Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dilluns el manifest 'A l'escola catalana, la llengua no es toca!', un text que denuncia la "regressió" del català a les aules i "les amenaces judicials" contra el model d'escola catalana.
L'entitat demana a la Generalitat que actuï amb urgència perquè cap alumne surti de l'escolarització obligatòria sense parlar bé la llengua. A més, recorden que més d'un de cada quatre alumnes no la fa servir mai o gairebé mai amb els companys de classe. El manifest ja s'ha fet arribar a USTEC-STEs, CCOO, UGT, la Intersindical-CSC, la CGT i la Plataforma Pública i en Català, a qui l'organització reclama que posin el català sobre la taula en les converses amb el Departament d'Educació.
Segons les entitats signants, la situació del català a les escoles és preocupant per la combinació de tres factors: el descens de l'ús social de la llengua entre infants i joves, la manca de desplegament de les polítiques d'immersió i els atacs judicials i polítics per imposar més hores de castellà.
Per il·lustrar el primer punt, el manifest cita dades del Departament segons les quals un 28% de l'alumnat no fa servir mai o gairebé mai la llengua amb els companys, i un 21% només l'utilitza poques vegades. L'entitat hi afegeix que, d'acord amb l'enquesta d'usos lingüístics del 2023, una de cada quatre persones residents a Catalunya no manté cap conversa en català.
Pel que fa al vessant judicial, l'organització assenyala la sentència del Tribunal Suprem que obliga a incorporar el castellà a la retolació dels centres i alerta de la resolució que el Tribunal Constitucional encara pot dictar sobre el 25% de classes en aquesta llengua. En aquest sentit, recorden que el relator de l'ONU sobre qüestions de minories ja va advertir el 2023 que imposar aquest percentatge no s'ajusta al dret internacional.
A partir d'aquest diagnòstic, el manifest planteja cinc peticions a la Generalitat. Reclama que les escoles avaluïn el nivell de català de l'alumnat, que el Govern desplegui les mesures del Pacte Nacional per la Llengua que segueixen pendents i que hi destini més recursos, sobretot per reduir ràtios i ampliar les aules d'acollida, en la línia del 6% del PIB que, recorda l'entitat, Salvador Illa va prometre per a educació. Demana també que les direccions facin complir els projectes lingüístics dels centres, amb la intervenció de la inspecció si cal, i que es generin entorns "realment immersius", amb un professorat format i amb el nivell C2 acreditat.
Expliquen que els últims governs han tingut una resposta "insuficient" davant d'aquestes ofensives, i que només una reacció compartida per tot el sector permetrà fer-hi front.
