El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, han presidit aquest dimecres al vespre la inauguració del nou Museu Barroc de Catalunya a Manresa.
Aragonès ha destacat que, amb aquest equipament, Manresa "contribueix a posar llum a un període de la nostra història col·lectiva que, en molts àmbits, també l'artístic, no ha estat prou valorat". L'equipament, ubicat a l'antic col·legi de Sant Ignasi, s'ha fet realitat després d'un llarg procés d'obres que va arrencar l'any 2016. El museu exposa 182 peces, entre les quals hi ha els autors més representatius dels barroc català com Antoni Viladomat, Joaquim Juncosa, Francesc Tramulles o Francesc Pla.
Durant el parlament institucional, Aragonès ha destacat que aquest dimecres "s'inaugura un museu a Manresa", però ha deixat clar que es tracta "d'un museu nacional, de país". Pel cap de l'executiu, es tracta "d'un museu modern i innovador, que va més enllà de l'exposició i la conservació de peces. Promou la immersió en l'època barroca per entendre i comprendre què va significar aquest període a casa nostra". "Aquest museu fa justícia a un important llegat patrimonial que molts cops no ha estat prou valorat", ha remarcat.
De la seva banda, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha explicat que feia 17 anys, des de l'obertura del teatre Kursaal, que no s'inaugurava un equipament cultural d'aquesta envergadura a la ciutat. "Avui omplim un buit, un deute que tenia el país", ha afirmat Aloy, que ha afegit que Manresa "es converteix en la capital de l'art barroc català a partir d'una gran col·lecció pròpia que s'ha enriquit amb noves adquisicions o cessions". "Estem convençuts que avui estrenem la principal col·lecció d'art barroc de Catalunya i qui vulgui conèixer l'art barroc català haurà de venir a Manresa". ha conclòs.
La inauguració del nou equipament ha permès tornar a veure ballar els Gegants Vells de Manresa, que portaven 23 anys exposats al Museu de Manresa. Les figures centenàries han aprofitat l'acte per lluir els vestits, ornaments i perruques que s'han acabat de restaurar. Després dels parlaments s'ha fet un espectacle de dansa vertical a càrrec de la Companyia Berta Baliu, que va actuar a la passada edició de la Fira Mediterrània.
Les obres més representatives del barroc català
El museu s'ubica a la primera planta de l'antic col·legi Sant Ignasi de Manresa, un edifici de 8.000 metres quadrats que s'ha renovat completament. En total, el nou equipament ocupa 700 metres quadrats, però la previsió és doblar aquest espai. Per a la rehabilitació integral de l'edifici, s'hi ha invertit 7,5 MEUR i, a més, cal sumar 1,9 MEUR per a la construcció del museu. Més del 55% dels recursos han vingut des d'administracions superiors.
El Museu del Barroc acull tant les obres més representatives del barroc que formen part del fons del Museu de Manresa, com també diverses obres d'altres museus del país. En concret, compta amb un total de 98 peces del Museu de Manresa, 27 obres del Museu Nacional d'Art de Catalunya; 7 peces de la Col·lecció Nacional d'Art de la Generalitat; i 51 obres que són cessions d'altres museus i col·leccions d'arreu del país.
Un dels punts destacats del nou equipament és que, a banda de l'exposició de les obres artístiques, també s'hi troben diverses aplicacions sonores i audiovisuals perquè el visitant pugui "connectar de manera més íntima" amb el patrimoni barroc. De fet, la visita al museu culmina en un espai d'immersió audiovisual "que transporta el visitant als territoris barrocs catalans i que ofereix una experiència multisensorial".
Entre les 182 obres que s'exposaran al nou equipament, s'hi troben els autors més representatius del barroc català. Destaquen noms com Antoni Viladomat, Joaquim Juncosa, Francesc Tramulles o Francesc Pla, així com també artistes que formaven part de l'escola d'escultura barroca manresana del segle XVII com ara Joan Grau, Josep Sunyer o Jaume Padró. Pel que fa a les obres, algunes de les més representatives són la pintura 'Flagel·lació de Crist', de Joaquim Juncosa; 'Sopar de Sant Francesc i Santa Clara a San Damiano', d'Antoni Viladomat; un bust masculí fet per Agustí Pujol o una petita representació escultòrica de Sant Pau realitzada amb terra cuita policromada per part de l'escultor manresà Jaume Padró.
Un procés llarg i amb entrebancs
El projecte del Museu del Barroc va arribar als jutjats després que una de les quatre empreses que va optar a la convocatòria per redactar el projecte museístic impugnés el resultat del concurs. L'empresa Produccions Culturals Transversals va presentar l'any 2021 un contenciós administratiu contra l'Ajuntament de Manresa, ja que considerava que el concurs de mèrits estava "viciat".
