Un 32% dels agressors dels infants i adolescents atesos per violència sexual a Vall d'Hebron són menors d'edat. La Unitat d'Atenció a les Violències vers la Infància i l'Adolescència de l'hospital, anomenada equip EMMA, ha fet balanç aquest dimarts del segon any de funcionament. Des del novembre de l'any passat, han atès 341 pacients, 34 més que l'any passat. La majoria, un 79%, són víctimes de violència sexual.
La coordinadora de la unitat, Anna Fàbregas, ha destacat la importància d'educar per prevenir aquesta violència: "És importantíssim l'empoderament de les nenes i els nens. Ho hem de fer a casa i a l'escola. Si els empoderem, potser l'agressor no ho tindrà tan fàcil". El perfil majoritari de pacient és una noia de 13 anys.
Les responsables de la unitat mostren el dibuix que va fer una de les pacients, que no podia verbalitzar la violència que havia patit. El va anomenar 'el monstre de la vergonya'. A la consulta, nines, puzles i plastilines esperen en un racó. Aquest és l'entorn en què treballen les professionals de l'equip EMMA, que s'ha convertit en el dispositiu de referència per als menors de 16 anys que pateixen violència a Barcelona, ubicat a Vall d'Hebron.
En la roda de premsa, la doctora Anna Fàbregas, del Servei de Pediatria i coordinadora de l'Equip EMMA, ha advertit que la violència contra els infants és un "problema molt greu de salut pública" i una realitat encara invisibilitzada i infradiagnosticada. "El que nosaltres veiem és la punta de l'iceberg", ha deixat clar sobre la xifra negra de les violències sexuals.
La majoria de pacients atesos a la unitat havia patit violència sexual (79%); un 15,5%, violència física i un 3% negligència en la cura dels infants. Són les nenes i les adolescents les que més pateixen la violència sexual, un 87%. Per edats, el 42% són majors de 13 anys; el 34% tenen entre 8 i 12 anys i el 23,5%, menys de 7.
Sobre els agressors, un 96% són homes. "Qui exerceix aquesta violència? La resposta és contundent, la majoria són homes", ha recalcat la psicòloga Mireia Forner.
La violència sexual s'exerceix moltes vegades dins de la família. Un 50% dels casos correspon a l'àmbit intrafamiliar. En un 34% dels casos, l'agressor és el pare; seguit dels cosins (17%).
Quan la violència sexual té lloc fora de la família, en un 42% de les ocasions l'exerceix un igual de la víctima, entès com algú d'una edat similar; el 15% són monitors; el 13%, veïns.
La doctora Fàbregas ha parlat d'un percentatge "important" de les agressions entre iguals, especialment en els adolescents. Un terç dels agressors són menors d'edat. Aquesta és una dada que els ha cridat l'atenció aquest any, quan ja porten dos anys de pràctica clínica, però ha puntualitzat que no vol dir que les agressions comeses per menors hagin augmentat. És una dada que cal analitzar.
La importància de posar nom a les parts íntimes: pits, vulva, cul i penis
Des de l'equip EMMA apunten que "és molt important no realitzar una valoració simple d'un fenomen tan complex com és la violència sexual". Hi intervenen múltiples factors, des de les "pròpies característiques de l'adolescent, vinculats a la impulsivitat o poca empatia" fins a una manca d'educació afectivosexual, que els porta a "buscar altres vies d'educació com els continguts pornogràfics", ha explicat Forner. Tot i això, ha indicat, no existeix “una relació causal entre el consum de pornografia i la conducta violenta a nivell sexual, sinó que hi ha altres elements”.
Les responsables de la unitat reconeixen que hi ha "molta feina a fer amb relació a la prevenció" i destaquen la importància de l'educació afectivosexual. Per a elles, hauria de començar a la infància, a l'educació infantil, i ensenyar a les nenes i els nens a posar nom real a les parts íntimes del cos: pits, vulva, cul i penis. També, ensenyar-los que ningú no els pot tocar excepte, segons l'edat, en moments com el bany o les visites mèdiques.
Les tres professionals conclouen que per eradicar la violència sexual és necessari "treballar amb els nens perquè coneguin què són les relacions afectives i les relacions sexuals, basades en el consentiment, en la confiança, en el respecte, en la comunicació, i trencar amb molts estereotips de gènere”
La mare i l'entorn escolar, amb qui més trenquen el silenci
La detecció dels casos de violència a menors és en molts casos complicada perquè senten por o vergonya d'explicar el que ha passat. En el balanç presentat, destaquen que els nens i adolescents tendeixen a revelar a la mare el que ha passat (un 45%) i, en segon lloc, a l'entorn escolar (un 17%).
En aquest sentit, la treballadora social sanitària de la unitat Giuliana Ríos ha destacat que, pel temps que els menors passen a l'escola, els professionals d'aquest entorn tenen "una situació privilegiada per detectar i també rebre revelacions de la violència sexual". Ríos fa relleu en el fet que els professionals poden "trencar el cercle de violència" i que l'entorn escolar és també “un espai on oferir seguretat, confiança, protecció i acompanyament al nen i a les seves famílies cuidadores".
Deu víctimes de violència per submissió química
La unitat ha atès 10 pacients víctimes de violència sexual facilitada per drogues, concretament alcohol. Són casos de submissió química oportunista, quan una noia ha consumit alcohol i l'agressor s'aprofita d'aquesta situació i no un desconegut que posa una substància dins de la beguda, com moltes vegades es concep aquesta violència.
Les professionals de la unitat han atès tres dones menors de 16 anys embarassades a causa d'una violació. Aquesta és una altra dada esfereïdora que han facilitat les responsables de la unitat EMMA.
La meitat de les famílies denuncien
El 53% de les famílies decideixen denunciar. Tot i que és una dada que pot semblar baixa, les responsables de l'equip EMMA han explicat que els ha sorprès ja que els estudis mostren xifres molt inferiors. Un dels motius a què atribueixen aquest percentatge baix és la "desconfiança" en el procés judicial.
