Unes 2.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, s'han manifestat pel centre de Barcelona per reivindicar els drets LGTBI "més enllà del matrimoni". Una mobilització convocada per Crida per l’alliberament sexual i de gènere, l’Associació Catalana d’Asexuals (ACA), Atzagaia, el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) i Arran.
Els organitzadors, que eleven els participants fins a 10.000 persones, reclamen que per accedir a un habitatge o a permisos laborals no sigui necessari casar-se. Aquest any s'ha celebrat la 50a mobilització sense interrupcions des del 1977. Els organitzadors també s'han desmarcat de la Pride Barcelona, que qualifiquen de "rua festiva empresarial" pensada per obtenir beneficis econòmics.
Darrere la pancarta principal 'Més enllà del matrimoni, de l'altar a la revolta', milers de persones han recorregut el centre de la capital catalana amb la plaça Universitat com a punt d'inici.
La presidenta de l'Associació Catalana d'Asexuals, Clara Morató-Aragonès, ha denunciat que hi continuen havent agressions contra el col·lectiu i ha lamentat que el matrimoni que se'ls hi havia promès "no soluciona els problemes". En aquest sentit, ha reclamat que els drets siguin per a tots i totes i no depenguin "d'institucionalitzar relacions". En aquest sentit, ha apuntat que es podrien tenir en compte les "unitats de convivència" sense haver de tenir una relació de sang o de parella institucional.
Per la seva banda, el membre de la Crida per l'alliberament sexual i de gènere Àngel Camacho ha remarcat que fa més de 20 anys del matrimoni igualitari que es va vendre com "la fi del viatge del moviment" però que "molta gent queda exclosa fora del marc del matrimoni". També ha remarcat que les 300 agressions que es van produir l'any passat contra el col·lectiu "no és una causalitat" i ho ha atribuït a "l'auge de l'extrema dreta".
El juliol del 2005 l'estat espanyol es va convertir en el tercer país del món en legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe. El manifest de la mobilització critica que aquesta fita "es va vendre com la gran victòria i l’assoliment total de la igualtat entre homosexuals i heterosexuals". Més de 20 anys després, el matrimoni s'ha convertit en "una clau d’accés gairebé obligatòria" i això ha generat "una dependència estructural d’aquesta institució per viure amb seguretat".
El text remarca que “no tothom vol casar-se” com tampoc “pot fer-ho, ni tothom hi accedeix en igualtat de condicions”. Per aquest motiu, considera que el matrimoni suposa un “límit”. Alhora, recorda que el moviment queer no volia únicament “encaixar i tenir un lloc” a la societat sinó “qüestionar” els drets que estan “lligats a un únic model de vida”, en referència a la parella monògama. L'escrit expressa la voluntat de “trencar amb les formes d’estimar” i ha apuntat al patriarcat, les categories imposades i el racisme institucional.
En aquesta línia, el manifest ressalta la voluntat de “reconnectar” amb les lluites feministes, antiracistes, laborals, antimilitaristes, d’alliberament nacional, per l’habitatge i pels drets de les persones migrants. És per això que el document ha comptat amb una cinquantena d’adhesions com ara del Sindicat de Llogateres, la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC), escoltes catalans, la Intersindical, Lafede-justícia global i Associació Veïnal del Poblenou, entre d’altres.
La portaveu de la CUP, Su Moreno, ha assenyalat que és una jornada “no importada” que forma part “de la història dels Països Catalans” i que enguany “té més sentit que mai davant dels discursos d’odi” i també “les discriminacions”. La cupaire ha recordat les denúncies fetes recentment per l’Observatori LGTBIfòbia. Moreno ha reblat que és “una jornada de lluita nítidament antifeixista”, perquè l’alliberament sexual i de gènere “també va d’això”.
De la seva banda, Eva Baró, d’ERC, ha destacat que un altre any s’ha omplert els carrers per reivindicar i defensar una qüestió molt bàsica, evident i de sentit comú com és el dret de totes les persones a ser com són i a poder-ho fer amb absoluta llibertat i sense por. A més, ha recordat que la manifestació d’enguany té una significació molt important i especial perquè es commemoren els 50 anys de la primera manifestació per a l’alliberament sexual celebrada a Barcelona i que va marcar un abans i un després en l’assoliment i consecució de moltes conquestes posteriors que es van concretar en els drets que coneixem avui i que volem protegir.
La jornada reivindicativa es complementarà amb una festa popular fins a la matinada, a la mateixa plaça Universitat, amb les actuacions programades de Dragkelarre, La Pinyosa, PD Laloramusic, Run Out i PD Àlex Marteen.
