La Generalitat ha finalitzat les obres de restauració al camí cobert del castell de Cardona amb l'objectiu de millorar la seguretat en aquest tram. Amb aquesta intervenció, que s'ha centrat en cinc punts, es vol evitar possibles accidents pel despreniment d'elements constructius.
El cost d'aquesta primera fase ha estat de 235.255 euros i s'ha finançat a través del Programa Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Ministeri de Cultura i Esports. Construït entre els segles XVII i XIX, el camí cobert és l'accés al castell des de la vila. Actualment es tracta de l'accés per a vianants, tot i que antigament era el camí de ferradura. Es tracta d'un camí en ziga-zaga que fa uns 180 metres i té una amplada d'entre 2,5 i 5 metres.
Segons informa el Departament de Cultura, les obres s'han centrat en cinc punts del camí a cobert del castell: el tram de camí abans d’arribar a la porta de Sant Llorenç, l’entrada al baluard de Sant Llorenç, la volta d’entrada al baluard de Sant Josep, el remat del mur esquerre i el sanejat de l’angle superior, i l’esvoranc del mur superior.
Construït entre els segles XVII i XIX, el camí cobert inferior és l’accés al castell des de la vila. Actualment, es tracta de l’accés per a vianants, tot i que antigament era el camí de ferradura. El camí '’inicia al costat de la porta d’accés al recinte i finalitza tocant a la porta d’accés a la Casamata. Es tracta d’un camí en ziga-zaga que fa uns 180 metres i té una amplada variant d’entre 2,5 i 5 metres. El traçat del camí recorre entre baluards i muralles de gran alçada, que van ser construïdes amb carreus de pedra.
La segona fase de les obres, que està previst que es puguin executar durant el segon semestre del 2024, tenen un pressupost de 345.000 euros i estan finançades pel Departament de Cultura.
Un castell amb molta història
El castell de Cardona, protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional, és una fortificació situada estratègicament al cim d’un turó. D’aquesta manera, té domini visual de tota la vall del Cardener i de la muntanya de sal de Cardona. Va tenir una gran importància econòmica gràcies a l’explotació de les mines de sal que va fer que els senyors del castell esdevinguessin una de les famílies més influents de la corona d’Aragó i, després, de la Monarquia Hispànica.
El castell va adquirir una importància estratègica per a consolidar el domini sobre les terres conquerides a al-Àndalus. Amb el temps, el castell va perdre la seva funció residencial, però arran dels conflictes amb França va adquirir importància estratègica. Va ser a partir del segle XVII que el castell es va reforçar per una corona de baluards, envoltant tot el turó.
Segons informa el Departament de Cultura, de tota la seva història, "cal ressaltar la resistència contra les tropes de Felip V durant la guerra de Successió, moment en què es va convertir en la darrera plaça fortificada en rendir-se, el 18 de setembre de 1714".
Del conjunt del castell de Cardona destaca, a més, la col·legiata de Sant Vicenç una església construïda durant els segles X i XI patrocinada pels senyors de Cardona, amb la voluntat d’acollir una comunitat de canonges.
