A Manresa, com a molts altres llocs, la taxa d'envelliment creix i falten places de residència. Ho reconeix l'Ajuntament i ho reclama des de fa temps la plataforma en defensa de la gent gran. Però a la ciutat hi ha una residència nova amb 195 places. Es va construir abans de la pandèmia i ja fa un any que està acabada, però buida perquè la propietat, la multinacional Orpea, ha fet fallida i ara es troba en mans del govern francès.
L'Ajuntament creu que l'edifici ha quedat "obsolet" perquè no és el model que volen. Primer, perquè és un macroedifici i ara s'aposta per unitats petites de convivència i, segon, perquè les places són privades i creuen que el que cal són més places públiques.
Un edifici gegant i del tot buit des de fa un any. La residència geriàtrica de 195 places privades "amoïna molt" l'Ajuntament de Manresa, que no vol que quedi en desús i sense funcionament. En aquest sentit, la regidora de Drets Socials, Mariona Homs, assegura que la situació és "complicada" perquè l'equipament ha quedat "obsolet" abans d'obrir portes perquè va ser projectat abans de la pandèmia de covid-19 "molt més gran del que, després de la pandèmia, s'ha vist que necessiten els serveis".
"El problema d'aquest tipus d'equipaments és que, en el moment de fer-se, no van demanar a veure si hi ha demanda. El que està clar és que a la ciutat no falten places privades, el que cal són places concertades. De llits n'hi ha molts, però primer s'haurien de concertar totes les places que hi ha", subratlla Homs.
En aquest sentit, ha assegurat que l'Ajuntament està "amatent" per saber quin és el posicionament de l'empresa: "Si Orpea vol posar en funcionament la residència o bé vol fer-ne algun altre ús". Homs explica que "de moment, el preu és desorbitat i no entra dins els plans de l'Ajuntament, però hi ha d'altres sectors que poden estar interessats".
S'han cedit uns terrenys per construir una nova residència pública
Des de la plataforma en defensa de la gent gran de Manresa, el seu coordinador, Víctor Feliu, també es mostra contrari a aquest tipus de model de residència. Però subratlla la necessitat de més places públiques a la ciutat, ja que assegura que la llista d'espera a la capital del Bages és de dos anys i hi ha gent que ha de marxar fora de la ciutat perquè aquí no troben plaça. "Això suposa un greuge per a la persona i per a la família perquè el desarreles del seu entorn", subratlla.
En aquest sentit, Feliu aposta per la residència que s'ha de construir al barri del Xup, on un particular va cedir un terreny a l'Ajuntament amb la condició que s'hi fes una residència pública. Des de l'Ajuntament, Homs diu que, abans de construir-la, s'ha de tenir la certesa que les places es concertaran.
Segons l'Ajuntament, A Manresa calen entre 20 i 30 places públiques a curt termini, i entre 60 i 100 en els propers quatre anys.
