L'exdirector general adjunt del Comitè Olímpic Internacional (COI), Pere Miró, ha assegurat que Catalunya té potencial per organitzar uns altres Jocs Olímpics, sigui d'estiu o d'hivern, si hi ha prou consens social i institucional.
"Catalunya pot organitzar uns JJOO, tot depèn de la voluntat de voler-los fer", ha dit en una entrevista amb l'ACN des de Suïssa, país on viu des de fa trenta anys. En un context geopolític, "bastant més complicat que 10 anys enrere", l'encara assessor de la presidència de la institució ha demanat que als Jocs Olímpics de París del 2024 hi hagi "esportistes de totes les nacionalitats", també russos i ucraïnesos i israelians i palestins, per "donar un exemple de pau".
Després de ser nomenat director de l'Inef de Barcelona amb 26 anys, es va involucrar en l'organització dels jocs a Barcelona durant sis anys. L'endemà de la cloenda i per motius que "continuen sent un misteri" trenta anys després, va ser contactat per Joan Antoni Samaranch perquè se n'anés a Lausana (Suïssa) a treballar pel COI.
Durant tres dècades de dedicació a l'elit de l'olimpisme, la seva feina a l'organisme esportiu ha anat des de portar el programa de solidaritat d'ajuda al desenvolupament fins a capitanejar les relacions amb els 206 comitès internacionals, que són més que el nombre d'estats de Nacions Unides (193). Després de participar en 17 jocs i de parlar de tu a tu amb estats amb conflicte, Miró admet que la situació al món és "bastant més complicada" que fa 10 anys per celebrar un l'esdeveniment internacional esportiu per excel·lència.
Potencial per uns nous jocs a Catalunya
El subdirector general d'operacions del comitè que va organitzar els jocs del 92 confessa que li "agrada molt la idea" que l'esdeveniment esportiu més important del món es torni a celebrar a Catalunya. "No soc qui per animar una candidatura, però penso que té un bon potencial", ha constatat Miró, que ha recordat que els jocs del 92 "estan a la memòria de tot el món olímpic i no olímpic". "Barcelona va enamorar tothom, els catalans i els barcelonins van fer un treball extraordinari, és lògic que amb aquestes referències es pensi que Catalunya pot organitzar uns jocs en el futur, tot depèn de la voluntat de voler-los fer", ha indicat.
Pel que fa a l'intent fallit de presentar una candidatura per als Jocs Olímpics d'hivern del 2030, considera que "no va quallar no perquè la feina de Catalunya no fos ben feta sinó perquè altres factors ho van impedir". Preguntat sobre si hi ha més possibilitats d'organitzar uns jocs d'estiu per la manca de neu al Pirineu, ha assegurat que "l'important és la voluntat pròpia del país, del territori i dels ciutadans" que han de valorar quin convé més.
Els Jocs Olímpics d'hivern del 2030 encara no s'han adjudicat i hi haurà possibilitats de presentar una candidatura pel 2034 o el 2038; de la mateixa manera que uns d'estiu per al 2036 o 2040.
Encara que els jocs de Barcelona siguin "el mirall de qualsevol ciutat" pel llegat que van deixar, aquesta competició també han sigut protagonistes per mala gestió com en el cas de Salt Lake City (Estats Units) o els de Rio de Janeiro (Brasil). Miró assegura que organitzar uns jocs és bo per un país "sempre que es faci de manera pensada, en benefici del territori i no només pensant en els 16 dies que hi haurà els esportistes".
Conflicte Israel-Palestina
Preguntat sobre el conflicte entre Israel i Palestina, que s'ha agreujat des del 7 d'octubre i ja compta més de 9.500 morts en menys d'un mes, el dirigent esportiu nascut a Manresa demana que a França "hi siguin tots" els esportistes "com ha sigut últimament en els jocs, ja fa bastantes edicions" i que la competició esportiva sigui "un exemple d'unitat i de pau". L'equip palestí ha participat a les Olimpíades des del 1996, a Atlanta.
L'entitat amb seu a Suïssa va garantir, per exemple, que els esportistes palestins poguessin creuar les àrees de control israelià per a entrenar o competir entre Gaza i Cisjordània. "El COI ha fet de pont i ha ajudat que la relació a través de l'esport existís. No sé si es pot mantenir molt més temps, esperem que sí i que l'esport tingui un paper important", ha afegit l'alt dirigent.
Rússia-Ucraïna, el conflicte més difícil pel COI
D'altra banda, Miró, que duu a les espatlles l'experiència d'haver viatjat com a representant del COI a 167 països, ha admès que la invasió russa a Ucraïna ha generat "una de les situacions més difícils" que ha vist.
Els països europeus s'han posicionat clarament a favor d'Ucraïna en el conflicte i han tallat vincles diplomàtics amb Rússia i han pressionat per també aïllar la federació russa en l'àmbit esportiu. A diferència del que ha passat amb les tensions entre països que els quedaven més llunyans com ara els iranians i els israelians i l'Aràbia Saudita i el Iemen, aquesta vegada els ponts de diàleg per a mantenir la relació esportiva no han funcionat, constata.
"Des del COI, sempre intentem que l'esport serveixi per unir els pobles i en aquest cas estem fent el mateix", ha dit Miró, que ha insistit que ja s'han pres mesures contra "Rússia com a país". Per això, demana que es permeti als esportistes russos "no vinculats al conflicte" competir amb un uniforme blanc i sense la bandera. Segons Miró, "la gran majoria de federacions han seguit les recomanacions i els esportistes russos estan competint amb aquestes condicions", d'atletes neutrals.
De la mateixa manera, el Comitè Olímpic Internacional ha donat suport tècnic als atletes d'Ucraïna "que tenen dificultats per sobreviure" perquè puguin continuar la trajectòria esportiva i competir internacionalment.
"L'esport no és tan sols per cremar energia o per tenir medalles sinó una eina d'entesa entre els pobles", ha insistit Miró, que recorda la feina feta en conflictes com el dels Balcans, on es va formar un comitè olímpic el 1997 entre bosnians, serbis i croats. De la mateixa manera, ha intervingut en la reconstrucció del comitè a l'Iraq post-Saddam Hussein i amb decisions que no els han fet "gaire populars" com la inclusió als jocs de Kosovo, estat no reconegut a les Nacions Unides i per països com Espanya.
