La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una segona primavera, segons ha constatat el projecte de ciència ciutadana Barcelona Reconnecta, amb la participació del Servei Meteorològic de Catalunya, el CREAF i la UAB, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.
Així, ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord. Els colors de la tardor també arriben dies més tard del que acostumaven a fer-ho.
El projecte ha recollit enguany gairebé 2.000 fotografies enviades per la ciutadania per tal de fer un seguiment dels efectes del canvi climàtic sobre el calendari de la natura a la ciutat.
Durant les darreres setmanes s’ha notat un canvi brusc de temperatura a Catalunya. L’inici de tardor anormalment càlid i sec ha donat pas a un principi de novembre que ha estat més fred i adient a l’època de l’any. Les dades ciutadanes recollides per la xarxa FenoCat del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i de l’observatori RitmeNatura del CREAF confirmen que a la tardor han tornat a florir molts arbres fruiters (tarongers, ametllers, pruneres, magraners) i també d’altres plantes com l’arç blanc, l’esbarzer, la ginesta, l’aranyoner, l’estepa negra i un llarg i preocupant etcètera. A més, han rebrotat i florit espècies tan importants com la vinya i han produït fruit per segona vegada arbres com la perera o el cirerer.
“Les floracions i fructificacions de tardor són força més discretes que les primaverals, però requereixen d’una despesa energètica per part de la plantes que normalment no els serveix per a res, ja que aquestes flors i fruits deixen de ser viables quan arriba el fred. És un malbaratament de recursos que podrien necessitar la primavera següent”, ha explicat Ester Prat, coordinadora de l’observatori ciutadà RitmeNatura del CREAF.
Aquesta modificació dels cicles naturals de les espècies s’ha produït a gran part de Catalunya, amb especial incidència entre les comarques de l’Empordà, el Maresme, Barcelona, el Baix Llobregat, el Vallès, Osona i el Penedès, entre d’altres.
Un altre efecte molt vistós d’aquest estiu que s’allarga és l’endarreriment dels fenòmens fenològics habituals de la tardor, com són el canvi de color de les fulles i la seva posterior caiguda. “Fa anys que observem una clara tendència a l’escurçament de les estacions de transició. Enguany hem tingut condicions climàtiques pràcticament d’estiu fins a finals d’octubre”, ha indicat Jordi Cunillera, cap de l’equip de canvi climàtic del l’SMC. “Si fa més calor, els arbres caducifolis mantenen les fulles durant més temps i allarguen el període en que fan la fotosíntesi, de manera que canvien les seves condicions naturals habituals i necessiten més aigua”, ha afegit Cunillera, que ha remarcat que als llocs on la sequera té un gran impacte, el dèficit hídric pot arribar a tenir més pes que l'allargament de l'estació càlida i els arbres perden les fulles com a mecanisme de defensa per no perdre més humitat.
Les dades de l’SMC exposen que Catalunya ha viscut el setembre més càlid de les últimes dècades i un mes d’octubre que ha estat pràcticament calcat al de l’any passat, quan es van batre la gran majoria dels rècords de temperatura per a aquesta època de l’any.
