El cinema català torna a Hollywood de la mà de 'Sirât'. Dos anys després de les nominacions de 'La societat de la neu', de J. A. Bayona, i 'Robot dreams', de Pablo Berger, una coproducció catalana assaltarà de nou els Oscars en les categories de millor pel·lícula internacional i millor so.
El film d'Oliver Laxe culmina així un periple pels grans premis internacionals, que va arrencar a Canes, d'on en va marxar esperonada amb el premi especial del jurat. En l'Oscar Internacional, 'Sirât' s'enfrontarà a les potents 'Valor sentimental' i 'L'agent secret', a més d''Un simple accident' i 'La veu de Hind'. En l'apartat de so, es veurà les cares amb 'F1', 'Frankenstein', 'Una batalla tras otra' i 'Los pecadores'.
L'actor Sergi López, protagonista de 'Sirât', admetia recentment a l'ACN que no seria fàcil tornar amb premi. Assegurava que està "molt bé, és molt xulo i una gran notícia" que el film d'Oliver Laxe vagi als Oscars amb dues nominacions i admetia que tot el que estava passant amb el film "és brutal". "Si ens donen l'Oscar serà collonut i si no ens el donen, no ho serà tant, però només faltaria que ens queixéssim", va dir en declaracions a l'ACN.
A priori, els films amb més opcions són 'Valor sentimental', de Joachim Trier, i 'L'agent secret', de Kleber Mendonça Filho. La pel·lícula brasilera -premi a la millor direcció a Canes- ha frustrat les aspiracions de ‘Sirât’ en diverses ocasions els últims mesos: des dels Globus d’Or, passant pels Spirit Awards i els Critics Choice Awards.
De la seva banda, la noruega 'Valor sentimental', guanyadora del Gran Premi del Jurat de Canes, ha desbancat 'Sirât' als Bafta en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa i va superar la cinta de Laxe a millor pel·lícula, guió, direcció i actor als Premis del Cinema Europeu.
També opten a l'estatueta a millor pel·lícula internacional 'Un simple accident', de Jafar Panahi, que es va alçar amb la Palma d’Or al Festival de Cannes 2025, i 'La veu de Hind', de Kaouther Ben Hania.
El productor de ‘Sirât’, Oriol Maymó, explicava divendres a l’ACN que l’equip afronta la gala dels Oscars sense pressió i amb la sensació d’haver fet la feina. De fet, creu que altres competidors, com ‘Valor sentimental’, viuran la nit amb més pressió que ells per aconseguir una estatueta. Maymó arriba a la nit dels Oscars amb la tranquil·litat d’haver portat el film d’Oliver Laxe a un “port espectacular”. “La nominació ja és el premi, venim aquí bàsicament a gaudir-ho”, va concloure.
Qui també mostrava tranquil·litat dos dies abans de la gala és el mateix Laxe, per a qui el recorregut internacional que ha fet amb ‘Sirât’ ha estat també un viatge inesperat, com el del protagonista interpretat per Sergi López. “’Sirât’ estava més a prop de ser un fracàs que de tenir dues nominacions als Oscars”, va afirmar a l’ACN. Tot i això, també va mostrar les seves cartes davant dels seus competidors. Per a ell, la seva pel·lícula és la “més diferent” i “la més cinematogràfica”. “És la que confia més en el cinema, en la sala de cinema com un espai per a la catarsi”, va afirmar.
Una carrera meteòrica iniciada fa prop d'un any
La carrera meteòrica de la pel·lícula d'Oliver Laxe, amb un 60% de producció catalana, va començar el maig passat al Festival de Canes, un certamen que ha funcionat sempre com a talismà per a Oliver Laxe i que li va valdre el Premi Especial del Jurat. El director nascut a París, de pares gallecs i format a Barcelona, ha presentat al certamen -el més prestigiós del món- tots els seus films anteriors, que sempre han tornat de França amb premi.
Al llarg de l'any, 'Sirât' ha sumat els cinc guardons tècnics a millor so, direcció de producció, càsting, muntatge i fotografia als Premis del Cinema Europeu, i els reconeixements, la gran majoria també tècnics, assolits als Gaudí -vuit premis- i als Goya -sis-.
Amb la doble nominació de 'Sirât', el cinema català suma divuit nominacions al llarg de la seva història, tot i que en només dues ocasions n'han tornat amb estatueta. La gesta la va firmar primer Néstor Almendros el 1979, quan va recollir l'Oscar a millor direcció de fotografia per 'Dies del cel', de Terrence Malick. Els segons i últims en fer-ho han estat Montse Ribé i David Martí, que se'l van endur el 2007 per 'El laberinto del fauno'.
El so, una de les claus de l'èxit
Un dels punts forts de 'Sirât' és el so, reconegut en diverses gales cinematogràfiques, com la dels Premis de Cinema Europeu, els Goya o els Gaudí. Les artífexs que han fet possible la sonoritat de la cinta, que camina a ritme del techno i l'electrònica, han estat les tècniques de so Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Pradera.
Per aixecar-se del pati de butaques del Dolby aquest diumenge hauran de batre 'F1', dirigida per Joseph Kosinski, 'Frankenstein', de Guillermo del Toro, 'Una batalla tras otra', de Paul Thomas Anderson, i 'Los pecadores', de Ryan Coogler.
En declaracions a l’ACN, Laia Casanovas, Amanda Villavieja i Yasmina Praderas van descriure com una “fita” haver obtingut la nominació al costat de pel·lícules americanes de gran pressupost. També esperen que ajudi a fer més visible que especialitats com la del so “també aporten narrativa a les històries” i formen “una part indispensable” dels projectes.
'Sirât', el pont entre l'infern i el paradís
La pel·lícula més radical d'Oliver Laxe narra el viatge sense límits d'un pare i el seu fill per trobar la filla per festes rave a les muntanyes del Marroc. 'Sirât' significa 'camí' en àrab i té un fort component religiós en l'islam, tant físic com espiritual. D'una banda, és el camí interior que empeny una persona a "morir abans de morir". És, també, el pont que uneix l'infern amb el paradís. Precisament la polisèmia s'insereix a totes les arestes de la nova pel·lícula d'Oliver Laxe, que empeny els seus protagonistes -que, a excepció de Sergi López, debuten en la interpretació- a reconciliar-se amb la mort sobrevivint.
Convençut que som una societat radicalment tanatofòbica, la proposta del cineasta pretén acostar l'ésser humà a la pèrdua. 'Sirât' és una exploració de l'autenticitat real, una invitació a entendre la mort com a "porta per viure amb més dignitat i intensitat". Segons el cineasta, el llargmetratge és també una excusa per parlar "de la vida i de com créixer personalment". "Hem de fer aquest camí, hem de preparar-nos per a morir, i els personatges de la pel·lícula es troben precisament en l'abisme de comprendre que són imperfectes, preguntar-se de què són capaços i fins a quin punt podran saltar", reflexionava el també director de l'exitosa 'O que arde' en una entrevista amb l'ACN des de Canes.
La pel·lícula avança al ritme de l'atmosfera experimental del músic Kangding Ray que, amb el techno com a bandera, dibuixa una banda sonora de paisatges foscos. Laxe, que també és músic, no entén el setè art sense les notes com a pentagrama, que al llargmetratge havia de convertir-se en la invitació sensorial perquè l'espectador es deixés portar. El repartiment el completen el jove Bruno Núñez amb un grup d'actors amateurs, una aposta habitual del director. Un cop més, Oliver Laxe escriu el guió amb Santiago Fillol.
