs a recordar Junyent, i una altra a repassar les seves arrels. “Em sento una persona afortunada, gràcies a la meva família i també al meu país, Catalunya”, ha apuntat.
Climent, en canvi, ha recordat durant la seva intervenció que actualment la llengua passa per un moment complicat, i que el premi li serveix com “una injecció d’energia positiva” per seguir treballant. “Fa una seixantena d’anys uns estudiants començàvem a remoure les bases del franquisme, res hauria estat possible sense l’ajuda de molta gent”, ha recordat.
Finalment, pel que fa a Bonet, ha admès que és estrany sentir-se “parlar, i no cantar”. “És difícil explicar els sentiments que representa aquesta medalla”, ha explicat, “la llengua és l’ànima dels països catalans on he crescut i m’he format en llibertat”, assegurant també que els seus pares estarien molt contents.
La cantant Mireia Feliu acompanyada al piano per Roger Mas, han clos l’acte que ha comptat amb una nodrida representació de membres del Govern i representants de les diferents formacions del Parlament. L’entrega de les Medalles d’Or ha estat el primer dels actes emmarcats en els diferents que s’aniran portant a terme durant els pròxims dies en motiu de la Diada de Catalunya.
Tres llargues trajectòries
Maria del Mar Bonet (Palma, 1947) ha excel·lit com a cantant des de la seva immensa nau balear, exercint d’ambaixadora de la música popular dels Països Catalans als escenaris de tot el món i, col·laborant amb músics de Grècia, Turquia, Síria, Egipte, Tunis, Itàlia, i de totes les cultures de les dues riberes de la Mediterrània, la seva font de inspiració. Com a compositora, ha contribuït a divulgar l'obra de grans poetes dels Països Catalans i universals. Ho ha fet al Japó, a banda i banda dels Estats Units, a Llatinoamèrica i a tota Europa, i sempre en la seva llengua, coincidint amb artistes com Milton Nascimento, Mikis Theodorakis, Omara Portuondo, Quilapayún, Jackson Browne, Lluís Llach o Joan Manuel Serrat.
Al 2003 va ser guardonada ex-equo amb el Premi Tenco juntament amb Patti Smith i Jane Birkin, a San Remo, a Itàlia. Els seus inicis daten a finals dels anys 60. Va formar part del col·lectiu dels 16 jutges i, gairebé sis dècades després, la seva presència als principals escenaris del país és constant. Ha publicat gairebé 40 àlbums discogràfics i el seu extens repertori compta amb més de 500 cançons, on hi trobem títols com ‘Què volen aquesta gent?’, ‘Alenar’, ‘La Balanguera’, i ‘Jim i Mercè’.
Eliseu Climent (Llombai, 1940) és un activista cultural i editor del País Valencià, conegut pel seu compromís amb la cultura catalana. Llicenciat en Dret per la Universitat de València. L’any 1968 va fundar, juntament amb Rosa Raga, la llibreria i l’editorial ‘Tres i Quatre’, que va ser l’embrió d’un projecte cultural centrat en l’àmbit de les publicacions, primer, i poc després obrint-se a la dinamització cultural del País Valencià. També va ser fundador i organitzador dels Premis Octubre, que se celebren des de 1973.
El 1978, Climent va ser fundador, juntament amb Joan Fuster, de la fundació d’Acció Cultural del País Valencià, de la qual n’és president d’honor. És també l’editor del setmanari ‘El Temps’, que es publica a València des del 1984, i de la revista cultural ‘L’Espill’, fundada el 1979. Va ser responsable de la instal·lació al País Valencià de la xarxa de repetidors de TV3, Canal 33 i Catalunya Ràdio. És membre i fundador de la Fundació Josep Renau; del Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma, plataforma per al rellançament cultural del País Valencià, i del Centre Carles Salvador, dedicat a l’ensenyament de la llengua. Va ser promotor de la creació de la Xarxa Vives d’Universitats el 1994 i, actualment, és president de la Institució Joan Fuster. És editor del portal web ‘El Temps de les Arts’ des de 2018 i organitzador dels Premis El Temps de les Arts des de 2021.
Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941) reconeguda com a poeta, narradora, assagista i traductora, es va iniciar amb el recull ‘Primers dies de 1968’ (1968), seguit d’obres com ‘Setembre 30’ (1969, prologat per Gabriel Ferrater), ‘Vida privada’ (1972), ‘Memòria’ (1979), ‘A favor meu, nostre’ (1981), ‘Berlin suite’ (1985) o ‘Homenatge a Walter Benjamin’ (1989). Entre les seves publicacions es troben els llibres de poesia ‘Animals i plantes’ (2010) o ‘Variacions profanes’ (2019). La seva tasca literària ha estat lligada a l’estudi i difusió d’autores, catalanes i d’arreu, a través de la traducció, l’anàlisi i la reivindicació de les seves obres.
Als seus retrats de figures com Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Frederica Montseny, Mercè Rodoreda i Caterina Albert, amb fotografies de Pilar Aymerich, i s’hi sumen els seus treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, sobre el qual va comissariar una exposició a la Fundació La Caixa, o les traduccions al català d’autores com Doris Lessing, Harold Pinter, Susan Sontag, Simone de Beauvoir o Marguerite Duras. Coincidint amb el seu vuitantè aniversari, Pessarrodona publica ‘Tot m’admira. Poesia Completa’ (1965-2021), que recull tota la seva obra poètica. Els seus orígens se situen a Vallmanya de Pinós (Solsonès), on recentment s’ha descobert una placa en honor seu a la casa pairal de la seva família paterna.
