L'Axel té 5 anys i és autista. Va a l'escola ordinària, però necessita acompanyament durant totes les hores del dia. L'any passat, després de lluitar-ho molt, va acabar el curs amb 21 hores de vetlladora, però ara li han reduït a 15 i ha començat el curs sense.
La seva mare ha hagut de renunciar al seu dia a dia per estar amb ell: "L'únic que desitjo és que pugui anar a l'escola. Hi té tot el dret". De fet, a les escoles públiques de la Catalunya Central encara no hi ha vetlladors perquè l'empresa que s'encarrega de contractar-los, SAMU, no ho ha fet. Escoles i famílies estan indignades amb la situació. Des d'Educació admeten que s'ha fet una redistribució d'hores però asseguren que s'han incrementat "molt" els recursos.
L'any 2017 es va aprovar el Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu. El decret pretén incloure tots els infants -siguin quines siguin les seves diferències- a l'aula ordinària. Amb aquest decret, la Generalitat es comprometia a dotar Educació de recursos per fer-ho possible, però a hores d'ara, famílies i escoles asseguren que això no ha estat així.
Són molts els centres que han vist reduïdes les hores de vetllador -una figura que acompanya dins l'aula de l'escola els infants amb necessitats educatives especials- respecte de l'any passat i, en el cas de la Catalunya Central, a més, s'hi ha afegit un conflicte laboral. L'empresa SAMU, amb seu a Sevilla, va guanyar la gestió d'aquest servei a la Catalunya Central i al Vallès Occidental. Quan faltaven pocs dies per començar el curs escolar, l'empresa va comunicar als treballadors que calia redistribuir el servei perquè hi havia una "retallada d'hores". I això ha fet que el servei no hagi començat encara a les escoles públiques de la Catalunya Central.
La impotència de centres i famílies
A l'Institut Alexandre de Riquer de Calaf (Anoia) tenen un nen amb necessitats especials i la situació personal de l'infant no ha canviat respecte de l'any passat però, en canvi, des d'Educació li han reduït les hores de vetllador a la meitat: de 10 a 5 hores. En aquest cas, es troben amb la dificultat afegida, segons explica el seu director, Jordi Pipó, que al ser un poble petit costa molt fer venir algú per tan sols una hora al dia. De fet, és el mateix centre qui ha fet la recerca de la persona, però no han rebut cap resposta per part de SAMU.
A l'escola de Fonollosa (Bages) també els han reduït les hores de vetllador que necessita l'Axel, un nen de cinc anys que és autista. No parla absolutament gens i necessita un vetllador les 24 hores del dia. La seva família ha apostat per portar-lo a l'escola ordinària perquè hi té tot el dret i perquè estar amb d'altres infants el beneficia. Però no només a ell, també a la resta d'infants de l'escola perquè així s'eduquen en la diversitat.
L'any passat, tenia vetlladora les 21 hores que estava al centre, però ara el Departament li ha reduït a 15. I la situació encara és més greu perquè encara no s'ha contractat la persona que ha de fer de vetlladora. És la mare de l'Axel qui l'acompanya durant totes les hores que està al centre. "És molt injust. Et sents molt sol. La societat parla d'inclusió, però no és real perquè vols el que vol qualsevol pare: que el teu fill comenci l'escola acompanyat. Si les escoles són inclusives, el meu fill hauria de tenir un vetllador des del dia 1", lamenta la Marta, la seva mare.
No entén per què el seu fill no té les mateixes hores que l'any passat. "Ell continua sent la mateixa persona, no ha canviat res", subratlla. També denuncia que algú del Departament ha pres aquesta decisió sense tenir en compte les necessitats del seu fill: "A mi ningú m'ha preguntat per l'Axel. Qui és la persona que decideix que ara ell només tindrà 15 hores de vetllador? Qui es veu amb el dret de fer això sense saber res d'ell", denuncia.
"Estan retallant i jugant amb els nostres futurs"
Marc Buxaderas (Aguilar de Segarra, 1999) és actor i monologuista bagenc amb discapacitat física. Denuncia que l'any 2011, quan ell estudiava, "ja passava el mateix" però creu que ara és més greu perquè des del 2017 hi ha el Decret d'Educació Inclusiva. Recorda que unes setmanes abans de començar el curs "aixecava el telèfon amb por de saber quantes hores m'haurien retallat de vetllador perquè ja no entrava als meus càlculs que me les haguessin mantingut". Buxaderas es mostra molt crític amb aquestes situacions i diu que fan que "els talents diversos que tenen les persones amb discapacitat no es puguin explotar". "Estan retallant i jugant amb els nostres futurs", denuncia.
Les escoles concertades viuen una situació similar
Les escoles concertades, tot i que la gestió de les hores de vetlladors és diferent, també critiquen la situació en què es troben. Des del CCOO expliquen que, en aquest cas, les hores de vetllador també les paga el Departament d'Educació, però són les mateixes escoles les que busquen el vetllador i el contracten directament. De manera que no tenen el servei adjudicat a cap empresa concreta. A més, es dona la circumstància que les escoles públiques al llarg del curs poden revisar les hores dels vetlladors i augmentar-les, mentre que en l'escola concertada això no és possible.
