La pel·lícula més radical d'Oliver Laxe, 'Sirât', s'examina aquest dissabte a Berlín a la gala dels Premis de Cinema Europeu. La coproducció catalana, esperonada pel Premi del Jurat de Canes i pendent de fer el salt a Hollywood, acumula nou nominacions, entre elles, la de millor pel·lícula europea, llargmetratge de ficció, direcció, millor actor per a Sergi López i millor guió.
No és l'única cinta catalana que aspira a fer-se un lloc en el palmarès. El documental sobre la tauromàquia d'Albert Serra, 'Tardes de soledad', Conxa d'Or a Sant Sebastià, opta a dues estatuetes. 'L'Olivia i el terratrèmol invisible', el primer llargmetratge català fet en stop-motion, completa la presència catalana als Premis Europeus amb dues nominacions.
La carrera meteòrica de 'Sirât', amb un 60% de producció catalana, va començar el maig passat al Festival de Canes, un certamen que ha funcionat sempre com a talismà per a Oliver Laxe. El director nascut a París, de pares gallecs i format a Barcelona hi ha presentat tots els seus films anteriors, que sempre han tornat amb premi.
Arriba a capital alemanya amb una desena de nominacions europees sota el braç, una collita que haurà de fer valdre si vol certificar -dijous que ve- l'ascens a la meca de la cinematografia mundial, els Oscars, on 'Sirât' ha estat preseleccionada en cinc categories.
A la gala d'aquest dissabte opta als premis de millor pel·lícula europea, millor director (Oliver Laxe), millor actor (Sergi López), millor guió (Santiago Fillol i Oliver Laxe), millor direcció de càsting (Nadia Acimi, Luis Bértolo i María Rodrigo), millor direcció de fotografia (Mario Herce), millor muntatge (Cristóbal Fernández), millor disseny de producció (Laia Ateca) i millor disseny de so (Laia Casanovas, Amanda Villavieja i Yasmina Praderas).
Al seu torn, 'Tardes de soledad' aterra a Alemanya amb nombrosos premis i l'aval de la crítica des que es va estrenar, el 2024, al Festival de Sant Sebastià, un certamen que li va entregar la Conxa d'Or. El llargmetratge d'Albert Serra lluitarà aquest dissabte per fer-se seves les dues nominacions europees, la de millor documental i millor pel·lícula.
Finalment, la presència procedent de Catalunya als Premis del Cinema Europeu la tanca 'L'Olivia i el terratrèmol invisible', el primer llargmetratge català gravat en stop-motion, que va ser distingit al Festival Internacional de Cinema d’Animació d’Annecy l'any passat, un dels més prestigiosos del món. El film d'animació d'Irene Iborra no només competeix a millor llargmetratge d'animació europeu, sinó que també ha aconseguit fer-se un lloc en una de les principals categories dels premis, la de millor pel·lícula europea.
'Sirât', el pont entre l'infern i el paradís a ritme de techno
La pel·lícula més radical d'Oliver Laxe narra el viatge sense límits d'un pare i el seu fill per trobar la filla per festes rave a les muntanyes del Marroc. 'Sirât' significa 'camí' en àrab i té un fort component religiós en l'islam, tant físic com espiritual. D'una banda, és el camí interior que empeny una persona a "morir abans de morir". És, també, el pont que uneix l'infern amb el paradís. Precisament la polisèmia s'insereix a totes les arestes de la nova pel·lícula d'Oliver Laxe, que empeny els seus protagonistes -que, a excepció de Sergi López, debuten en la interpretació- a reconciliar-se amb la mort sobrevivint.
Convençut que som una societat radicalment tanatofòbica, la proposta del cineasta pretén acostar l'ésser humà a la pèrdua. 'Sirât' és una exploració de l'autenticitat real, una invitació a entendre la mort com a "porta per viure amb més dignitat i intensitat". Segons el cineasta, el llargmetratge és també una excusa per parlar "de la vida i de com créixer personalment". "Hem de fer aquest camí, hem de preparar-nos per a morir, i els personatges de la pel·lícula es troben precisament en l'abisme de comprendre que són imperfectes, preguntar-se de què són capaços i fins a quin punt podran saltar", reflexionava el també director de l'exitosa 'O que arde' en una entrevista amb l'ACN des de Canes.
La pel·lícula avança al ritme de l'atmosfera experimental del músic Kangding Ray que, amb el techno com a bandera, dibuixa una banda sonora de paisatges foscos. Oliver Laxe, que també és músic, no entén el setè art sense les notes com a pentagrama, que al llargmetratge havia de convertir-se en la invitació sensorial perquè l'espectador és deixés portar. El repartiment el completen el jove Bruno Núñez amb un grup d'actors amateurs, una aposta habitual del director. Un cop més, Oliver Laxe escriu el guió amb Santiago Fillol.
