Manresa té 400 edificis, uns 1.500 habitatges, que llencen aigua potable que no utilitzen al clavegueram. Un problema especialment greu en una situació de sequera com l'actual. Són edificis, la majoria antics i del centre històric, que tenen el sistema d'aforament, una manera de subministrar aigua als habitatges a través de dipòsits que, quan s'omplen, l'aigua que no es gasta va directa al clavegueram.
Representen el 4% dels habitatges de Manresa i, en canvi, gasten el 6% del consum domèstic que es fa a la ciutat. Per això, Aigües de Manresa ha engegat una campanya per subvencionar part del cost de substituir-los per comptadors. Tot i això, el canvi representa una despesa important per als propietaris, i no tots poden o volen fer-hi front.
El Lluís Torrent i la Montserrat Dalmau són propietaris d'un edifici antic ubicat a la plaça Sant Domènec de Manresa, en ple centre històric. L'immoble data del 1.800 i té el sistema d'aforament. És a dir, els pisos no tenen comptadors d'aigua sinó que, al terrat, hi ha uns dipòsits de ploma. El sistema aporta un cabal d'aigua constant que omple els dipòsits per gravetat i d'aquí es transporta l'aigua cap als habitatges. El problema és que, quan els dipòsits estan plens, l'aigua, que és potable, va a parar al clavegueram.
En aquest cas, l'escala de l'edifici és molt estreta i és complicat instal·lar comptadors. "Hauríem de fer unes obres faraòniques que no estem disposats a assumir", explica Torrent. No hi ha possibilitat de posar comptadors, però per altra banda Torrent també veu avantatges en el sistema d'aforament, ja que, segons diu, en cas que es facin restriccions d'aigua i tanquin l'aixeta en hores determinades, a ells no els afectarà perquè sempre tindran aigua al dipòsit. A més, considera que l'aigua que va a parar al clavegueram no es perd perquè torna a la xarxa -en aquest cas però, com a aigües grises-.
En total, a Manresa hi ha comptabilitzats una 1.500 habitatges amb aquest sistema. Per això, Aigües de Manresa va engegar una campanya de subvencions l'any 2020. Des d'aleshores, se n'han beneficiat una setantena d'habitatges, però en l'actual situació de sequera la companyia insisteix en la importància de fer el canvi.
Aigües de Manresa es fa càrrec d'una part de la despesa, la que correspon a la part d'obra pública, que s'enfila fins als 1.500 euros. I la part privada és la que ha de pagar el propietari, una quantitat que varia en funció dels treballs que s'hagin de fer, però que fàcilment pot superar els 1.000 euros per habitatge.
Motius sanitaris
Però més enllà de la situació de sequera i la necessitat de no malbaratar aigua, el director financer d'Aigües de Manresa, Joan Flotats, subratlla que la substitució del sistema també s'ha de de fer per motius sanitaris. "Els dipòsits s'haurien de netejar cada any i estar ben equipats, i això no sempre es fa així", lamenta. Per Flotats, amb els comptadors habituals la gent pagarà el que consumirà, a més de contribuir a la protecció del medi ambient i a l'eficiència energètica.