A l'Espill de Manresa tenen una aula SIEI, de Suport Intensiu a l'Escolarització Inclusiva. En total, aquí hi ha sis alumnes reconeguts, però fora d'aquesta aula hi ha d'altres alumnes amb necessitats especials, que encara no han estat diagnosticats o bé no compleixen els requisits per poder accedir a l'aula. En aquest cas, el centre disposa d'unes hores de vetllador i aquest any els han adjudicat 15 hores a la setmana. Un temps "insuficient" per poder acompanyar els alumnes amb condicions. "Hem de fer mans i mànigues per atendre tothom. Tens la sensació que no pots fer-ho com caldria i que et passes el dia apagant focs", assegura la mestra de l'aula SIEI, Gemma Serra.
Des de l'Espill asseguren que cada cop hi ha més alumnes amb necessitats especials que requereixen d'un acompanyament. A més, lamenten que sovint el diagnòstic no és prou ràpid i, per tant, passa molt temps fins que un alumne pot disposar de les hores de vetllador que li caldrien, si és que mai les arriba a tenir. Per Serra, el concepte d'escola inclusiva "no és real" amb les condicions actuals. A més, això repercuteix directament en tots els alumnes, no tan sols en els que tenen necessitats especials.
Vetlladores al límit: "És insostenible"
La Pilar Garcia fa cinc anys que treballa de vetlladora. Els tres últims ho ha fet a l'Institut Gerbert d'Aurillac de Sant Fruitós de Bages, però fa tan sols uns dies va rebre una trucada de SAMU per dir-li que aquest any havien reduït les hores de vetlladora a l'institut. Li oferien poques hores en altres centres de l'Anoia. "A mi no em surt a compte fer 50 quilòmetres per treballar dues o tres hores al dia amb el sou que ens paguen", lamenta.
Garcia denuncia que l'empresa li va dir que, si no ho acceptava, havia de signar la baixa voluntària, cosa que s'ha negat a fer. Des d'aleshores no ha rebut cap més noticia de l'empresa i ha decidit continuar anant a treballar a l'institut de Sant Fruitós de Bages. "Estem als llimbs", lamenta. També una altra vetlladora que vol mantenir-se en l'anonimat assegura que el curs passat feia 35 hores a un centre de les comarques centrals i aquest dilluns li van enviar un correu dient que passava a fer-ne 3. "M'estan obligant a firmar un full dient que estic conforme amb això i que, si no firmo, vol dir que no ho accepto i per tant m'han de fer la baixa voluntària i no tindria indemnització", denuncia.
De fet, diverses vetlladores de la Catalunya Central consultades per l'ACN asseguren que els problemes es van agreujar quan la fundació SAMU va guanyar el concurs per gestionar el servei a finals del 2022. Aquesta empresa s'encarrega de la gestió dels vetlladors a la Catalunya Central i al Vallès Occidental i, a finals de l'any passat, diversos sindicats van queixar-se que uns 600 vetlladors d'aquestes dues demarcacions van tenir problemes per cobrar. Garcia també lamenta molts problemes de comunicació amb l'empresa: "La comunicació amb ells és nul·la, no responen els missatges i no contesten mai".
Una situació similar és la que exposa una altra vetlladora de la Catalunya Central, la Isabel Gallego, que el maig passat va deixar la feina perquè era "insostenible". "Estem molt mal pagats, tenim contractes fixes discontinus, de manera que a l'estiu no cobrem i ens posen a l'atur", exposa, tot afegint que "malauradament cada cop ens van donant menys hores tot i que les necessitats són les mateixes o superiors". La Isabel, malgrat que li "encanta" la feina, va decidir plegar perquè amb l'entrada de l'empresa SAMU "va ser un caos". "Vaig decidir plegar perquè la situació s'havia tornat insostenible, tinc una hipoteca i fills i no podia continuar així", relata.
De la seva banda, la responsable de la secció del Lleure Educatiu de la Federació d'Educació de CCOO, Cristina Broto, lamenta que "s'han perdut moltes hores que no es recuperaran i que s'estan vulnerant drets de les treballadores, amb baixes voluntàries, modificacions de les condicions i sense poder negociar". Segons el sindicat, l'empresa no té seu a Catalunya i només hi ha dues coordinadores per gestionar més de 600 treballadors a la Catalunya Central i el Vallès Occidental.
Educació admet una redistribució de les hores
Després de les denúncies fetes públiques per diversos centres i famílies, el Departament d'Educació ha admès que ha hagut de dur a terme una redistribució de les hores de monitoratge de suport i que s'ha fet "amb criteris compartits per la Taula de Participació per un Sistema Educatiu Inclusiu (TAPSEI)". També reiteren que hi ha hagut un "augment molt important" de la dotació de recursos per a l'escola inclusiva passant dels 15,66 MEUR el curs 2020-21 als 29,28 per al curs 2023-24. Pel que fa a les hores de monitoratge, remarquen que també han augmentat i que aquest curs seran 52.913, mentre que el curs passat eren 44.604.
