L'espoli del llentiscle, l'anomenat or verd dels boscos catalans, fa temps que dura, però alguns propietaris forestals de la Catalunya Central asseguren que, des de fa un temps, s'ha disparat. Els recol·lectors arriben al bosc amb furgoneta, en grups de més de 10 persones, i ho fan sense cap permís del propietari i molts cops d'amagat.
"Quan marxen deixen el bosc ple de brutícia: roba, gomes de plàstic, llaunes..", lamenta Josep Bover, propietari d'una finca a Sallent, al Bages. Però el pitjor de tot, diu, és la inseguretat que això genera: "Si els hi diem alguna cosa s'encaren a nosaltres". A finals del 2021, el Govern va anunciar una ordre per regular aquesta activitat, però de moment no s'ha aprovat i encara trigarà mesos.
El llentiscle és una planta silvestre que creix al sotabosc de Catalunya. Té un fruit vermell que conserva l'olor durant temps i una fulla verda perenne que aguanta molt bé sense caure. Es ven al voltant dels 15 euros el pom i està molt demanat al mercat de la flor, tant a Catalunya, per fer rams decoratius o corones funeràries, com als països del nord d'Europa. A més, també té molta sortida al sector farmacèutic per fer-ne cosmètics, productes d'ortodòncia o complements alimentaris.
Per això, molts grups organitzats l'espolien de manera "indiscriminada" i a l'engròs, sense demanar permís als propietaris de les finques ni tampoc tenint en compte l'impacte ambiental de l'estassada. El problema fa temps que dura, però propietaris forestals de la Catalunya Central subratllen que s'ha intensificat molt en els últims mesos.
Des del sindicat Unió de Pagesos, el responsable de boscos, Josep Rius, lamenta que, en molts casos, els recol·lectors no només fan malbé la planta, sinó també camps de cultiu –per on passen amb les furgonetes- i filats elèctrics. Més enllà del problema social de la recol·lecta clandestina, també hi ha una amenaça mediambiental de l'espoli que, segons Rius, s'agreuja en un context de sequera com l'actual. "Els arbres i el bosc ja estan patint prou", lamenta.
A tot això, s'hi suma la sensació d'inseguretat que, diuen, comporta el fet de tenir grups de gent repartits pel bosc, amb masies aïllades, i d'amagat. "Estem del tot desprotegits. El món rural no és com un bloc de pisos, que el veí pot estar pendent. Aquí si tenim un problema no podem demanar auxili fàcilment", lamenta Josep Bover, ramader i propietari d'una finca a Sallent.
L'ordre per regular-ne l'extracció, amb retard
No hi ha cap ordenança concreta de la Generalitat que reguli la recol·lecció professional de llentiscle. El Departament d'Acció Climàtica fa temps que hi treballa i, de fet, va anunciar que posaria en marxa un decret a finals del 2022, però de moment encara no s'ha fet.
El subdirector general de boscos, Enric Vadell, ha explicat en declaracions a l'ACN que ja s'ha acabat la redacció de l'ordre i ara s'han iniciat els tràmits per a la seva informació pública. Tot i això, calcula que encara trigarà uns vuit mesos en aprovar-se i, per tant, que es pugui aplicar.
Amb aquesta ordre, el propietari que detecti recol·lectors il·legals a la seva finca ho podrà denunciar i l'administració els podrà sancionar. L'ordre, a més, també té en compte criteris ambientals com, per exemple, que no es podrà recollir quan la planta ja té fruit perquè serveix d'aliment per a molts animals. A més, també regula la manera per tal que els propietaris forestals puguin treure profit del llentiscle "com un recurs més" dels boscos.
