L'historiador medievalista, arxiver i exdirector de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) entre 1992 i 2015, Josep Maria Sans i Travé, ha mort aquest diumenge, segons ha informat l'ANC.
Sans i Travé va néixer el 1947 a Solivella (Conca de Barberà) on aquest dilluns a les 5 de la tarda se li farà una missa funeral a la parròquia del poble. Al matí, a les 10, se li farà una vetlla a Montblanc. Sans i Travé ha estat reconegut pels seus estudis sobre la Generalitat medieval i moderna, l'ordenació del sistema públic d'arxius de Catalunya i la seva lluita pel retorn dels 'Papers de Salamanca', entre altres fites.
L'ANC ha destacat la seva figura polifacètica: estudiós dels templers, docent universitari, de gran sensibilitat pel patrimoni, impulsor del coneixement històric del notariat, de l’edició de fonts i la difusió de la recerca, compromès políticament, amb gran do de gents, amant de la seva comarca, i figura clau, en les darreres dècades, en la història dels arxius catalans en general i de l’Arxiu Nacional en particular, al capdavant d’un equip consolidat durant el seu mandat.
Llicenciat en història medieval per la Universitat de Barcelona (1971), va completar la seva formació a universitats, arxius i centres de recerca italians, en concret, a Prato, Roma i Bolonya, universitat on es va doctorar (1973). Aquesta formació el va empènyer a una breu carrera docent a la Universitat de Barcelona, que abandonaria per dedicar-se plenament a l’administració dels arxius de la Generalitat a partir de 1980.
Al capdavant del sistema arxivístic català
Director tècnic de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona des del 1976, Josep Maria Sans i Travé havia estat designat el 1980 cap del Servei d’Arxius del Departament de Cultura, a l’inici del primer Govern autonòmic. Va fer el primer desenvolupament de l’Arxiu Nacional i el disseny i creació de la xarxa d’arxius locals i comarcals i dels arxius centrals administratius en tots els Departaments de la Generalitat i institucions, entitats i organismes dependents. També va col·laborar en l’elaboració dels avantprojectes de la primera llei d’arxius i de la llei d’arxius i documents, aprovades pel Parlament de Catalunya el 1986 i 2001, respectivament. El 1992 va prendre del primer director, Casimir Martí i Martí (Vilanova i la Geltrú, 1926-Barcelona, 2021), la responsabilitat de consolidar el gruix institucional del primer arxiu de la Generalitat de Catalunya, fent realitat la construcció de la seu de Sant Cugat del Vallès, inaugurada el 1995.
L’entrada en servei de la nova seu de Sant Cugat, va anar acompanyada de l’aprovació el 1995 del decret que ha organitzat el centre fins a l'actualitat. La batalla constant pel retorn dels anomenats 'Papers de Salamanca' va ser un dels esforços encapçalats per Sans i Travé adreçats per reconstruir, en la mesura del possible, els fons documentals de la Generalitat republicana i dels seus presidents, desbaratats per la derrota de la democràcia i de Catalunya el 1939.
També va col·laborar a establir des de 2003 un mecanisme reglat de transferència dels fons dels presidents de la Generalitat actual a l’Arxiu Nacional, que ha contribuït a assegurar-ne la preservació.
Durant alguns mesos dels anys 2003 i 2004 va exercir, a més, la responsabilitat de director general del Patrimoni Cultural.
D’entre les incomptables iniciatives, accions i realitzacions del seu mandat relacionades amb els fons històrics de l’àmbit privat, a més de l’ingrés de fons de personatges tan destacats com Pau Casals, Montserrat Roig o Josep Puig i Cadafalch, cal destacar el seu paper decisiu en la incorporació a l’Arxiu Nacional dels fons nobiliaris i patrimonials més rellevants del país que encara romanien fora del sistema públic d’arxius, i l’activíssima campanya per la recuperació dels fons històrics d’empreses, durant uns anys en què la crisi econòmica posava en risc el vell model centenari protagonista de la revolució industrial.
Una sòlida formació i l’exercici com a historiador i arxiver
La seva recerca s’ha centrat en la història de Catalunya entre els segles XI i XV, en la del notariat català, de la Generalitat medieval i moderna i dels ordes militars, amb un nombre molt considerable de publicacions en l’àmbit especialitzat. Per a la història del notariat cal destacar la seva activitat com a director de publicacions de la Fundació Noguera, des de la qual va organitzar congressos i impulsar publicacions miscel·lànies, estudis i edicions de catàlegs i fonts, a més de dirigir durant deu anys la revista 'Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols' (1974-1984). El doctor Sans i Travé va mantenir viva sempre la reclamació per a Catalunya dels fons de l’antic Arxiu Reial de Barcelona i, en particular, els de la vella Diputació del General, tema que el va impulsar a l’edició d’una obra de referència: els deu volums dels 'Dietaris de la Generalitat de Catalunya' (1994-2008).
Darrers temps de reconeixements
Des de 2006 va incorporar-se com a acadèmic de número a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 2008 a la Reial Acadèmia de Doctors. El seu perfil acadèmic i de coneixement històric i patrimonial ha fet que fos convidat a formar part del consell de redacció de la 'Revista de Catalunya', el Patronat dels castells de Miravet, Ciutadilla i Maldà, les Fundacions Castells Culturals Catalans o Roca-Sastre i el Comitè Tècnic d’Edició de Textos Jurídics Catalans del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica. Fins a avui ha estat també membre del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català del Departament de Cultura.
